Només fa un parell de mesos els cirerers encara estaven florits i ara ja ens donen els primers fruits: unes cireres que enamoren i molt bones. Dissabte en vam collir les primeres amb la Violeta. De tot en fem una festa. En arribar a casa havíem de fer quelcom, així que varem fer un pastís que teníem pendent i les hi posaríem de guarniment. N'hem de consumir perquè en tindrem unes quantes i la nostra cuina acostuma a ser de temporada. La recepta del bescuit ens ve de Mallorca, de part d'unes amigues, i que per a mi és tot un plaer fer-la, perquè l'han enviat amb molta estima.
Resulta un cóc deliciós i us el recomano.
Resulta un cóc deliciós i us el recomano.
Necessitarem:
- 300 g de sucre
- 1 got d'oli d'oliva
- 3 ous
- 180 g de pastanaga ratllada
- 1 poma trossejada
- 100 g de nous
- 100 g de panses
- 1 cullerada petita d'extracte de vainilla
- 1 cullerada petita de sal
- 1 cullerada petita de canyella
- 1 sobre de llevat
- 1/2 cullerada petita de bicarbonat sòdic
- 4 gots de farina
- cireres per a guarnir el pastís
Farem:
Escalfar el forn a 160º.
Barrejar en un recipient els ous batuts, l'oli i el sucre.
Batre bé.
Afegir la pastanaga natural ratllada i la poma trossejada a daus petits.
Trossejar les nous amb les mans i afegir-les juntament amb les panses.
Afegir la vainilla, la sal, la canyella, el llevat i el bicarbonat.
Barrejar tot molt bé i afegir a poc a poc la farina.
Ficar al forn durant 45 minuts a 160º.
Carmen, Samantha i Eva, moltes gràcies. Ha quedat tan bo que farà que el repeteixi més d'un cop i pensaré en vosaltres quan el tregui a taula. Heu de saber, noietes de ses illes, que a Tarragona hi teniu un trosset de cor. En dies com avui que comparteixo vivències em fan veure que el món té un color especial tenint persones que estimo al meu costat per a tot, el meu tot, com My All de Mariah Carey.
Qué maques les cireres...i que maques les fotos de la Violeta recullint!!!! i amb les "arrecades de la Reina" com li diuen alguns a les cireres....
ResponEliminaEl cóc es veu fantàstic, casolà, oloròs, sabròs, tendre i esponjòs...mmmmmmm
Aquestes amigues de Mallorca segur que et donen moltes alegries. I entre elles, aquesta recepta deliciosa que, decorada amb cireres de l'hort, ha de ser un plaer pels sentits. Que passis un bon dia, Nani. Ja ens falta poc per venir a Tarragona...! he he. Petons
ResponEliminaNani, presentat així una no s'hi pot resistir, jeje! una pinta deliciosa!
ResponEliminaLes cireres són el fruit quasi bé preferit, són un vici, quan comences no es pot parar de menjar-ne, a més són un molt bon record d'infància els cireres. El de l'hort del pare era gegant!!!!!!
Gràcies, guapa, jo aquest any encara no n'he menjat.
Una forta abraçada!
Oh, jo també em feia les arracades de cireres! Que gracioses! Quina il·lusió fa anar a collir les cireres, aquest any a mi no em toca, perque s'han mort tots els cireres! Disfruteu d'aquesta oportunitat! Petons
ResponEliminaM'encanten aquests cocs combinats amb fruita!!! quina delicia!
ResponEliminaUn cóc boníssim! Quines ganes tinc de fer-lo!
ResponEliminaLoreto
Hola!!!
ResponEliminaQue delicia, aprovechando bien las cerezas que además de deliciosas dan un tono de color precioso. Un postres espectacular.
besos.
Hola
ResponEliminaUn cóc molt bo! La decoració de les cireres queda fantàstica. El provarem de fer, segur.
Nena, quin luxe de coc!!! ja saps que te'l copiarà, veritat?? La Dolça heheh
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Uaauuu quina pinta impresionant! i ric de vitamines, un bescuit ideal per este temps
ResponEliminaEl provarem segur!
Quina bona idea això de les cireres!! La fruita de temporada és boníssima i fa una pinta espectacular!!
ResponEliminaI quina il•lusió veure la recepta al teu blog!! Aquí a Mallorca diem " una coca", què curiós que li digueu "un cóc", no ho sabia... ja he après una cosa nova!
Envio a la Nani i a tots els que seguiu el seu blog amb tant de gust una forta abraçada des de ses illes!
Samantha.
Quina bona pinta i que boniques les fotos!! A mi m'agraden molt les cireres però no en compro massa, casi sempre están massa verdes i el temps ue surten molt bones és curtet, però és una fruita que m'encanta.
ResponEliminaEn pastís tipo pa de pessic no n'havia vistes encara, en coca si.
Petonets!!
pastanaga, poma i cireres, no??? quina bona pinta Nani! La Violeta és preciosa. petonets
ResponEliminaQuina Coca més bona Nani!! I plena de sabors!!
ResponEliminaLes fotos de les cireres precioses, sobretot les de la Violeta!!
Petonets :) MAR, de EQNME
Que gran s'ha feta la Violeta!!!
ResponEliminaAmb aquestes cireres tan maques i tan sabroses, tot coc ha de sortir ben bò, sobretot amb tanta amistat :o)
Petonets,
Palmira
Jo de petita també en feia arrecades amb les cireres.
ResponEliminaCrec que totes les nenes ho hem fet. Guapissima Violeta!!!!!
El coc fa una pintorra, que ara mateix l'apunto.
Felicitats per aquesta preciosa Violeta, per el coc i per tindre
unes bones amigues.
Petonets
He pensat; s'ha equivocat! un super pastís de cireres, i el titul diu pastanga i poma? ho he llegit i he pensat; boníssim!!!
ResponEliminaUnes fotos presioses, i la Violeta es molt bonica!
Desitjo que vagi molt bé el diumenge!!! petonets!
Que fotos tan, tan lindas, me han enamorado.
ResponEliminaBesos preciosa.
Quina bona pinta!
ResponEliminaSegur que es d'allò més suau i esponjós, mmm!!
Les fotos son una preciositat :) La Violeta està maquísima
Un petó!
Jo també vull cireres! I si pot ser un tros d'aquest deliciós pastís. Això de compartir receptes és genial, i tenir un hort com el vostre encara més!
ResponEliminaNo he barrejat mai la pastanaga amb dolços, és sorprenent i si ve de tu suposo que molt bo. T'en queda un bocí?
ResponEliminaAquesta recepta me l'apunto, segur que a faré. M'encanten les fotos, especialment la de les cieres-arracada.
ResponEliminaMarta
Que maravilla de recta y la foto con las cerezas en la oreja que buenos recuerdos me ha traido a mi niñez
ResponEliminaBss
Amb tots aquest ingredients sens dubte el pastis ha d´estar més que bó!!! quina bona pinta.. petons,
ResponElimina