Ahir va ploure molt. D'aquells dies que mires des de rere els vidres i saps que estaràs a casa la mar de gust, perquè a fora sí que n'està caient una d'aquelles que no paren i que aquelles fotografies que havies imaginat fer al jardí les hauràs de fer a dins de casa. I estàs convençuda que engegaràs el forn perquè t'entra aquella cosa d'anar fent quelcom mentre la casa fa aquella flaire de benestar que et convida a la tranquil·litat i mires la premsa del diumenge tot fent un cafè.
Etiquetes
a baixa temperatura
acompanyament
al buit
Alt Camp
Alt Empordà
amanides
amb cervesa
amb licor
amb vi
aperitius
arquitectura
arrossos
art efímer
artesans
aviram
bacallà
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
barbacoa
Barcelona
batuts
begudes
berenars
Berguedà
blogs amics
bolets
bombons
bunyols
calçots
Caldos Aneto
carabassa
caramels
carn
celíacs
cerveses
Chartreuse
chutneys
cítrics
còctels
colors
Conca de Barberà
conserves
cremes
creps
croquetes
cuina catalana
cuina d'aprofitament
cuina de proximitat
cuina del món
cuina per a mandrosos
cuinant amb...
cuiners i cuineres
de fiambrera
del nostre hort
dolços
el galliner
el gran recapte
enoturisme
entrants
entrepans
escabetxos
escumes
esmorzars
estilisme
farina de garrofa
fish'n'chips
flams
flors
formatgeries
forn
forn de vapor
fruita
fruits secs
fumats
galetes
Garraf
gelats
Gironès
gossos
hortalisses
horts urbans
infusions
km0
l'Urgell
la Segarra
Lékué
llegums
llibres
llocs amb encant
magdalenes
maionesa
Maresme
mel
melmelades
microones
Montseny
Montsià
natura
olis recomanats
olla de pressió
panades
pans
pasta
pastissos
peix
pel·lícules
Penedès
pícnic
pizzes
postres
Priorat
quiches
racó vegà
receitas brasileiras
receptes exprés
receptes musicals
restaurants
revista Cuina
Ribera d'Ebre
Rocook
salses
sandvitxos
sense gluten
sèries tv
slowfood
sopes
sorbets
suflés
suquets
tallers de cuina
Tarragona
Tarragonès
tempura
Terra Alta
Thermomix
tòfones
torrades
tradicions
truites
vegetariana
viatges
vins recomanats
Violeta
wok
xocolata
Xocolates Creo
dilluns, 30 d’abril del 2018
divendres, 20 d’abril del 2018
Codonys a l'armari
Meu caro amigo, me perdoe, por favor
Se eu não lhe faço uma visita
Mas como agora apareceu um portador
Mando notícias nessa fita
Si hi ha una cançó i un cantant que m'agraden ben especialment és la Meu Caro Amigo de Chico Buarque. Una cançó plena de significat i que agafo avui per a dirigir-me als que em seguiu setmana rere setmana. Perquè en ella parla de moltes coses que no especificaré avui, potser més endavant. En una de les estrofes diu que si uns dies plou i d'altres fa sol i que aprofitaré per explicar-vos de com vaig concebre el llibre i les seves fotografies.
dilluns, 16 d’abril del 2018
Els Espigoladors són gent bonica
Moltes vegades se'm fa difícil començar un post. Pensar com explicar una vivència que t'emociona amb les paraules adequades no resulta gens fàcil. I avui es presenta aquesta situació. Molt parlem que el món no va bé, que si hem de fer quelcom, que si uns ho fan bé, d'altres no tant. Però d'una cosa estic segura: des del sofà no s'arregla res. I també puc dir-vos que hi ha moltes persones que fan coses i que les fan bé. I un grup d'elles que ho fan no bé, sinó espectacularment bé són els Espigoladors.
dimarts, 10 d’abril del 2018
Pizza negra de ceba confitada i calamars
De les coses bones que m'agraden recordar en tornar d'un viatge és el menjar. Tot allò que és diferent dels nostres costums m'enriqueixen. I de tot el que veig, qualsevol cosa en un moment donat, m'inspira. Això em va passar en un viatge a Roma: veient un racó del Trastevere, el color negre del paviment i el daurat de la paret, em van fer pensar en una pizza negra amb ceba daurada per sobre. Estan en aquella ciutat havia de pensar en un àpat propi. Posteriorment, essent en un museu i observant daurat el mosaic Iustitia et Pax, els seus tons daurats m'ho van reafirmar.
Etiquetas:
colors,
cuina del món,
forn,
peix,
pizzes,
restaurants,
revista Cuina,
vegetariana,
vins recomanats
dimarts, 3 d’abril del 2018
Salmó a la sal amb allioli, Francis Mallmann
Murmuri en el vent, la natura ens crida: anem-hi. Francis Mallmann. Una de les frases que em van agradar del reportatge sobre aquest reconegut xef argentí a qui li agrada cuinar envoltat d'arbres i que viu gran part de l'any a la seva petita illa del llac La Plata, a prop de Xile. Una de les receptes que em van impactar va ser el salmó a la sal servit amb allioli, encara que jo no el podré preparar amb brases tal com va fer ell. En acabar el programa vaig córrer al meu arxiu fotogràfic a cercar el viatge a la Patagònia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)