Quan cuino un plat d'algun país que he visitat em trasllado mentalment allà. Així, quan faig feijoada, que és tot sovint, preparo una caipirinha, poso la meva música brasilera preferida, tanco els ulls i ja sóc a Rio. Les flaires no enganyen. Això em va passar en fer aquestes tiroler knödel, unes mandonguilles ben diferents de les que estem acostumats. Jo sempre les faig amb carn de porc i aquestes les he tret del compendi de cuina austríaca que vaig comprar, com també és del mateix llibre la deliciosa sopa de gulash que vaig posar dies enrere.
Resulta que volíem anar a Innsbruck, al Tirol, però ens quedava poc temps per a fer-ho. I com que portàvem la Violeta amb nosaltres ella s'estimava més anar a Salzburg per a poder visitar els llocs on es van gravar la pel·lícula Somriures i llàgrimes (The sound of music), que hem vist juntes moltes vegades amb manta al sofà. Així vam poder visitar la Fortalesa de Hohensalzburg i altres llocs ben interessants, entre ells una de les cases on va viure la família Mozart, i que surten a les fotos. Em va cridar l'atenció, era el dia dels difunts i un altre escenari del film esmentat era l'Abadia de Sant Pre i el seu cementiri, de com per tradició lligaven un llacet blanc en una olivera per a recordar els que ja no hi són. Oh, i d'aquelles coincidències de la vida em va passar que a l'aeroport sempre m'agrada comprar un llibre per al vol i el viatge. Resulta que vaig agafar un que m'havien recomanat: El color del silenci, d'Elia Barceló que justament és professora de Literatura Hispànica a la Universitat d'Innsbruck. Bé, però anàvem per les mandonguilles. Va ser veure la recepta que eren tiroleses saber que hi aniria amb el pensament. En fer-les l'ambient de la cuina m'ha portat directament al dels restaurants on menjàvem allà. Potser ho fa la mantega que utilitzen en molts plats en lloc de l'oli d'oliva que emprem nosaltres marca aquesta diferència. Us he de dir que han sortit molt bones i que les feu si un dia us ve de gust alguna cosa diferent, però les nostres tal com les fem aquí m'agraden més, potser sigui el costum. Aquestes serveixen igual per a posar-les en una sopa com per a servir-les amb unes patates i una amanida. Ens hi posem. Per a quatre o cinc mandonguilles, segons la mida que feu, necessitarem,
Ingredients:
- 115 g de pa adormit del dia abans tallat a dauets
- 1/2 ceba mitjana esmicolada
- 100 g de mantega + 3 cullerades soperes rases
- 100 g de tiretes de bacó fumat també tallades a dauets
- 150 ml de llet
- 3 cullerades soperes rases de farina
- 1 ou
- sal i pebre
- unes fulletes de julivert
Com les cuinem:
Saltem la ceba en una paella amb mantega, unes tres cullerades soperes rases.
Afegim els daus de pa, tot remenant i deixant un parell de minuts.
Batem l'ou junt amb la llet, incorporem 100 g de mantega fosa i ho aboquem a la barreja del pa i ceba, deixant tot ben remenat.
Salpebrem, afegim el julivert ben picat i la farina.
Un cop ho tenim ben barrejat, deixem reposar uns 30 minuts.
Donarem forma a les mandonguilles amb les mans mullades en aigua.
Les courem en aigua bullent si les servim com a tall.
En caldo si les servim en sopa.
Ens traslladem a la Catedral de Salzburg i sentim un concert en directe. Només cal tancar els ulls...
Ave verum corpus K.628 de W.A.Mozart, live in Salzburg Cathedral, Janos Czifra
Em fas somiar!!!a mi também'agarda molt aquesta pel.lícula i amb aquestes mandoguilles semblarà que m'he transportat al tirol.Gràcies per compartir-les.
ResponEliminaMar
Hola Mar,
EliminaMoltes gràcies a tu. La pel·lícula ja la veia amb les meves filles i ara ho faig amb la Violeta. Els moments es repeteixen.
❤️