Marie Tourell Søderberg és l'autora del llibre 'Hygge. La recepta de la felicitat'. El subtítol diu: 'Com gaudir més d'allò que ja tenim'. A les primeres pàgines escriu que el 'hygge' té moltes formes. Cadascú el presenta des de la seva perspectiva. Per a molts danesos, el hygge és una meta, una espècie de brúixola que ens condueix cap als petits moments que no es compren amb diners, descobrint la màgia de la normalitat. En un acte de confessió, després del pròleg enumera les 5 coses que per a ella són hygge, una de les quals és 'beure vi al jardí de la meva mare'. Les altres són 'quedar amb la germana i fer una volta pel parc, i parlar, riure i fer el pallasso com si tornéssim a ser petites', 'escoltar la pluja al terrat, amb una tassa de te i la meva parella al costat' i 'gaudir amb les amigues d'una tassa de cafè que es converteix en un sopar, i el sopar en una copa, perquè ningú no vol que s'acabi la vetllada'.
'Fer-se vell té un avantatge: l'únic que t'interessa és la veritat i la bellesa'. Unes paraules del nostre estimat poeta Joan Margarit. Ell ja no hi és, però els seus poemes i els seus pensaments quedaran per sempre entre nosaltres.
Ah, i un vi de taula. El títol era massa llarg i no hi cabia tot, però avui parem taula i ho fem bé. Falten les postres que vaig servir, però les posaré el pròxim dia. I aquest post és més que res per a compartir les llimones que he confitat en sal. Diuen que si tens llimones fes llimonada, però les he confitat per a usos diversos. De llimonada ja en faig tot sovint. Aquell dia vaig fer una orada que tenia congelada i tocava cuinar-la, més una amanida que ens agrada força. I unes patates que acostumo a tenir-ne per si de cas. Cuina senzilla i amb productes que tenim a mà, sense complicacions.
La conec des de fa molts anys. Té el mateix somriure i dinamisme de sempre. I poc em podia imaginar que quan va venir a veure'm a casa a finals d'estiu i va portar un vi perquè el tastés (el que vaig maridar amb la pasta amb conill) em va dir que duia una cosa entre mans i que quan ho tingués ben lligat ja m'ho faria saber. Quan m'ho digué li vaig fer prometre que hauria de ser de les primeres a veure-ho. I dit i fet, ahir va passar per casa (sense haver començat l'activitat). Aquesta vegada acompanyada de la seva acabada d'estrenar 'wine truck'. El dia no va començar bé, ens va ploure tot el matí, però no per això vàrem deixar d'assistir a una estrena en petit comitè, a l'aire lliure i amb distància (l'oficial ja la farà saber). Vins de casa nostra: un blanc, un negre i un cava, 100% catalans que acompanyàrem de quatre coses que vaig preparar. I ara us deixo amb la reflexió de la Ruth, tal com acostumem a fer si de vins parlem. Avui la protagonista és la Sara.
