Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura OleumFlumen olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 27 de març de 2013

Cuinant amb... Joan Cabré {forner de Reus}


Fa poc temps que conec en Joan, però no així els seus pans i pastissos. És molt amic de la meva filla Zoe i ella de tant en tant em porta alguna cosa feta per ell. El seu forn és un dels més antics de Reus, el Forn Cabré a la plaça de Víctor, cantonada amb el carrer Ample. Un forn familiar, que properament passarà a mans del Joan, per la jubilació del pare i que serà la cinquena generació. Amb pensaments de renovació de cara als pans, tot i que ja ho fa, m'ha creat expectatives.
Per Reis ens varem menjar un tortell que estava molt bo, diferent de tots els que havíem menjat abans i que ja em va cridar l'atenció. Fa uns pans de farina ecològica que a casa volen. I ara ens ha convidat a una mona de Pasqua, en concret una sara, i que ens explica com fer-la.

Necessitarem:
Pa de pessic
 - 6 ous
 - 200 g de farina
 - 200 g de sucre
 - ratlladura de llimona
Almívar
 - 200 g d'aigua
 - 200 g de sucre
Farcit
 - mantega
Cobertura
 - ametlles laminades

Farem:
Separem els rovells de les clares.
Batrem els rovells amb el sucre fins que dobli el seu volum.
Muntem les clares i les afegim als rovells, juntament amb la farina tamisada i la ratlladura de llimona.
En un motlle oliat, enfornem, el forn ja escalfat, durant 30 minuts a 180º.
Deixem refredar en una reixa i tallem longitudinalment.
Fem l'almívar portant a ebullició l'aigua i el sucre.
Per a muntar la mantega anirem tirant l'almívar dins la mantega mentre la muntem amb un braç mecànic, fins arribar a la textura cremosa i dolçor que vulguem.
És aconsellable afegir-lo quan encara està calent.
Amb el que ens sobri i ajudats per un pinzell anirem banyant els dos discs del pa de pessic, ben banyats perquè el pa de pessic és ben espès, si es fa flonjo es desfà.
Seguidament, ajudats per una espàtula, cobrim un disc amb mantega i fiquem l'altre damunt i premem.
Cobrim tot de mantega amb l'espàtula i deixem tota la mona ben allisada.
Amb les ametlles laminades primer cobrim la mona i després inclinem una mica per a tapar els costats.
La mantega que ens sobri la podem posar en una màniga pastissera amb un broquet arrissat i la decorem.
Ens la vam menjar en un tres i no res. Molt bona, sense embafar.
Animeu-vos a fer-la, però si l'aneu a buscar el Joan us la farà tal qual.
A ell li agrada The Cure, Friday i'm in love.
Gràcies Joan, esperarem les innovacions promeses...




21 comentaris:

  1. Nani moltes gràcies per passar-te per Reus. Mira, faràs que m'hi passi per a veure què hi trobo. Un petó d'una companya de l'Institut Gaudí.
    Carmeta

    ResponElimina
  2. Uhau.. com em ve de gust aquesta Sara!!!!! i quin pastisser mès apanyat!!!!
    La Sara és el meu pastís favorit.... m'encanta i me'n menjaría una porció radera del altre i mès si no enfargega!!!!
    M'agrada aquest pas a pas en B/W que has fet.. quina sort haver estat devant veient el procès!!!!
    M'estudiaré aquesta Sara....tu ben asseguro!

    ResponElimina
  3. Doncs s' haura de provar! Te molt bon aspecte i tal i com ho descrius ja tinc salivera!

    ResponElimina
  4. caram, serà qúestió d'arribar-nos al forn cabré per conèixer el Joan. Quines delícies que fa, no? Es nota que li tens estima, perquè li has fet una entrada molt bonica. Bona setmana santa! petons

    ResponElimina
  5. Ostres em ve de gust aquest pastís! quina sort tenir un pastisser així a mà! : P
    Té molt bon aspecte, s 'haura de provar!
    Un petó.

    ResponElimina
  6. Quina sort poder tenir amistat amb un gran forner!!!! Què bonica que ha quedat la sara......
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  7. Aiii... Em sembla que aviat seré clienta del Joan!
    Pans ecològics, has dit? Ooooh!!!

    ResponElimina
  8. Una bona sara amb l'ametlla acabada de torrar és el millor que hi ha!

    ResponElimina
  9. Un clàssic tan interpretat que veient l'original de qualitat casi ploro d'alegria :o)
    fantàstica recepta i ara toca esperar les novetats...
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  10. Quina delícia!!! Era una de les meves postres preferides de petita!!! A veure si m'animo a provar de fer-la!

    ResponElimina
  11. Quina sort i quin luxe tenir a gent tan valuosa a prop! La Sara agrada molt a casa i aquesta jo crec que volaria!

    ResponElimina
  12. No sabia com fer la mantega de la mona, i la provaré de fer d'aquesta manera!! a veure què tal. molt bona pasqua Nani.

    ResponElimina
  13. Caram, ha hagut de venir una de Tarragona a explicar-me les "novetats" que es preparen al forn Cabré de la plaça el Victor.
    És a propet de casa, i de tant en tant hi comprem el pa... encara que nosaltres siguem més de Cal Llengüet...a l'altra punta de Reus!

    I la mona, què dir de la mona...boníssima segur!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  14. Avui he de començar la mona per al meu fillol i en treuré unes quantes idees. Petons.

    ResponElimina
  15. Te ha quedado genial, qué cosa más rica, para desaparecer al momento. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  16. Quina mona més autèntica! no hi ha res com apendren d'un mestre, quina sort!
    Bona PAsqua!!
    ptns!!

    ResponElimina
  17. Una sara sense ous.. el proper any la faré així. He seguit la recepta de la Gemma amb rovells i m´ha fet una mica de por,havent de ficar-la a la nevera tots els dies..així sense ous no caldria. Prenc bona nota!! Petons, i bona setmana.

    ResponElimina
  18. Quin luxe i quina enveja!!!
    Ha quedat genial
    Chus

    ResponElimina
  19. A casa tenim un al·lergic a l'ou...així que em va de perles aquesta Sara¡!

    Petó

    ResponElimina
  20. Sense saber-ho aquest any he fet gairebé exactament aquesta recepta! La publicaré el dia 15 al meu blog... ja sé que és un pèl tard... però m'ha fet gràcia veure-la. M'ho remiraré per veure si hi expliques algun truc!

    ResponElimina
  21. Juas, la samarreta de Puratos !!!...eren proveïdors de la nostra pastisseria !!!....bona entrada Nani !!!

    ResponElimina