Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 21 de febrer de 2018

L'hamburguesa de xai amb salsa tzatziki de Charlie Ayers


Si hi ha alguna cosa que m'agrada col·leccionar són els llibres de cuina. I en tinc molts dedicats pels autors. Uns, comprats i d'altres, regalats. L'últim ha estat un que m'ha portat la meva filla Bibi, dedicat i signat per Charlie Ayers, el cuiner americà predilecte del món tecnològic, que durant un temps va cuinar per a Google. Resulta que ella va estar uns dies a San Francisco per a visitar unes empreses, entre elles la coneguda abans esmentada. Allí va conèixer el xef, li va comentar que jo tenia un blog de cuina i ell em va dedicar el llibre. D'aquells detalls que agraden i fan molta il·lusió. És el primer llibre que va fer i que porta receptes amb tècniques per a cuinar de manera sana i amb productes orgànics. Una de les seves màximes és ...menjar, beure, divertir-se... i li agrada relaxar-se fent cuina casolana per als seus amics i familiars. També li agrada visitar mercats de grangers locals famosos en tot el país, tot vestint samarretes hawaianes favorites. Viu a San Francisco. Em comenta la Bibi, que Ayers també va cuinar durant quatre anys per a Steven Jobs.

divendres, 16 de febrer de 2018

Pasta alla carbonara entre vinyes: Marco Bernava


I és que m'està passant, que com més conec les persones que hi ha darrere dels vins més m'agraden, elles i els vins. Perquè veure com la fortalesa d'esperit i un amor profund a la terra són les característiques principals dels qui posen per davant tot el que tenen a canvi d'oferir un producte com cal. Honestedat i naturalitat diria que són les qualitats més destacades. I aquí incloc al Marco. Una persona que capta l'atenció al moment: fa molta gràcia el seu català parlat perfectament però amb accent italià. Però en Marco no està sol en aquesta -diguem-li- aventura de fer vi. L'acompanyen la Ruth, a qui li agrada remarcar que és de Reus, i el seu germà Gino, un italià molt italià.

dilluns, 12 de febrer de 2018

La sopa de porros, la Vichyssoise


Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa llarga, trista, apagada, se suma al fons general de les sopes de verdures -necessari- dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar descuidar-vos-la al foc i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega o crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros. 
Marguerite Duras

dimarts, 6 de febrer de 2018

Un tast de vins al Born i un altre al celler: Josep Grau Viticultor


Gastronomia és, segons definició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l'elaboració i composició dels plats, l'art de degustar i apreciar els menjars i les begudes. Si ens referim a l'apartat de begudes, que no poden anar separades dels menjars, resulta que l'oferta al nostre país és d'allò més. Un dels llocs amb encant que he visitat últimament està ubicat al centre històric de Barcelona, el Born. Fer un tast de vins de la DO Montsant al Tast de Vins de Josep Grau Viticultor és un plaer. Un lloc acollidor on sentir com el productor  t'explica les característiques del que estàs bevent, com s'ha creat i tota la història que hi ha darrere de cada nom, etiqueta i producció, et fa estimar i donar valor a la feina que comporta oferir un bon vi.

dimarts, 30 de gener de 2018

Bouillabaisse, bullabessa


Fa uns dies ens va deixar un gran cuiner, el fundador de la nouvelle cuisine francesa i una bona persona. Recordo el dia que vaig anar al seu restaurant i en veure que em vaig enamorar de la seva carta me la va regalar. Un lloc de decoració barroca on no feien falta una gran quantitat de japonesos que feien cua carregats amb les seves màquines de retratar. Guardo a la memòria gustativa la seva Soupe aux truffes noires V.G.E, creada expressament per l'Elisi l'any 1975, per a un banquet organitzat pel president francès d'aquell moment, Valéry Giscard d'Estaing i en agraïment pel grau de Cavaller de la Legió d'Honor Francesa que va rebre el cuiner. Sí, estic parlant d'en Paul Bocuse.