Etiquetes

dilluns, 10 de desembre de 2018

Polleta del Penedès al cava i la Fira del Gall


354. Aquest és el número clau de la centenària Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. 354 anys d'història. 353 fires que s'han fet pels volts de Sant Tomàs i enguany arriba la 354. Això vol dir quelcom més que una fira normal. I jo us vull recomanar que si no hi heu anat mai, i si ho heu fet també, que el pròxim cap de setmana tindreu una excusa per a visitar-la.

dilluns, 3 de desembre de 2018

Un curs de cuina a baixa temperatura amb Salvador Brugués


I a la vida el que és interessant és aprendre, no deixar de tenir curiositat, adaptar-se a tot allò que és nou i agafar les idees que et poden millorar el dia a dia, sobretot en el referent a la salut a mesura que hi poses anys. Com que el Tió fa temps que em va preguntar què volia de regal jo li vaig respondre que tenia moltes ganes de tenir un Rocook per a cuinar de manera sana i innovadora. I ell, que sempre m'escolta i passa molt aviat per casa me'l va portar.

divendres, 30 de novembre de 2018

L'Ouillada catalana


...
L'esperaven amb la taula parada. En Louis cuinava sempre i amb certa periodicitat solia fer provatures, tot i que no sempre n'obtenia resultats gaire encoratjadors. L'aliment era més escàs que temps enrere i la imaginació del cuiner havia de transformar la matèria primera repetitiva -farina, patates, llenties, cigrons o mongetes, ous carn d'aviram i peix de riu - en menús elaborats. Sovint tenia problemes amb la cuita, o sobtava la carn o recremava el peix o la massa no li llevava prou bé. Tanmateix, però, havia après a fer bé l'ouillada i les patates guisades que menjarien per sopar.
     Van encetar una ampolla de vi que guardaven en un pedrís de l'entrada, que en un altre temps, quan el pare d'en Louis era viu, va servir per sostenir una gran tina de most. Allà, en un recer ombrívol, havien anat reservant algunes ampolles els anys de bona collita. Es van desitjar salut. En Louis va procurar conduir la conversa a l'entorn de la darrera passió pictòrica del doctor, que segons ell era causa de l'horari desenfrenat que patia el seu amic. La Maria va mostrar la seva estranyesa, desconeixia l'afició de l'Albert, i es va interessar a veure els quadres.
      - Amb una condició - va dir l'Albert -. Que siguis capaç de caminar de puntetes pel taller.
                                                                                                        ...

dilluns, 26 de novembre de 2018

Tall rodó de llom amb maitake, gírgola de castanyer


Tardor. I quan estem en aquesta estació sabem que aviat arriba l'hora dels bolets i també del vi novell. Però hi ha bolets que es troben tot l'any a la natura i d'altres són de cultiu, com els que us porto avui. Resulta que la setmana passada vaig visitar el Fòrum Gastronòmic de Girona que encara que estigui fet per a professionals del món de la gastronomia jo inclouria també per als afeccionats i tots aquells que ens agrada el bon menjar i el bon beure.

dilluns, 19 de novembre de 2018

Gratinat de pa i formatge, i un llibre d'amor i de guerra


                                           St. Péronne
                                        Octubre de 1916

     Soñaba con comida. Baguettes crujientes, la miga blanca virginal del pan, aún humeante del horno, y queso fermentado, con los bordes deslizándose hacia el extremo del plato. Uvas y ciruelas apiladas en cuencos, oscuras y perfumadas, llenando el aire con su olor. Estaba a punto de coger una, cuando mi hermana me detuvo.
        - Quita -murmuré-. Tengo hambre.
        - Sophie. Despierta.
       Podía saborear aquel queso. Iba a coger un bocado de reblochon, lo iba a untar en un trozo de pan caliente, y luego me metería una uva en la boca. Ya podía paladear la intensa dulzura, oler el rico aroma.
         Pero ahí estaba, la mano de mi hermana sobre mi muñeca, parándome. Los platos empezaron a desaparecer, los olores se desvanecían. Estiré la mano hacia ellos pero comenzaron a estallar, como pompas de jabón.
          - Sophie.
          - ¿Qué?
          - ¡Han cogido a Aurélien!
                                                              ...