Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué llaminadures llegums llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes plats d'estiu postres postres Thermomix Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Lo Paller del Coc


I en aquest post us porto la segona part de la meva experiència a Surp. Us puc ben dir que aquest petit  poble del terme municipal de Rialp i de la comarca del Pallars Sobirà concentra una qualitat gastronòmica que és envejable. La setmana passada us vaig parlar de la Clara de Casa Mateu i avui ho faig de la Sílvia i d'en Mariano, els responsables de Lo Paller del Coc. I qui són?

divendres, 12 d’octubre de 2018

Casa Mateu, anem a Surp a la Vall d'Àssua


Passió, treball, rigor, tècnica, plaer, salut, art, terra, producte, cultura. I jo hi afegiria amb un post-it permanent, valentia. Perquè la granollerina Clara va deixar la seva ciutat natal per a començar una nova vida allà, en un poble de muntanya que no et ve de pas i s'hi ha d'anar expressament, fent formatges. I que la paraula por no surt en el seu diccionari.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Les verdures d'en Bru


M'agrada viatjar i veure entorns desconeguts, que per més que els hagis vist en reportatges i fotografies, sempre t'acaben aportant detalls que desconeixies. Parlar amb persones locals, sempre que sigui possible segons la parla, ja és un plus a sumar. En aquests moments m'agrada molt anar per casa nostra, per llocs que tenim a tocar i que no coneixem o que fa molts anys que no hi has tornat. I això m'ha passat amb Banyoles i el seu entorn, amb paisatges paradisíacs i qualitat de vida.

divendres, 28 de setembre de 2018

Pastís de bolets de tardor


Fa tan sols uns dies les fulles dels arbres eren totalment verdes i d'ençà que ha arribat la tardor groguegen anunciant-nos que ja és aquí i que es quedarà durant tres mesos. Una estació que m'agrada molt, sobretot per la seva llum i els seus fruits. I també perquè deixem anar una mica, que no del tot, la calor xafogosa de l'estiu. M'agrada mirar passar la vida i com van canviant els colors des de la meva finestra  al camp.

dimecres, 19 de setembre de 2018

El púding brasiler de llet condensada


...
Estaba esperando en la estación cuando llegó el tren de la tarde procedente de Ashford. En otras circunstancias, habría enviado a Smith con el automóvil, o incluso habría dejado que Daniel subiera a casa solo, pero, al recibir el telegrama anunciando su llegada, Agatha había dado a Jenny y a la cocinera un montón de órdenes y le había dicho a Smith que lo acompañaría a la estación.
       Le había sentado bien ordenar que airearan las sábanas, que enciendieran las chimeneas en los dormitorios y que se llenaran botellas de agua caliente. Había ordenado preparar al horno la pierna de cordero que había estado reservando para el domingo y la cocinera y ella habían estado discutiendo en la despensa si abrir latas de salmón o de ostras ahumadas y si la ocasión exigía un bote de espárragos blancos. La cocinera era de la opinión de que el señor de la casa y el joven se sentirían más agasajados con un pudin al vapor y Agatha accedió a utilizar parte de sus menguantes reservas de azúcar y un tarro de mermelada de cerezas. Completarían el menú unos huevos rellenos y una lechuga tardía y la cocinera prometió complementar el pudin con unas natillas.
                                                                                                       ...