Els primers pèsols han arribat. I també els ous. El nostre hort ja està a punt i hem volgut preparar un senzilla truita. I així, en el paper de la princesa del pèsol, conte que ens explicàvem mútuament mentre anàvem desgranant les boniques perles verdes, la Violeta m'ha ajudat a preparar-la, tot imitant Néstor Luján quan anava al Restaurant Hispània a menjar els primers pèsols de la temporada, que exquisidament li cuinaven les germanes Reixach, Lolita i Paquita.
I amb els ous plegats per la princesa i com vàrem prometre quan us vam presentar el nostre galliner ecològic, aquí teniu la primera truita. Imagineu-vos el gust.
Aprofitem i us mostrem la meravella de la natura que ens regala unes flors que es convertiran en unes belles tavelles. Us heu fixat de com es caragolen els circells buscant on aferrar-se? Ja tenim la primavera aquí!
La Violeta ha fet cinc anys i parla ja com una doneta. Mentre gaudíem del temps, de la companyia i de la bella natura cantava Amelitta Galli-Curci, la preciosa peça Crepuscule. I jo no em puc creure que tot sigui veritat...
Quina preciositat de fotos, i quina sort, poder gaudir de pèsols de l'hort i d'ous de corral!! L'entrada que has fet és molt xula, amb el conte de la princesa i el pèsol. Jo l'explico quan faig de conte-contes a les biblioteques i sempre triomfa... boníssima, la truita de pèsols frescos! petons
ResponEliminaAi, que afortunada ets! Les fotos precioses, i el jardí... uff, quina enveja! petons!
ResponEliminaComo está Violeta!! Guapísima!! Y muy mayor. Confieso que no había hecho guisantes frescos hasta hace muy poco, y tengo unas ganas tremendas de volver a hacerlos. Un besazo muy gordo para las dos.
ResponEliminaOoh! Naniii!
ResponEliminaQuines fotografies!
Quin goig l'hort!
... Però t'he de confessar que tot queda eclipsat per la Violeta!
Si aquesta nena té el goig d'assemblar-se, ni que sigui una miqueta, a la teva sombra, serà una gran dona!
Quin goig questa entrada!!! I quina enveja per aquest hort tan meravellòs :o) Aquesta és la millor truita del món (quins colors!) i amb aquesta princeseta com companya de feina, no hi ha res de millor al món.
ResponEliminaA la meva princeseta també li encanta aquest compte :o)
Petonets a les 2,
Palmira
visca la primavera! i tot el què comporta! fa dies que li dic a l'Albert de venir a veure el vostre galliner, per agafar idees. Avui li ensenyo! quina enveja, poder menjar ous de gallines felices.
ResponEliminaEls pèsols els sonmio tot l'any i aquest encara no n'he menjat!
Què dius!!! ja han començat a pondre??? Quina gràcia... Recordo quan muntàveu el galliner i ara mira! i els primers pèsols!!! La canalla deu flipar. Us felicito!!
ResponEliminaJa t'ho he dit pel face... agafaré una cistelleta i pujaré :-)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Nani que pinchito tan rico, con esos huevos recién cogidos.
ResponEliminaQue preciosidad de niña.
Muchos besos bonita.
Ostres, quina sort poder gaudir de productes del propi hort... a part de que seran molt més bons, imagino la il·lusió que deu fer en menjar-los...
ResponEliminaSi que es bonica la flor del pèsol.. tinc el meu pare que fa hort tot l´any i mai ha pensat en ficar pèsols, li hauré de demanar... i els ous de les teves gallines tot un premi a la bona feina... m´imagino el deliciós sabor d´aquesta fina truita... petons,
ResponEliminaQué xules les fotos!!! No sabia que tinguessis gallines ni que el pèsol feia una flor tan maca. Molt bona la truita a la francesa de pèsols frescos, la meva àvia en feia sovint i en tinc molt bons records.
ResponEliminaPetonets!!
Quina bona pinta!! i aquests ous caseros, mmmm....i la Violeta moníssima, segur que deu disfrutar cullint les verdures i fruites...
ResponEliminaPtns
Su.
