A casa nostra sempre cauen llibres tot l'any, però per Sant Jordi ho fan els especials i desitjats. De l'any passat tinc el Tela marinera! de la mar a la nostra cuina, d'Arola Editors de Tarragona, escrit i cuinat per en David Solé del restaurant Barquet, amb una fotografia minimalista ben diferent i divertida d'en Pep Escoda i prologat per en Joan Roca. Les receptes, tarragonines al cent x cent, estan escrites amb humor i amb comentaris que et fan treure un somriure segur. Com que ens agrada molt l'escarola amb romesco la compartim.
Amb poc menjareu molt bé. Copiem una part tal qual està escrita i veureu el to alegre i desenfadat del cuiner.
Ingredients per a fer el romesco, perquè l'escarola la cuida el pagès i la fa amb ajuda de l'aigua i el sol
- dos pebrots de romesco
- una cabeça d'alls
- un all cru/bitxo
- vuit tomàquets madurs
- un grapat d'avellanes torrades
- un grapat d'ametlles torrades
- sis llesques de pa fregit
- oli d'oliva verge extra
- vinagre al gust
- sal, la que creieu
- sucre, si en cal
- caldo de la cocció de les hortalisses vermelles per allargar o amorosir
Preparació
Agafaràs els dos pebrots, la meitat dels alls i dels tomàquets i els posaràs a bullir amb poca aigua, l'altra meitat els escalives. Un cop hagis acabat aquestes operacions, deixa que els baixi la temperatura i després peles el que s'hagi de pelar, treu les llavors dels fruits de la tomaquera i dels pebrots si cal. Un cop resolta la feina, ho poses tot plegat en un pot amb tota la resta d'ingredients per a poder-ho triturar.
Hi ha a qui li agrada trobar trossets de fruita seca i ho tritura poc i hi ha qui ho vol molt passat, quasi com una crema.
Tu mateix.
En David ens dóna uns quants consells sobre aquesta recepta als comentaris i jo he triat un parell sobre l'escarola. Un: que és millor tallar les fulles amb les mans, res de ganivets, perquè el metall oxida o rovella el tall i pot quedar lleig. L'altre: que les fulles més verdes del vegetal són potser les que costen més de menjar però acumulen més quantitat de nutrients que les blanquinoses. Penseu-hi.
De recepta musical tenim la dolça María (La casa in riva al mare), per Patxi Andion o per Lucio Dalla. Ens agraden les dues versions.
Jo acostumo a menjar-me l'escarola, tal com la cullo de l'hort: passada per aigua i al plat, però reconec que amanida amb aquest romesco, no té color! Deu estar deliciosa!
ResponEliminaBon cap de setmana
La escarola aliñada y con un pelín de ajo machacado era una de las ensaladas preferidas de mi padre, pero esta versión con el romescu creo que tiene que estar increíble. Tomo nota porque me apetece muchísimo probarla. Un besazo.
ResponEliminaT'ha quedat estupendo. A mi el Romesco em te el cor robat i amb una barra de pà faria destrosses a la meva dieta i a la resta de comensals.
ResponEliminaEm sembla una de les salses mes bones i seductores del mòn.... amb escarola està genial, tan sigui en xató com així, ben simple i minimalista com ens l'has preparat...M'encanta!
Petonets!