Pa de llimona {amb llavors de rosella}

...

     Catalina les aclaró que Lola era una mujer metódica y ordenada en la vida y, por supuesto, en su oficio de panadera, y que si eran cien gramos de azúcar eran cien, ni un gramo más ni un gramo menos. Debían ser fieles a la receta escrita por ella. Marina se puso en guardia.

      - ¿Lola era una mujer ordenada?
      Catalina asintió.
     - Demasiado ordenada. Antes de amasar el pan o batir el bizcocho alineaba todos los ingredientes frente a ella en la mesa. Los miraba unos segundos. No se podía tocar nada ni tampoco se me estaba permitido hablar. -Catalina hizo una mueca simpática-. Per coure pa se necessita temps, amor i silenci. Esa era su frase preferida. Yo me reía de ella a veces. De cinco a siete de la mañana se pasaba esas dos horas en absoluto silencio con las manos en la harina... Para Lola, amasar era como -Catalina pensó un segundo-, como una religión.

                                                                                                                  ...

Text extret de la pàgina 248 del meravellós llibre Pan de limón con semillas de amapola, de Cristina Campos i editat per Planeta.

(Amb autorització de Planeta)

Ja us he comentat unes quantes vegades la fe que tinc en la meva llibrera Anna. Que jo recordi mai ha fallat en les seves recomanacions. Coneix molt bé els meus gustos. I que de tant en tant em truqui o m'enviï un whatsapp dient que passi perquè ha arribat un llibre que segur que m'agradarà és tot un luxe. Quan això succeeix se'm fa llarga l'espera. Una d'aquestes recomanacions va ser el llibre que teniu avui al blog. Us puc dir que és un dels millors llibres que he llegit últimament, i no exagero, si dic que mai. I tinc ganes de rellegir-lo, en poques ocasions ho faig, perquè és tan bonica la història i un final inesperat i emocionant que em fa por oblidar els dolços passatges de la novel·la. No dubteu de llegir-lo. Avui jo seré la vostra Anna particular: aneu a comprar-lo. No us en penedireu. Ah, i el cóc resulta una delícia.

Ingredients:
 - 2 llimones ratllades de l'arbre de l'àvia Nerea (les meves són pispades del veí)
 - 30 g de llavors de rosella
 - 350 g de farina integral
 - 200 g de sucre morè
 - 250 ml de llet sencera
 - 200 g de mantega
 - 3 ous
 - 1 sobre de llevat en pols
 - 1 culleradeta de sal

Farem:
Barregem la farina, el llevat i la sal.
Batem els ous per separat, el sucre morè i la ratlladura de llimona.
Quan estigui ben batut, afegim la llet.
Fonem la mantega a foc lent i l'incorporem a la barreja humida a poc a poc mentre batem.
Un cop hàgim aconseguit una massa uniforme, afegim el contingut del bol amb la barreja seca.
Finalment, barregem les llavors de rosella amb la massa, entretenint-nos sense presses...
Enfornem el pa de llimona, amb el forn preescalfat a 180ºC, durant una hora.

Vull agrair molt especialment a Cristina Campos, l'autora del llibre, que m'ha autoritzat expressament la publicació de la recepta i també la cortesia de Planeta pel mateix motiu. La il·lustració de la portada és de Mateja Kovac i la fotografia de l'autora de Jaume Balagueró.
Aquí teniu el Booktrailer, també cortesia de l'autora. Quin encant de persona!

I a nosaltres no ens toca la música, com al llibre, l'escarransit i tristíssim pianista del piano bar, sinó que ens canta el mateix Frank Sinatra acompanyat per l'orquestra de Count Basie,  Fly me to the moon.

                                   ... fly me to the moon,

                                                  let me lay among the stars...