Sopa freda d'ametlles torrades

I que bé va un descans de tant en tant. Dies de calor amb poques ganes de fer res, però on he cuinat més que mai. Practicant receptes noves ben senzilles i agafant inspiració. I aquí torno a publicar una crema o sopa freda, com vulgueu dir-li. Es podria dir un 'ajoblanco' fet amb ametlles torrades.

Aquesta sopa la podeu fer també amb avellanes torrades o ametlles crues tendres. Fresca i sense complicacions, ideal per a aquests dies. Anem directes cap a la cuina i comencem.

Ingredients per a tres tasses,

 - 100 g d'ametlles torrades

 - 1/2 litre de llet d'ametlles sense sucre

 - 2 llesques de pa blanc de motlle

 - 2 alls

 - 25 g de vinagre de Xerès

 - 50 g d'oli d'oliva verge extra

 - 1 culleradeta de sal

Posem tots els ingredients al got de la Thermomix o de la batedora.

Ho triturem durant 2 minuts i mig a velocitat de 5 a 10 progressivament.

Si ho feu amb una batedora, deixeu la barreja tan fina com pugueu. Si de cas, després ho podeu passar per un colador metàl·lic i quedarà més fina.

Ho passem a una sopera i la posem al frigorífic per servir-la freda.

Posem imaginació i la guarnim amb un oli perfumat, unes fulletes de menta o d'alfàbrega o uns dauets de pa fregit. Com us agradi més.

Després de molt de temps he pogut retornar a la lectura. M'estava costant, però porto uns quants llibres aquest estiu que m'han fet viure en un món paral·lel i poder oblidar-me de la bogeria de la realitat actual. Estic acabant 'La papereria Tsubaki', de l'escriptora Ito Ogawa, editat per Navona Editorial i traduït per Judith Rodríguez Vallverdú. Aquí teniu un resum de la contraportada. L'autora teixeix un relat commovedor sobre els detalls que farceixen la quotidianitat de la comunitat on viu, tot farcit de fons amb els paisatges, la gastronomia i les festivitats japoneses que acompanyen i celebren el pas de les estacions de l'any i les ensenyances que heretem com cartes obertes dels avantpassats. En veritat que m'he arribat a emocionar en determinats passatges. I el vell mantra de l'àvia que continuava penjat a la paret de la cuina,

                ... Un gust per a cada estació: amarg a la primavera, avinagrat a l'estiu, picant a la tardor i greixós a l'hivern...

I amb aquesta somorda d'estiu ve molt bé aquesta música dels anys seixanta,

Sleepwalk, Santo & Johnny