dijous, 25 de febrer del 2016

Tagín de xai amb cuscús {viatgem amb els sentits}


Tinc una amiga, la Soraya, que prepara un tagín del seu país -el Marroc- molt bo. M'ha passat la recepta, encara que jo crec que deu amagar algun secret perquè el seu té aquell toc diferent que el fa superb. El meu també ha quedat excel·lent i el vull compartir amb vosaltres perquè us animeu a fer el xai d'una manera diferent. L'he cuinat amb el tagín que em va regalar ella i en tinc un altre, igualment portat del seu país, que és preciós i que ja sortirà un altre dia.
Per a quatre persones amb gana,

Necessitarem:
 - 800 g de carn de xai tallada a trossos
 - 1 ceba gran tallada en juliana
 - 2 pastanagues mitjanes tallades també en juliana
 - 3 alls esmicolats
 - 1 cullerada (postres) de ras el ahnout
 - 1 cullerada (postres) de coriandre esmicolat
 - 1 cullerada (cafè) de canyella en pols
 - 1 cullerada (cafè) de gingebre en pols
 - brins de safrà
 - 2 llimones
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra
 - brou de carn
 - 100 g de dàtils al natural
 - 100 g de panses sultana
l'acompanyament:
 - 250 g de cuscús
 - la mateixa quantitat d'aigua o de brou de verdures
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - sal

Farem:
En un bol gran hi posem la carn, la ceba, les pastanagues, els alls, les espècies, el coriandre i el suc de les llimones.
Salpebrem, ho remenem i tapem amb film transparent per a deixar-ho reposar al frigorífic d'un dia per l'altre.
En una cassola amb oli d'oliva ho sofregim, deixant que la carn quedi rossa.
Ho cobrim amb el brou i deixem que es vagi coent fins que la carn sigui ben tendre.
Afegim els dàtils i les panses i deixem coure els últims 10 minuts.
Tapem i deixem reposar mentre preparem el cuscús.
Per a hidratar el cuscús posarem l'aigua a escalfar, amb l'oli d'oliva i sal.
Quan bulli l'apartem del foc i hi aboquem el cuscús tot remenant perquè quedi desgranat.
Hi posem la mantega, remenem i tapem, just a punt de servir després d'haver reposat uns cinc minuts.

I amb les fotografies de Marràqueix reto un petit homenatge a la meva antiga càmera fotogràfica  analògica Canon AT-1, ja que van ser les últimes que vaig fer amb ella fa 10 anys i li agraeixo la seva companyia durant molts anys i viatges. Sí, aquelles fotos que no vèiem fins que tornàvem.
Olors i colors magribins.

The story of the impossiblePeter von Poehl

2 comentaris:

  1. M'alegra tornar a gaudir d'aquesta finestra.
    les fotos son imponents... una llar preciosa i una col.lecció de lampadetas (?) marroquís preciosa. Ojalá tinguin un mag dins.
    La recepta m'encanta i mès si ve de la mà d'algu que en sap. Fantàstic Nani, bril.liant com als vells temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mon pel teu comentari. Ja saps que el meu temps s'ha reduït molt i em sap greu que pogueu fer comentaris i jo no els pugui retornar. Visito tots els blogs que sempre he seguit i continuo veient les fantàstiques coses que feu. Com que vaig rebre uns quants correus preguntant-me el motiu de perquè els havia tancat, els torno obrir. Les fotos són d'un riad a Marràqueix i que era realment màgic. Les últimes fotos amb la meva càmera Canon analògica. Nostalgia, però continuo sent canonista. Una abraçada ben forta.
      Nani

      Elimina