Trumfada

A la meva padrina Sisqueta mai li vaig sentir dir la paraula patata, sempre cuinava 'trumfes' amb bledes, amb bajoques o amb què fos, però cuinava 'trumfa'. En canvi, el meu pare en deia 'pataca', menjava 'pataques'. La riquesa popular del nostre vocabulari. Però per parlar de patates en tenim unes de ben bones al Baix Camp, les patates de Prades. Ara ja no en trobem perquè ja estarien grillades, de totes maneres en faré de la varietat Kennebeck, de pell fina i carn blanca com les pradenques. Avui una 'trumfada'.

En aquesta època de l'any és un goig anar a Prades. No m'explico bé, és un goig tot l'any, però ara més: els vorals de la carretera, l'estreta carretera, que t'hi porta està plena d'estepa blanca, aquesta flor de color rosat  amb pètals arrugats. També és coneguda com a bordiol blanc. Resulta un espectacle l'ornament que ens regalen a la vista. I així anar pujant i com que feia molt bon temps portava els vidres del cotxe avall i podien sentir el cant de diversos ocells i veure la gran quantitat de merles que travessaven per davant meu. El motiu de la visita a Prades ja la detallaré al mes de setembre, quan publicaré unes fotografies per un post en concret. Ara aprofito per parlar de la Patata de Prades que és una indicació geogràfica protegida. És la patata que compro quan n'hi ha: de proximitat i temporada. Boníssimes. Toca esperar que torni a haver-hi. De fet, quan vaig parlar amb el pagès que anava a veure, no em va poder atendre perquè les estava sembrant. Tantseval, vaig poder fer la visita igualment. I fer un tomb pels camins. Així que aprofitarem per fer una trumfada, la recepta que porta el número 1.100 del llibre del Corpus del Patrimoni Culinari Català. Començaré a explicar-vos la recepta després de compartir una dita que he llegit a la xarxa sobre la trumfa i que m'ha fet molta gràcia. Quan les famílies parlaven, en temps de guerra, de menjar patates deien: 'per esmorzar trumfes, per dinar trumfes amb pa, per berenar trumfa que trumfa i per sopar torna a trumfar'. I si voleu recordar el parmentier de patates i calçots, aquí la teniu. Com que la nostra llengua està molt afeblida per tots els que no l'estimen, potser que adoptem trumfa perquè no es perdi i jo intentaré que a partir d'ara dir-li 'trumfada' al puré de patates, ja que és el mateix. També rep el nom de patates aixafades i patates eixutes. Jo aposto per la trumfada.

El Corpus ens diu que necessitarem, per a 4 racions, un quilo i mig de patates, mig litre de llet i sal i aigua.  Caldrà que bullim les patates esbocinades amb aigua i sal. Un cop fetes, les escorrem i aixafem amb una forquilla. Escalfem la llet i l'anirem incorporant fins que agafi la textura de puré. Tastem i posem al punt de sal. La meva mare hi afegia un rovell d'ou i una nou de mantega. De vegades, la majoria, un parell de cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra. I una mica de nou moscada. Era deliciós. El Corpus també ens diu que podem fregir un tall de cansalada i tirar el suc per sobre de la trumfada. I que les patates es poden bullir senceres amb pell. 

La meva trumfada per a dues racions,

 - 1 kg de patates 

 - 15 cl de llet

 - sal/pebre/nou moscada

 - 1 nou de mantega, 25 g

 - 1 rovell d'ou

Com la faig: pelo les patates, les tallos a quadrats petits i les coc al vapor (igual com faig l'ensalada russa). Seguidament, les aixafo, salpebro i una mica de nou moscada, afegeixo la llet, un rovell d'ou i avui mantega, però acostumo a posar oli d'oliva verge extra. Vaig remenant fins que quedi ben amorosit.

La trumfada que he fet acompanyarà unes hamburgueses de conill i ceba confitada. Ah, i uns alls tendres del meu hort tallats a tires i fregits. Un àpat econòmic i fàcil de fer. 

Recomanació de la setmana, no pot ser d'altra que visiteu Prades. I jo com a fotògrafa us dic que resulta interessant seguir pels carrerons de la vila l'exposició continuada de Pradencs al carrer, fotografies que testimonien part de la societat pradenca des dels primers anys del segle XX fins a la dècada dels setanta. En aquest post n'he posat uns quants: en Joan, en Ton, en Salvador, la Raimunda, la Gertrude que va venir d'Alemanya, i la Rosa. La resta la trobareu tot passejant per la bonica vila vermella. Per cert, teniu una bona oferta gastronòmica i indrets molt bonics de visitar. Apa, i a gaudir de les seves muntanyes.

Tot i que fa molts anys que no veig el Festival d'Eurovisió, comparteixo la que canta Maro, la representant de Portugal a l'edició d'enguany. M'agrada. Com m'agrada també el vídeo on canta amb amigues,

Saudade, saudade, Maro