Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 18 de setembre del 2013

El ginjoler {un dels meus arbres preferits}


L'entrada d'avui no estava prevista, però ahir sense voler vaig provocar curiositat en publicar a Instagram primer i Facebook després una fotografia d'uns gínjols. De sobte em preguntaren quin fruit era i quin gust tenia. Us puc dir que per a nosaltres és bastant comú veure ginjolers en molts horts i jardins. Té el gust similar a les pomes. Aquest arbre que veieu ens el van regalar en una branqueta i ara és harmoniós i elegant. Em té fascinada i quan fa vent m'agradaria poder compartir la bellesa de la seva dansa.
No sé si la dita catalana estar més content que un gínjol té a veure amb aquest factor. És un arbre alegre. En castellà es diu azofaifa i segons Vikipedia era el símbol al silenci a l'antiga Roma. La seva fusta s'empra per a fer els nostrats instruments gralla i tenora. Els fruits verds que veieu són de fa un mes i ara ja estan marrons, per a fruir-los. A partir del mes de gener perd les fulles i les recupera a la primavera.
M'agraden els tangos, els meus amics ho saben. En un dia de vent li posaré al ginjoler Franca Masu, una cantant de l'Alguer que té una veu magnífica, i que li canti l'Amargantango. M'assembla que el filmaré dansant...

17 comentaris:

  1. Jo sí que els conec i mira que són bons!! mon pare quan es va "muntar" l'hort, el ginjoler va ser un dels arbres que va triar perquè és difícil trobar gínjols al mercat. M'ha fet il·lusió esta entrada Nani!! Marta

    ResponElimina
  2. No coneixia aquest abre Nani..ni tampoc el seu fruit. Un preciós descobriment. Gràcies :)
    Petonets guapa. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  3. A l'hort en tenim in, ara ja comencen a estar madurs els gínjols, a mí el sabor em recorda als litxis xinesos. Petons.

    ResponElimina
  4. És que només el nom ja és bonic! Jo també tinc una entrada al blog de l'any passat explicant què és el gínjol i el ginjoler. Trobo que és ben curiós, i és un fruit de marge molt del país que està bé que coneguem. Bona entrada, Nani.

    ResponElimina
  5. M'encanten els gínjols, però la temporada és molt curta i aquest any no en podré menjar. És una llàstima que a Barcelona no se'n trobin perquè la gent no ho coneix.
    No saben el que es perden

    ResponElimina
  6. No coneixia aquest arbre, i mira que he dit vegades "estar més content que un gínjol"! I, mai havia cercat el significat...aquí a Barcelona és ben cert que no el coneixem, haurem de fer més pedagogía en aquest sentit. Moltes gràcies per aquesta entrada!

    ResponElimina
  7. Doncs jo tampoc no els coneixia, però ja em cau bé, aquest arbre... I més encara si sap ballar ;)
    Marta

    ResponElimina
  8. El nom ja sol és tot un poema i imaginar-lo ballant em sembla encara més poètic, no el coneixia fins ara però això m'agrada, anar a dormir sabent una cosa nova :o)
    Petons,
    palmira

    ResponElimina
  9. Gràcies per haver compartit aquesta informació!!! En sabia ben poc del ginjoler.......
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  10. A mi, lo que me tiene fascinada es el cuidado que vosotros le dais a vuestro huerto. Y los frutales también disfrutan de vuestro cariño. Es verdad. Ayer me sentí desconcertada con tus comentarios sobre este tipo de árbol. Con la máxima sinceridad: sigo sin reconocerlo. Claro, que me doy cuenta de que, para mi desgracia, soy una hija del asfalto. Un besazo.

    ResponElimina
  11. No coneixia gaire bé com és el ginjoler, moltes gràcies per compartir-ho :)

    ResponElimina
  12. ooohhhh!!!! l'"azufaifo"... records de casa, records d'infantesa
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Nani, no el coneixia, i no recordo haver-lo vist mai. Gràcies!!!

    ResponElimina
  14. Jo coneixia la dita, pero desconoixia que era un jingol...al meu cap era com un cascabell o algún fruit que tinguès quelcom dins que el fès sonar... ara veig que l'alegria procedeix del moviment...quantes vegades veien natura en moviment pel vent pensem en extranyes dansas de la terra?
    M'ha encantat el gingoler, i els fruits em semblen preciosos.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Hola Nani,

    En Ontinyent (Valencia) están plantados por algunas calles y los venden hasta caramelizados. Allí se llaman Jíjoles y están deliciosos, siendo protagonistas de algunos platos de la cocina ontinyenca.

    Escribí sobre ellos hace 3 años, cuando los descubrí en una paraeta en el mercado:
    http://www.amigastronomicas.com/?s=j%C3%ADjoles&submit=Search

    A mi me gusta mucho y sólo lo pruebo cuando bajo.

    Estupendo articulo, aunque no estuviera programado.

    Saludos,
    Silvia

    ResponElimina
  16. Entre la poesia amb què has relatat la entrada i aquest tango meravellós, tot el conjunt és una veritable meravella. Haig de venir a veure com ballen les branques amb el vent.
    Espero que a las meves branquetes els agradi el lloc i me puguin regalar aquesta meravellosa poesía.
    El nom de azofafifa em sona a arrels àrabs.
    Petons a milions

    ResponElimina