Crema de tubercles i el vi del sopar dels Nobel

Avui us porto un post ben especial i en atenció als vegans. I us explico el motiu: tracta d'una crema feta amb tubercles diversos, cuinada sense greixos animals i que resulta una exquisidesa. Em preguntareu, i el vi? Doncs el vi també és vegà. Parlo del Formiga de Vellut, del Celler Clos Galena, d'El Molar i de la D.O.Q. Priorat. Aquest vi no està clarificat amb clara d'ou, sinó que amb proteïna de llevat, i per això esdevé apte per als vegans.

L'hamburguesa de xai amb salsa tzatziki de Charlie Ayers

Si hi ha alguna cosa que m'agrada col·leccionar són els llibres de cuina. I en tinc molts dedicats pels autors. Uns, comprats i d'altres, regalats. L'últim ha estat un que m'ha portat la meva filla Bibi, dedicat i signat per Charlie Ayers, el cuiner americà predilecte del món tecnològic, que durant un temps va cuinar per a Google. Resulta que ella va estar uns dies a San Francisco per a visitar unes empreses, entre elles la coneguda abans esmentada. Allí va conèixer el xef, li va comentar que jo tenia un blog de cuina i ell em va dedicar el llibre. D'aquells detalls que agraden i fan molta il·lusió. És el primer llibre que va fer i que porta receptes amb tècniques per a cuinar de manera sana i amb productes orgànics. Una de les seves màximes és ...menjar, beure, divertir-se... i li agrada relaxar-se fent cuina casolana per als seus amics i familiars. També li agrada visitar mercats de grangers locals famosos en tot el país, tot vestint samarretes hawaianes favorites. Viu a San Francisco. Em comenta la Bibi, que Ayers també va cuinar durant quatre anys per a Steven Jobs.

Pasta alla carbonara entre vinyes: Marco Bernava

I és que m'està passant, que com més conec les persones que hi ha darrere dels vins més m'agraden, elles i els vins. Perquè veure com la fortalesa d'esperit i un amor profund a la terra són les característiques principals dels qui posen per davant tot el que tenen a canvi d'oferir un producte com cal. Honestedat i naturalitat diria que són les qualitats més destacades. I aquí incloc al Marco. Una persona que capta l'atenció al moment: fa molta gràcia el seu català parlat perfectament però amb accent italià. Però en Marco no està sol en aquesta -diguem-li- aventura de fer vi. L'acompanyen la Ruth, a qui li agrada remarcar que és de Reus, i el seu germà Gino, un italià molt italià.

La sopa de porros, la Vichyssoise

Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa llarga, trista, apagada, se suma al fons general de les sopes de verdures -necessari- dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar descuidar-vos-la al foc i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega o crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros. 

Marguerite Duras

Un tast de vins al Born i un altre al celler: Josep Grau Viticultor

Gastronomia és, segons definició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l'elaboració i composició dels plats, l'art de degustar i apreciar els menjars i les begudes. Si ens referim a l'apartat de begudes, que no poden anar separades dels menjars, resulta que l'oferta al nostre país és d'allò més. Un dels llocs amb encant que he visitat últimament està ubicat al centre històric de Barcelona, el Born. Fer un tast de vins de la DO Montsant al Tast de Vins de Josep Grau Viticultor és un plaer. Un lloc acollidor on sentir com el productor  t'explica les característiques del que estàs bevent, com s'ha creat i tota la història que hi ha darrere de cada nom, etiqueta i producció, et fa estimar i donar valor a la feina que comporta oferir un bon vi.