En el post anterior us parlàvem de la nova revista Cuina que tant ens ha agradat. I és que us he de dir que amb aquesta revista, les guardo totes, he après a cuinar molt. I que de tant en tant comparteixo alguna recepta de números antics.
Avui en portem una de David Lienas i que pertany al número 78. És d'un article on parlen de les cocottes per a cuinar sense pressa, dels seus avantatges, dels diferents materials de què estan fetes i de les tècniques de cocció. Entre totes les que hi ha al reportatge he triat un rosbif de tonyina que no havia fet mai i que ha resultat molt bo. Va, ens hi posem i el fem per a quatre persones.
Avui en portem una de David Lienas i que pertany al número 78. És d'un article on parlen de les cocottes per a cuinar sense pressa, dels seus avantatges, dels diferents materials de què estan fetes i de les tècniques de cocció. Entre totes les que hi ha al reportatge he triat un rosbif de tonyina que no havia fet mai i que ha resultat molt bo. Va, ens hi posem i el fem per a quatre persones.
Necessitarem:
- 300 g de ceba
- 50 g de tomàquets secs
- 500 g de tomàquets pelats i sense llavors
- 1 branqueta de farigola
- 150 g d'olives negres mortes d'Aragó sense pinyol
- oli d'oliva verge extra
- un tros de pit o llom de tonyina de 900 g
- 50 ml de brandi
- 1 all
- sal i pebre negre
- sucre
- pebre vermell picant
Farem:
El tall de llom de tonyina ha de ser net i lligat com si fos un rodó de vedella.
Per la qüestió de l'anisakis l'hem congelat durant 24 hores.
Per la qüestió de l'anisakis l'hem congelat durant 24 hores.
Hidratem els tomàquets secs amb aigua freda.
Quan s'hagin estovat els amanim amb oli i els reservem.
Pelem i tallem la ceba a làmines d'1 mm, rodanxes tallades a contra fibra (perpendiculars a les franges de fibra de la ceba) i reservem.
Piquem els tomàquets fins i reservem.
Trinxem les olives fines i reservem.
Posem a escalfar una cocotte amb una mica d'oli d'oliva, salpebrem la tonyina i l'enrossim a foc viu per tots els costats, l'escorrem i reservem.
A l'oli en què hem fregit la tonyina hi posem la ceba i l'ofeguem a foc lent, amb la cocotte tapada.
Quan sigui ben rossa, hi afegim l'all picat i deixem que s'ofegui.
Un cop sigui transparent i faci olor, abans que s'enrosseixi, hi barregem el tomàquet i un polsim de pebre vermell picant.
Coem el sofregit a foc mitjà i amb la cocotte destapada perquè s'evapori l'aigua del tomàquet.
Salpebrem i rectifiquem l'acidesa amb una mica de sucre, abaixem el foc, afegim la farigola i tapem la cocotte, deixant coure a foc ben lent fins que obtinguem un sofregit concentrat.
Hem de tenir cura quan obrim la tapa de la cocotte perquè sortirà vapor i ens podríem cremar.
Caldrà anar remenant el sofregit de tant en tant per tal que no s'enganxi.
Quan tinguem una mena de puré, afegim els tomàquets secs, les olives i la tonyina.
Reguem el peix amb el brandi i l'enfornem tapat, al forn preescalfat, durant uns 7 minuts a 250º C.
El deixem refredar i li llevem el fil de cosir.
Tallem la tonyina no gaire gruixuda i deixem que es dessagni sobre paper absorbent.
Servim el peix fred i el sofregit calent.
Amic dels cirerers, Pau Vallvé.
I demà serem a Alimentaria 2016, en la seva 40 edició, amb un showcooking a l'estand de Caldos Aneto on farem una recepta del blog. Si hi sou, espero la vostra visita a les 17 h!
Me ha semnlat molt interessant aquesta recepte i diferent. M'ha agradat.
ResponEliminaPetons
Sí, resulta una manera diferent de servir la tonyina. I les olives li donen un toc molt bo.
EliminaUna abraçada,
Nani
Una recepta genial per a sopars d'estiu.
ResponEliminaDemà ens veiem!!!!!!!!!!
Tens tota la raó. Ideal per a tenir-lo preparat per a un sopar d'estiu.
EliminaFins demà,
Nani