Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 18 de juliol de 2017

Torta de banana {per a berenar a la fresca}


Encara que sigui estiu, engegar el forn dóna caliu a la cuina. Sempre acompanya aquella flaire d'allò que s'està fent. I pot ser que ens transporti a altres moments de la nostra vida. Fa uns dies vaig tenir a casa la meva germana Beti. Feia temps que em reclamava que li preparés un dels cócs clàssics que la meva mare cuinava i que no havia tornat a menjar des que ella no hi era. Dit i fet, ens vam posar a la cuina i en un tres i no res ja era al forn. Ara l'he tornat a fer però afegint un detall diferent, dos plàtans aixafats, i també ha quedat molt bo. De totes maneres ella el feia més prim en un motlle més gran (quin germà se'l va quedar que el voldria recuperar?). Era deliciós.

dijous, 13 de juliol de 2017

Fent pasta fresca {i salsa vellutada amb tòfona i pollastre a l'ast}


Casa nostra és un dels punts del món on més es consumeix pasta. Amanides, macarrons gratinats, espaguetis fets amb qualsevol cosa i pasta de molts altres tipus. Sempre en tinc al rebost i en grans quantitats. Procuro que sigui de qualitat. I de vegades també en compro de fresca. Però hi ha dies que tinc el moment zen a la cuina i m'agrada preparar-la jo. Com avui. No és gens difícil i per poca manya que tinguis sempre surt bé.

divendres, 7 de juliol de 2017

Pa, vi i sucre {anem al Tros amb la Ruth Troyano}


El text de la Ruth,

M'agrada molt parar taula i cuidar tots els detalls però no sé cuinar i reconec que és un defecte... l'únic que em queda bé, molt bé, és la truita de patates... per això no goso preparar per al teu blog una recepta amb consistència, però sí que m'atreveixo amb el pa, vi i sucre.

Com ho fem?

divendres, 30 de juny de 2017

La màgia de la música popular brasilera {i un te refrescant}


Uns em seguiu per les receptes, d'altres per les fotografies i una gran part, això és el que em feu arribar, per la música. Què seria de la vida sense ella. I per a mi una de les més boniques del món, i em perdonareu la pretensió, és la música popular brasilera. Potser perquè vaig créixer amb ella i fins i tot l'estudiàvem a l'escola. Avui vull compartir amb vosaltres una de les cançons que per a mi és de les millors de la història musical del Brasil: Preciso me encontrar.

dilluns, 26 de juny de 2017

Cóc d'albercoc {llargues tardes d'estiu}


Si a l'hivern s'està bé a casa llegint, a l'estiu quan no tens gairebé ganes de fer res, llegir se'm fa  agradable i imprescindible. Si a més a més enganxes un llibre que devores amb ganes no cal explicar gaire cosa més. Les tardes es tornen llargues amb la calor i cal aprofitar el temps de gaudi. Fa uns dies vàrem collir els últims albercocs de la temporada amb els últims rajos de sol de la tarda. Madurats a l'arbre no tenen punt de comparació amb els que podem comprar (i més endavant vindrà un de fruits de les moreres que estan ben farcides). Com que el llibre llegit em va portar a Anglaterra i a l'Índia -amb un final de nus a la gola-, l'ambient em va dur fer un cóc i a prendre un te tot berenant.