A la casa hi ha escalfor que fa olor de fusta de pi i resina, i quan entren a la cuina s'hi barreja l'olor més dolça d'una coca o un pastís. És una cuina enorme, tota d'alumini i de fusta blanca. A dins del forn s'hi veuen dues coques. A la taula, que travessa la cuina d'un cap a l'altre, hi seu un home de cabells blancs. Llegeix un llibre, amb les ulleres caigudes sobre el pont del nas.
-Mmm. Fas coques de xocolata? Com és això? -diu en Lluc.
L'home aixeca els ulls i se'l mira per sobre de les ulleres.
- Demà vénen les amigues de ta mare a berenar i m'ho ha demanat, a canvi de poder-me'n anar abans que arribin.
- Mira, aquesta és la Sara, del club de lectura. El meu pare.
L'home també la mira a ella per sobre de les ulleres, sense canviar d'expressió, i després de fer un "hola, com va?" torna a abaixar el cap sobre el llibre. En Lluc ha anat a la nevera i n'ha començat a treure coses.
- Farem una amanida, d'acord?, i queda una mica d'aquest magret d'ànec amb poma i ceba caramel·litzada que he fet al migdia. T'agrada, el magret d'ànec?
- Sí, i tant. No sé si n'he menjat mai, però crec que sí.
En Lluc es posa un davantal negre i llarg que li cenyeix el cos, i li diu que segui allà, a la taula, en un tamboret alt, mentre ell s'ocupa de tot. Ella obeeix, i de tant en tant fa llambregades al pare, que segueix llegint sense preocupar-se de res.
...
Del llibre d'Alba Dedeu, L'estiu no s'acaba mai. 2012. Editorial Proa.
(Amb autorització de l'Editorial Proa)
Per a dues persones,
Necessitarem:
- 1 magret d'ànec
- 2 cebes mitjanes
- 100 ml de vi negre
- 1 cullerada sopera d'oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada sopera de sucre (mascavo o morè)
- 2 cullerades soperes de mantega
- sal i pebre
- 1 poma (la que més us agradi)
- fulles d'enciam amanides
- reducció de vinagre balsàmic
Farem:
Primer courem la ceba posant-la en una paella amb l'oli d'oliva a foc amb poca ànima.
Passats cinc minuts salpebrem i hi afegim el vi i la mantega.
Seguidament empolvorem amb el sucre i deixem que es vagi fent durant uns 20 minuts.
Posem al foc una paella a escalfar i quan estigui ben calenta hi posem el magret que es cogui per la part de la pell i que quedi ben cruixent.
Li donem el tomb, tapem i apaguem el foc.
Tallem la poma a tiretes de la mateixa mida.
Muntem el plat, el guarnim amb un fil de reducció de vinagre balsàmic i servim amb l'enciam amanit.
Torna la tardor, l'estació que ens fa tancar la casa, que ens deixa amb la melangia al cos, que ens torna a la rutina i al tornar a començar. Tindrem temps d'engegar el forn i de llegir. I si voleu passar una estona sense complicacions, us recomano el llibre del qual us he ofert un trosset.
Un bon vi ens acompanyarà, tot recordant la verema que està al seu moment.
I una bona música ens deixarà el cos i l'ànima ben preparats per a qualsevol cosa.
Pat Boone, September song.
Benvinguda tardor!
Bon dia Nani,
ResponEliminaPlat exquisit...i de colors de tardor... però jo aprofitaré aquest primer dia de tardor per fer una activitat ben estiuenca...platja!!!!
Ptnts
Dolça
mm quin magret mes bo, deu estar deliciós... amb quin gust m'assentaria a taula devant d'aquest plat i aquest vi...plat de tardor certerament, l'estació que més m'agrada!!!
ResponEliminaLa foto fa venir ganes.. i la recepta, gana.
Bon cap de semana llarg o no...
PEtons
Benvinguda a la tardor, encara que nosaltres tenim la sensació que d'estiu no en hem tingut prou... Però tens raó temps per gaudir de la casa i del forn i de cuinar meravelles com aquest magret d'ànec tan inspirat! Boníssim per un diumenge de tardor,el primer...
ResponEliminaPetons,
Palmira
Una recepta ideal per a un dinar de diumenge com avui. L'acompanyament de poma i ceba combina molt bé amb el magret.
ResponEliminaHa de ser boníssim, una delícia!!! Felicitats pel plat, guapa!
ResponEliminaUna fortíssima abraçada, que passis una bona setmana!
Per cert, m'ha encantat la web dels horts urbans, ja els segueixo. M'agradaria fer una entrada semblant, explicant com ha anat el nostre primer hort a la terrassa, però crec que no hi arribaré a temps. De fet avui vull fer la foto als tres pebrots que té la pebrotera, que ja es poden vermells. Va fer molta flor però només n'han sortit tres. Els aniré seguint a veure si aprenc una mica més i faig l'hort una mica més rentable.
Petons, guapa!
Quina benvinguda més bona a la tardor! Aquest plat t'ha quedat digne dels millors restaurants, ha de ser boníssim! Petonsss
ResponEliminaTu i la Dolça el mateix post!!! Què us heu posat d'acord??? Ptnts
ResponEliminaAquest magret es desfà... això, això, us heu posat d'acord amb la Dolça?
ResponEliminaLa poma i la ceba dolça, va de primera amb el magret.
ResponEliminaUna deliciosa recepta..
ISABEL
Quina recepta i quin passatge més apetitosos! Petonets!
ResponEliminammm.... el magret és una carn molt gustosa i combinada amb dolç, és un encert!!
ResponEliminapetonets
Me encanta el magret y con la cbolla caramelizada combina a la perfección. Te ha quedad con una pinta bárbara!!!
ResponEliminaBesitos,
No sóc gaire de magret però m´agradat que li hagis posat la poma i la ceba caramelitzada quin punt més agredolç!
ResponEliminaAi, què bo és el magret!!!! I amb aquests bolets......boníssim al quadrat!!!
ResponEliminaPetons, Nani!!
Olga
Mmmm magret i poma, uns grans amics!!!!!! Una recepta molt temptadora!!
ResponEliminaPetons!!
A casa hem preparat el magret de mil maneres però crec que aquesta ens falta, aprofitarem que tenim pomes de l'hort!! em va agradar molt tornar a compartir moments gastro amb vosaltres dissabte passat ;-)
ResponEliminaCom m'agradaria, hauré de probar de fer-lo. Petons.
ResponElimina