dilluns, 11 d’abril del 2022

Bolo de laranja Carmem Motta, i melmelada de taronja de l'hort


Moltes vegades, quan poso una recepta on he fet servir la Thermomix algú em pregunta si es pot fer d'una altra manera, perquè no la té. Responc que sí, que hi ha una alternativa. Doncs avui compartiré una que és de les que he fet més amb l'electrodomèstic en qüestió, però amb la solució ja donada amb un estri de cuina manual.

'Cuinar és una manera de connectar-se a la vida amb senzillesa' és una de les frases de la que va ser la gran cronista gastronòmica del Brasil, la Nina Horta. Vaig comprar el seu llibre 'Não é sopa' (No és sopa) així que va sortir, ja que em va agafar a Rio quan el va presentar. Per a mi és pura inspiració: és un recull de les cròniques que publicava al diari a Folha de S. Paulo i barrejava literatura amb receptes. És un dels que tinc  sempre a la tauleta de nit per als dies que faig un petit recés a la novel·la de torn que tinc entre mans. I com que hi ha un 'bolo' (bescuit) que feia temps que volia fer, aprofito les últimes taronges de l'arbre. Ella posa al nom del bescuit com 'Bolo de laranja Carmem Motta' (Coc de taronja Carmem Motta) sense dir qui va ser aquesta senyora. De la mateixa manera que mai he esbrinat qui va ser la Núria Rossinyol de les torradetes que surten al llibre 'La teca' del gran Ignasi Domènech. Em fa pensar que algun dia els devien convidar a un berenar i van prendre nota de la recepta. I en això, que en llegir de com es preparava amb taronges, em va venir al cap el coc de la TMX. Aquí el farem tal com la posa la Nina, amb la màquina de trinxar manual, sí la mateixa que usem per a fer les croquetes i els canelons i també coneguda com a màquina de capolar carn. Aquest cop no em pregunteu 'i si no tinc la TMX?', doncs caldrà que li doneu a la maneta. Som-hi.

Ingredients i manera de fer amb un motlle de 24 cm,
 - 1 taronja gran, o dues si són petites
 - 100 g de panses sense pinyol
 - 85 g de mantega tova
 - 150 g de sucre mascavat
 - 3 ous
 - 125 ml de llet
 - 250 g de farina
 - 1 polsim de sal
 - 1 cullerada (cafè) de bicarbonat
 - mantega i farina per al motlle

De la taronja en traurem la part blanca: la partim i deixem la pell tan neta com puguem. Si no ho fem, el coc amarguejarà. Tallem la carn a daus i aprofitem per a treure els pinyols. Posem la pell -les de les meves és ben doble-, els daus de la taronja i les panses a la trinxadora. Ho passem. En un bol gran hi posem la mantega, el sucre, els ous, la llet, la sal i el bicarbonat. Ho barregem bé i hi afegim la taronja amb les panses, tot remenant. Ho posem al motlle que haurem untat amb mantega i empolvorat amb farina. Enfornem, amb el forn preescalfat a 175℃, durant uns 45 minuts. Controleu que no es passi de temps, perquè anirà bé que quedi un pèl humit. Si el volguéssiu més flonjo, canvieu el bicarbonat per un sobre de llevat químic en pols. 

De melmelada de taronja no n'havia fet mai, així que vaig aprofitar i veure que tal. Vaig començar deixant les taronges en remull durant 24 h. L'aigua que quedà és una aigua de tarongina molt perfumada que vaig aprofitar per a regar les plantes del jardí. Seguidament, les vaig partir per a separar la pell de la polpa, tot traient el blanc. Sobretot que no en quedi ni una engruna, de blanc. Després la vaig preparar com una melmelada normal: el pes de la fruita i la meitat en sucre. Vaig aconseguir dos pots d'onze taronges i que servirà per acompanyar els iogurts d'esmorzar.

Recomanació de la setmana, per la situació  de guerra i pandèmia que estem vivint, m'ha vingut al cap un documental que vaig veure quan es va estrenar i que em va colpir per la seva duresa i bany de realitat. Es tracta de 'Goodbye, America' i té com a protagonista l'actor que tots recordareu que feia d'avi a 'The Munsters', Al Lewis. Resulta que jo era una gran seguidora 'Os Monstros', la sèrie que he recuperat per Youtube i que puc veure doblada en portuguès, tal com la seguia. Recordeu la banda sonora? El personatge que em feia riure era el 'vovô' i anys després en veure'l al film vaig descobrir que va ser un gran activista per la pau. Antibel·licista de mena, explica que va ser bombardejat a la II Gerra Mundial i que va passar molta por. No entenia que la gent vulgui veure pel·lícules de terror, sense saber què és l'autèntic terror. Davant un mirall i mentre el maquillen, fa un repàs de la seva vida. Va morir poc després d'haver acabat el documental. Una producció de l'Elías Querejeta que he tornat a veure molts anys després i que no ha perdut vigència. Us la recomano.

Suposo que tothom una banda sonora de la seva vida. Jo recordo molts moments viscuts amb una cançó determinada, però també penso moltes vegades quina en voldria per una determinada recepta. Mentre era a l'hort, els insectes feien la seva música de fons i encara que el dia era assolellat, feia molt de fred. Un dia de primavera gèlid i on les fulles dels tarongers encara lluïen amb el fang saharià. Les flors que seran taronges la pròxima temporada ornaven les últimes d'enguany. Vaig posar el meu altaveu portàtil amb una música que m'acompanyés. I com que m'agraden molt les estacions portenyes d'Astor Piazzolla, vaig triar una versió de lluiment d'en Jacques Morelembaum amb Egberto Gismonti, dos brasilers fluminenses com jo, per l'estació en curs, la primavera. Són realment fabulosos. Tinc debilitat pel tango i aprofito aquest acompanyament de luxe. Al post de les receptes argentines les quatre estacions ja varen sonar...


Les quatre saisons portanas: printemps, Jacques Morelembaum, Egberto Gismonti & Astor Piazzolla

 

2 comentaris: