Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 11 de desembre de 2017

Confit d'ànec amb peres {amb fruits secs i un bon vi recomanat}


Vénen festes. I no tothom té ganes d'entrar a la cuina i passar-s'hi hores. Fa uns dies, tot sopant amb les amigues, vam arribar a la conclusió que són molts dies de festa i el menjar ens fa trencar el cap per a veure què farem. Partint del punt que a casa ens agrada molt la compota que acostumem a fer per Nadal, faig una versió més senzilla i ràpida que també resulta d'allò més i que servirà per a acompanyar una cuixa de confit d'ànec de l'Empordà que compro ja cuita. L'acompanyarem amb un vi excel·lent.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Les llaminadures del Tió {vénen moments d'il·lusió...}


Hi ha una cançó que a mi m'agrada molt. A vegades em sorprenc cantant-la i això em fa feliç. I encara que la vaig posar al blog el dia que parlàvem de la Galette des Rois, el post d'avui l'acompanyo amb una versió que m'encanta. Escolteu-la. A casa ja estem esperant el Tió. Els menuts ens truquen preguntant si el diumenge triat per anar a esperar-los al bosc ho tindrem tot a punt i a veure quines llaminadures cagaran. I és que la innocència és tan bonica!

dijous, 30 de novembre de 2017

Fettuccine a la Solferino {recaptem pasta per al Banc dels Aliments}


En els llibres de cuina de vegades hi trobem noms de receptes que no sabem d'on venen. Això m'ha passat amb la que us porto: tallarines a la Solferino. El primer que em ve al cap i que jo recordi haver vist és una parada de metro de París. Em va quedar el nom. Navego per la xarxa i em trobo que Solferino és un petit poble de la Llombardia a Itàlia. I seguidament veig que va ser una batalla que porta aquest nom perquè va ocórrer allí, on Napoleó III i Víctor Manuel II van guanyar a l'imperi austríac. Bé, anem pel que anàvem o sigui el nom dels tallarins.

dilluns, 27 de novembre de 2017

Una bona crema de castanyes {una recepta treta de Llaminadures}


Els caps de setmana són per a desconnectar de la rutina diària. No cal fer grans coses, només cal fer quelcom diferent. Una de les que més m'agrada és passejar per la natura i ara a la tardor és reconfortant. I així, tot caminant per les muntanyes de Prades, vaig veure els castanyers amb el seu color groguenc del moment que ornen la natura de manera preciosa. Ja no en queden de castanyes, però encara vaig poder trobar-ne alguna. L'any vinent hi aniré abans. Sí que resten al sol els pellons que les embolcallen. També vaig veure bolets de tots tipus i altres fruits com les cireretes de pastor.

dimecres, 22 de novembre de 2017

Mandonguilles tiroleses {Tiroler Knödel a la sopa}


Quan cuino un plat d'algun país que he visitat em trasllado mentalment allà. Així, quan faig feijoada, que és tot sovint, preparo una caipirinha, poso la meva música brasilera preferida, tanco els ulls i ja sóc a Rio. Les flaires no enganyen. Això em va passar en fer aquestes tiroler knödel, unes mandonguilles ben diferents de les que estem acostumats. Jo sempre les faig amb carn de porc i aquestes les he tret del compendi de cuina austríaca que vaig comprar, com també és del mateix llibre la deliciosa sopa de gulash que vaig posar dies enrere.