Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

divendres, 21 de juny de 2013

Risotto de carabassó {amb llums de revetlla}


...
Ara, a la casa de la platja sempre hi havia olors nutritives. Alfàbrega, tomàquets secs, escalunya, all, pecorino, safrà, orenga, gorgonzola. Com un bocinet de la Ligúria a dins d'una cuina de Sorrals.
Des del casament, el restaurant Ameglia tenia un nou xef, en Sebastià, cent quilos, nascut a Banyoles, el millor pesto que la Flàvia havia tastat mai -després del seu. En Tià i la Flàvia es repartien els torns i així ella podia dinar o bé sopar a casa pràcticament cada dia.
L'Aleix solia entrar a casa ensumant ben fort i provant d'encertar, des del porxo estant, el menú del dia: "Lasanya d'albergínia? O no, no! Espera! És risotto de verdures, oi? L'he encertat?". L'afecte entre el noi i la italiana havia nascut en el camí que va del paladar a l'estómac i, és clar, s'engrandia cada dia. Amb disset anys, l'Aleix encara esbojarrat, massa impulsiu,  poc constant, i només gràcies a la vigilància ferrenya del seu pare havia aconseguit -estava aconseguint- acabar el batxillerat. El mes de setembre, si tot anava bé, començaria a estudiar veterinària. Com quan era un vailet, solia dir que li interessaven més els animals que les persones.
La Violeta estava a punt d'acabar filologia anglesa, com en Gerard, i tots dos tenien decidit marxar a Londres tan aviat com tinguessin el títol. L'Andreu no hi patia gens. La seva filla gran era valenta però assenyada, vital i optimista com la seva mare.
                                                                        ...

Del llibre de Sílvia Soler, L'estiu que comença de Planeta.


Temps de lleure, temps de relax. Avui us vull recomanar un llibre que m'ha agradat molt. Us enganxarà des d'un principi i gaudireu d'una novel·la que parla de l'amistat, de l'amor, de la vida. Així que si esteu esperant comprar-vos un llibre aquest us satisfarà d'allò més. Fer el risotto és una excusa per a poder parlar d'ell i aprofitar els carabassons que tenim a l'hort. Per a quatre persones,

Necessitarem:
• - 1 carabassó mitjà tallat a daus petits
• - 1 ceba trossejada
• - 4 cullerades soperes d'oli d'oliva
• - 4 tasses (cafè) d'arròs carneroli del Delta de l'Ebre
• - 1 tassa (cafè) de xerès sec
• - brou de pollastre
• - sal i pebre
• - 100 g de gorgonzola
• - 50 g de mantega

Farem:
Posem l'oli d'oliva en una cassola i hi coem la ceba fins que quedi transparent.
Hi afegim el carabassó i l'arròs, remenant perquè absorbeixin l'oli i es coguin una mica sense aferrar-se.
Hi aboquem el vi i deixem que s'evapori.
Anirem afegint brou, ben calent, a mesura que l'arròs se'l begui.
Salpebren al gust.
Un cop cuit, apaguem el foc, incorporem la mantega i el formatge tot remenant.
Deixem reposar un parell de minuts i servim.

I sí, avui comença l'estiu i des de la nostra cuina violeta us desitgem tot el millor tot brindant amb un bon cava. D'entrada podrem escoltar Al Stewart amb The year of the cat, una de les cançons que em trasllada en el temps i de la que la Sílvia Soler en parla, entre d'altres.
Per L'estiu que comença!

21 comentaris:

  1. Bon dia Nani!!!!!Gràcies per aquest començament de dia......tot plegat fantàstic!!!!!

    ResponElimina
  2. Nani, quins fanals més bonics!! quines ganes de llegir el llibre, crec que aviat m'hi podré posar!!

    ResponElimina
  3. Un altre cop, les estovalles m'han deixat bocabadada...son divines!!! i la decoració amb els fanaliets, una tendresa... jo vull un soparico així!!!!
    El rissotto un dels meus plats favorits...sobre el carbasso...no m'extandré..jejeje, però si es del teu hort.. tot seria benvingut!
    Impresionant..un post poetic i bell com fa dies!!!!
    M'ha encantat!!!!

