dilluns, 9 de gener del 2023

Una amanida 'Waldorf' i un tortell amb pomes i nous de Prades



Diuen i es creu que deu el seu nom al maître de l'emblemàtic hotel Waldorf, actualment Waldorf Astoria de Nova York, en Oscar Tschirky. Una amanida que data de finals del segle XIX, tot i que no està massa clar. A casa és de les que més agraden i hi posem imaginació afegint ingredients del temps o dels que sempre es tenen al rebost. Ella és l'amanida Waldorf' i que després dels àpats nadalencs ens anirà perfecta per a la nostra dieta.

Feia dies que tenia pomes i nous de Prades, uns dels ingredients principals de la recepta, així que havia d'aprofitar-les. De pomes en tenia de les varietats Fuji (color verd i vermell), la Verd Donzella (color groc) i les Story (vermelles). Tant se val que les golden siguin les més apropiades per la Waldorf, jo tenia aquestes i elles són les que han anat al plat. Ha resultat un entrant magnífic. He de dir que per fer les fotos no he barrejat els ingredients, però un cop he acabat els he tallat a trossos petits i barrejat amb tota la salsa preparada. L'original no porta més que api, pomes i nous pelades, més la salsa. Jo he afegit unes fulles d'enciam i escarola de l'hort, igual que l'api. I unes groselles que quedaven dels guarniments de Nadal. També hi podem posar trossos de pollastre -del que hagi sobrat del rostit-, panses i formatge rocafort. És de la manera que sempre la preparo i que acostuma a ser un plat únic moltes vegades per a sopar. Porta tot allò que ens va bé per tenir una alimentació saludable. 

I aquí no cal donar quantitats per a fer-la. Podem posar a gust els que més ens agradin: pomes, api, nous pelades. Per a la salsa: barrejar un parell de cullerades soperes de nata 35% MG, una cullerada de suc de llimona, dues cullerades de maionesa, una de mostassa de Dijon, sal i pebre. Ho barregem tot i servim. Més senzilla no pot ser.

I per senzillesa, un tortell (que no és el de brioix) per arrodonir l'àpat. M'agraden només els tortells de Reis que van farcits de massapà. Aquí us proposo integrar un tros de torró amb fruita confitada. Perquè sigui més lleuger el faig amb pasta de full. Va que no us faci mandra preparar-lo. Només cal tenir a mà un paquet de pasta de full, un parell de pomes (les meves també de Prades), 10 nous pelades, un grapat de panses remullades en ratafia, un tros de torró de massapà, 50 g de mantega, 1 cullerada sopera de sucre, un polsim de canyella, gingebre i nou moscada. Un rovell d'ou i una cullerada de sucre morè per empolvorar.

Només caldrà posar mantega en una paella i posar-hi les pomes, les panses (no cal escórrer la ratafia), les nous, el sucre i les espècies. Coure-ho una mica i deixar que es refredi. Escampar-ho per damunt la pasta de full i afegir els trossos del torró. Donar-li la forma que vulguem i pintar amb el rovell d'ou. Empolvorem amb el sucre morè. Cap al forn, preescalfat a 190℃, durant uns 30/35 minuts. Quan el veieu daurat. 

Recomanació de la setmana: el dia 2l de març, dimarts, cantarà a la Sala Apolo de Barcelona el millor sambista i pagodeiro del Brasil, per a mi. El seu ritme és inconfusible i la percussió que porta és s-e-n-s-a-c-i-o-n-a-l. Aquest cantant de Rio fa posar la pell de gallina allà on actua. Jo de vosaltres, no m'ho perdria. Jorge Aragão, ... se eu tivesse o dom de fugir pra qualquer lugar, eu ía te ver... Ell monta un carnaval a l'escenari que fa difícil que no puguis parar de ballar. I si voleu, mireu i escolteu la cançó Ja é, cantada en directe. I com acostuma a tancar els seus concerts, boa noite, boa noite...

No cal que digui com estic de contenta pel triomf del nou president del Brasil, en Lula. Tindrà molta feina en posar ordre, però de moment ha triat com a nova ministra de Cultura una cantant afro-brasilera de Bahia, Margareth Menezes. Tal com ho havia fet en un altre mandat de l'actual president, també un cantant va ocupar el 'rehabilitat' ministeri, el gran Gilberto Gil. I aquí els tenim junts, per al nostre gaudi al ritme de bossa nova.

Deixar Você, Margareth Menezes & Gilberto Gil

 

4 comentaris: