Etiquetes

dilluns, 25 de març de 2019

Masqueta de romesco, pop i cloïsses, un arròs mariner de barca



Dilluns passat, a l'Ametlla de Mar, coneguda pels seus habitants com La Cala, es va celebrar la IOa edició del Lliurament de Cargols Km0 2019 a les cuineres i cuiners del moviment Slow Food de Catalunya de restaurants i menjadors escolars. Que fos triada aquesta població no és casualitat, ja que aquest poble pescador que captura el peix de forma sostenible ha fet que sigui un lloc idoni per a la festa d'enguany, diguem-li trobada anual dels restauradors que tenen per objectiu consumir  productes de la pagesia propera i ecològica, amb productes de temporada i sense emprar transgènics.

dilluns, 18 de març de 2019

Galetes estimo la dona que soc: #mestimo


T'arreles a l'essència sense porta ni fumera, només dues finestres per guaitar al jardí on fan ball rodó uns caramels de pal... 
                                                       Fina Veciana & Lena Paüls

dilluns, 11 de març de 2019

Un cel de plom, homenatge a Neus Català en un 8 de març


...
Els matins eren estranys perquè sense la Lluïsa la casa restava en un silenci pesarós. Les nits eren difícils perquè tota la vida havia compartit llit amb l'àvia i sense ella no sabia adormir-me. Cada dia passava a poc a poc.
     Em despertava jo sola, em rentava i em vestia. Només entrar a la cuina, la Bruneta em venia a les cames. Seia, ella pujava a la meva falda i amb la seva escalfor començava el dia. La mare, a la cuina, semblava que fes hores que hi fos.
      La primera feina era anar a donar menjar a les bèsties. A casa només hi havia l'ase, el Xaparro; al corral, que era en un altre carrer, hi teníem conills, gallines i cabres. La mare preparava un bullit amb patates, pastanagues, col, segó..., segons el que teníem, i les nostres bèsties menjaven calent. Els matins de la meva infantesa estaven fets de l'olor d'aquell bullit i de les herbes que jo anava a collir també per a les bèsties. Olor del bullit i de roselles i mastegueres que m'impregnava les mans. Asseguda en aquell vagó rebotit de dones desmoralitzades, rememorava aquella aroma com si fos possible resguardar-me en el record d'una olor.
       Quan tornava del corral, agafava un càntir i una galleda i anava a la font a buscar aigua. La Bruneta, només veure com els agafava, sortia corrents cap a la font, s'hi enfilava al damunt i allà m'esperava. Quan els havia omplert, ella pujava a la meva espatlla i així m'acompanyava cap a casa. Era bonic perquè havia arribat la primavera, tindríem cireres i podria jugar al carrer.
                                                                                               ...
Del llibre Un cel de plom de la Carme Martí, publicat en edició butxaca per Ara llibres.

dilluns, 4 de març de 2019

Crema de pèsols de primavera


I d'aquí a poc tindrem la primavera entre nosaltres. L'estació de les flors on també retorna la vida al camp i comença el nou cicle de molts fruits. Entre ells els tirabecs i amb aquest motiu no vull perdre l'ocasió de compartir el seu naixement, pas a pas.  Primer la flor i després de mica en mica el fruit. Però faré una crema de pèsols que a casa ens agrada molt i la guarniré amb una flor de tirabec -que són de la mateixa família- i unes flors comestibles que tinc al jardí, de les que en parlaré un altre dia.

dilluns, 25 de febrer de 2019

Babà Napoletano


Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.