    ResponElimina
  4. ës suau i molt agradable el risotto de carabassó... i en un entorn com el que presentes... perfecte!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. oh, quina preciositat de fotos, Nani! aquest llibre de la Sílvia Soler recordo que ens el vas recomanar a Montferri i ja me'l vaig ben guardar a la memòria. a més que vaig poder veure el reportatge que li van fer a 'Via llibre' i aleshores ja m'havia captivat. Aquestes fotos també em recorden el nou anunci d'estrella, no he pogut evitar deixar-ho anar, per allò del bon rotllo... he he he. Bon estiu, guapa.

    ResponElimina
  6. Quina festa poder gaudir d'aquest risotto amb aquests carbassons exquisits, bona compania i a la llum de la lluna ...
    Quines ganes, quin dia podem venir a sopar ? :o)
    Molts petonets maca, i bone revetlla, nosaltres estarem de camí al nostre nou destí. ara mateix estan terminant de cargar el camió...
    PAlmira i el bitxo ros

    ResponElimina
  7. Del llibres que m'has deixat aquest és un dels que més m'han agradat. El personatge de la Selma em va fer plorar i em vaig emocionar quan apareix el de la Violeta amb cinc anys, igual que la nostra! Així que li vaig posar cara i em va fer pensar com serà la vida que li espera. Em faràs aquest risotto el dia que vingui?
    Beti

    ResponElimina
  8. ,
    Quin post més bonic. La veritat és que "L'estiu que comença" s'ho val. Aquest cap de setmana acabo el llibre, estic molt enganxada i m'està agradant molt.
    Bona revetlla i sobre tot bon estiu
    Conxita

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies per recordar-te de la novel.la! I quines fotos tan boniques, és una taula fantàstica, com la de can Balart. Que tingueu una bona nit de Sant Joan!
    Sílvia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Sílvia. Avui serà el llibre protagonista del taller de lectura i estem tots encantats!
      Has fet una novel·la molt delicada i ella m'ha inspirat les fotografies.
      Nani

      Elimina
  10. De carbassó no l'he provat mai, però segur que es deliciòs! petons

    ResponElimina
  11. Nani, a l'estiu tot funciona a un altre ritme, per sort!
    Quin fragment més bonic, m'agrada, com el rissotto!!! Jo avui he menjat 'una mena de rissotto', perquè no ho és però s'hi assembla un cop cuit, amb cigrons! El plat més bo que he descobert últimament, però l'èxit és de l'arròs integral que utilitzo, un gran descobriment.
    Ens ensenyem un racó molt bonic, que fa molt de nits d'estiu i somnis per alguns!
    Gràcies, bonica, i que passis un molt bon estiu, encara que jo continuaré per aquí, tot i que l'estiu és especial i potser el cos demani una mica de distància amb la xarxa, no ho ser.
    Petons ben forts i que tingueu un bon cap de setmana i revetlla de Sant Joan! :)
    PD. la Mon té raó, les estovalles són divines!!!

    ResponElimina
  12. Quin rissotto més apetitós...i en aquest decorat encara més.

    ResponElimina
  13. Els carabassons de l'àvia encara no han arribat! Però els primers ja sé que en faré!!! I el llibre, ja tinc ganes de començar-lo!!! ptnts

    ResponElimina
  14. Un clàssic que té l'èxit assegurat!
    I quin pati tan engalanat, ja el teniu a punt per celebrar una bona revetlla de sant Joan :)

    ResponElimina
  15. Podem venir a passar la revetlla a aquest jardí tan fantàstic? Quina passada! I el risotto una autèntica delícia, a casa el fem sovint de carbassó :)
    Petons i bona revetlla
    Sandra

    ResponElimina
  16. Veig que al teu blog tot té aires de revetlla.
    Aquesta recepta estiuenca, per passar del rissoto de ceps, ens anirà molt bé aquest estiu.
    Bona revetlla.

    ResponElimina
  17. Una recepta molt estiuenca!! L'ambient que has creat, decoració i música, és màgic!! I la recomanació literària molt engrescadora!! Tot plegat una invitació fascinant a gaudir de l'estiu! Bona revetlla! Petonets!

    ResponElimina
  18. Hola, espero que t'agradi el que t'he deixat al meu bloc.

    http://tastetsdebruixa.wordpress.com/2013/06/22/otro-otro-otro-premio/

    Núria

    ResponElimina
  19. Nani, que fotos tan preciosas, no me canso de repetirlo es uno de los blog más bonitos que visito.
    Feliz semana :)

    ResponElimina
  20. El rissotto de carabassó no l'he provat mai, i segur que està d'allò més bo. A més la recepta em va genial perquè ara a l'hort els carabassons estan que no paren!!

    ResponElimina