Ens agrada seguir el calendari gastronòmic per les festes pertinents. Podem donar fe que a casa seguim les tradicions amb el paladar. I ara toca fer bunyols. No tenia una recepta concreta i fa uns dies visitant el blog de la Teresa, Com a casa res, els vaig veure. Feien tan bona pinta que no m'he pogut estar de preparar-los. Ella fa tota una explicació ben interessant: que si poden ser rodons quan són de vent o amb forat al mig típics de l'Empordà anomenats brunyols. La diferència entre uns i altres és la textura, els rodons són flonjos i es poden farcir, i els altres més consistents, però esponjosos i humits. Ella ens animava a fer-los i aquí els teniu.
En surten bastants, no els he pogut comptar perquè anaven sortint i desapareixent... Misteri a la cuina: tothom parlava amb la boca tancada.
En surten bastants, no els he pogut comptar perquè anaven sortint i desapareixent... Misteri a la cuina: tothom parlava amb la boca tancada.
Necessitarem:
- 500 g de farina fluixa
- 125 g de mantega en pomada
- 150 g de sucre
- 30 g de llevat de forner
- 5 g de sal
- 2 ous
- 150 g d'aigua tèbia
- pell de llimona ratllada
- 1/2 copa d'anís
- sucre i canyella en pols per a empolvorar-los
- oli de gira-sol per a fregir
Farem:
En un bol gran posem la farina, la mantega, el sucre, la sal, el llevat, la pell de la llimona, l'anís i ho barregem tot anant afegint l'aigua tanta com la massa admeti, podria ser que no calgués tota perquè dependrà del tipus de farina que utilitzeu o de la mida dels ous.
Ha de quedar una massa fina, ben tova i que no s'enganxi a les mans.
La deixem reposar en el bol enfarinat, tapat amb un drap, fins que dobli el seu volum.
Nosaltres la vàrem fer el dissabte a la nit i vam fregir els bunyols diumenge al matí.
Fem una boleta, no massa gran perquè creix en coure's, i fem un forat al mig amb el dit.
Els fregim en un cassó amb l'oli ben calent i els deixem sobre paper absorbent de cuina.
No queden gens greixosos.
Els ruixem amb anís i arrebossem amb el sucre i la canyella.
Us puc garantir que no en menjareu un de sol.
Mi verdad, Manà & Shakira.
Hola!! Nosaltres, que tenim arrels a la zona, fa moooolts anys que en fem amb receptes tradicionals de les àvies. Us recomanem posar-hi matafaluga amb força quantitat. Hi dóna un gust molt més intens i recorda més els brunyols de tota la vida.
ResponEliminaUs deixem l'enllaç de la recepta que vam publicar al nostre blog: http://www.vianda.cat/brunyols/
Evidentment, podeu adaptar les mesures a les vostres necessitats. Fa poc en vam fer només 500g de farina, per exemple (veureu les imatges al nostre Facebook).
Ja frisem per tornar-ne a fer per setmana santa!!!!
Salutacions!!
Moltes gràcies per la recomanació. La pròxima vegada ho tindrem en compte. Vaig a fer-vos una visita.
EliminaM'has fet venir ganes de tornar-ne a fer!
ResponEliminaPetonets!
Només cal que t'hi posis!
EliminaM'ho crec que no en menjarem només un! Amb aquesta bona pinta (i amb la recepta de la gran cuinera Teresa), és èxit assegurat!!!
ResponEliminaPetons
I tan assegurat! Van desaparèixer ràpidament...
Elimina