Quina ajudant que tens!!! Tot un luxe d'entrada!! I no tant per la recepta en si, sinó pels productes i les fotografies!!
ResponEliminaEspero que els vostre hort i el galliner us donin moltes alegries!!
És un plaer poder menjar prodcutes de veritat ;)
Petonets Nani. MAR, de EQNME
Quina sort, poder cuinar amb una ajudant tan maca com la Violeta.
ResponEliminaFelicitats i gaudeix molt de la seva companyia
Conxita
Quin luxe, hort, galliner i una moza ben formosa.
ResponEliminaPetó
Bon dia! no sóc gaire de pèsols però aquests segur que estan súper tendres ;-) El reportatge fotogràfic és de 10, quin gust veure les imatges.
ResponEliminaQuè valenta la teva ajudanta, quina sort que té.
ResponEliminaD'aquí poc autosuficients.
Petons.
Nani quina passada! Les fotos són precioses!!!! Quina sort poder conrear la terra i tenir un galliner que ja comença a donar els primers ous!!! Tot plegat és un gran regal!! Felicitats!!! Molts petons!
ResponEliminaQuin goig tot plegat! Els ous ja me'ls menjaria ara mateix, els pèsols no m'agraden però aquests quasi que els tastaria. Al que li agraden molt és al meu home i una truita així seria una delícia. Molts petons.
ResponEliminaQuines fotos tan boniques!
ResponEliminaMarta
Quin luxe i quina enveja!! tot de l'hort...
ResponEliminam'encanten els pèsols frescos!
petonets i feliç cap de setmana
Nani, aixo no val... es clar que ha de ser bona!! Bonísima!! Si amb la pinta ho diu tot. No hi ha res com el que es cull o es fa a casa, oi que si? Un peto i bon cap de setmana!
ResponEliminaM'encanten les fotos, els primers sempre fan molta il·lusió!
ResponEliminapetons
Esta tortilla la hace la abuela de mi yerno y es que es una exquisitez.Les sorprenderé yo con tu receta.
ResponEliminaQue lujo que salgn de tu huerta y que lujo de acompañante.
Un saludo
Nani, aquesta recepta me l'havia saltat!!! i hi surt la recepta més bonica de totes. Que maca està la Violeta, és una nena preciosa!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, pel teu comentari, guapa, estic segura que aviat tornaré a estar en plena forma, jejeje. Tinc la cuina una mica oblidada, ja ho ser, feig ben bé el del dia a dia, però sortim cada dia a caminar i els nens amb bici, és el que ens ve més de gust, i la càmara sempre amb nosaltres. Vaig pujant fotos al grup de Flickr LVM, i espero a final de mes fer-ne el resum al bloc, un mural ben ple de fotos de qui em fa bategar el cor ben fort, els meus fills. Gràcies, guapa, i ens retrobarem de nou, i jo passaré per aquí hi hagi o no bona recepta, que sempre n'hi ha ;-)
Una fortíssima abraçada!!!
Acabo de sacar un ratito para visitarte. No sabes como estoy disfrutando, con el gallinero ecológico, los guisantes y vuestra conversación. Violeta tiene que pasarselo de miedo, está guapisima y muy mayor, no pareciera que tiene solo 5 años.
ResponEliminaMe recuerda tanto cuando yo acompañaba a mi abuelo a la huerta del caserío, a recoger guisantes, lechugas, calabacines... a embaretar las plantas de vainas o tomates, o simplemente a cojer pájaros con liga y los reclamos. Era un experto, yo aprendí mucho de él, no solo de la tierra y el campo, sino a disfrutar de la naturaleza, a escuchar el silencio embriagador que nos regala. El me lo enseñaba callandito, porque no era muy hablador, pero le gustaba compartir esos momentos conmigo, él los disfrutaba y se le notaba, y yo tambien. Gracias por trasportarme de nuevo a aquellos tiempos. Bss y uno especial a Violeta que me ha recordado a mi hasta en la ropa y en como lleva el pelo.
Virginia "sweet and sour"
Por cierto se me olvidaba. Las fotos preciosas y esa primera me ha encantado. Bss
ResponEliminaVirginia