dilluns, 18 de març del 2019

Galetes estimo la dona que soc: #mestimo


T'arreles a l'essència sense porta ni fumera, només dues finestres per guaitar al jardí on fan ball rodó uns caramels de pal... 
                                                       Fina Veciana & Lena Paüls

I la Fina em va robar el cor amb el seu projecte Estimo la dona que soc: #mestimo. Feia temps que la seguia per Instagram a @finaveciana. Té un compte d'aquells que t'animen el dia, sempre amb quadres de colors que transmeten alegria. I quan vaig veure el seu propòsit de pintar cada dia un quadre l'endemà d'un 8 de març sabia que em quedaria amb un d'ells. La protagonista del projecte és la dona que s'estima i va consistir a pintar diàriament un quadre de petit format, inspirat en diferents tipus de dones. Va intentar posar-se a la seva pell i reflectir, destacar facetes del seu caràcter, de la seva manera de fer, de sentir, de somiar... amb la il·lusió d'aconseguir que cadascuna d'elles es trobés identificada amb algun dels diversos #mestimo i per Sant Jordi se'l pogués autoregalar: #mestimoimelregalo. I així ho va fer, anava penjant la imatge a Instagram, cosa que li va permetre la comunicació activa amb totes les que la seguim. Paral·lelament i sense dir-li res, la filòloga i amiga seva Lena Paüls, anava posant mots a les imatges. Arribades a la meitat del treball li va donar la sorpresa. La casualitat va voler que de tots els quadres jo vaig triar el #mestimo10 que havia pintat el dia del seu aniversari que és avui. Per molts anys, Fina. Saps que el tinc al meu petit estudi i ocupa un lloc important entre les altres obres que he anat acumulant. El dia que ens vam conèixer al mercat d'artesania Calaix de Sastre a Reus, em vas explicar que la dona que triava aquest quadre li donava molta importància a la casa i als seus. Em vaig emocionar perquè semblava que m'hagués llegit el pensament. I aquí tinc el petit homenatge a aquesta artista de Reus: unes galetes de pal que són al jardí. Per a fer-les he agafat una recepta que vaig anotar d'una revista francesa que era en una perruqueria de París. Unes galetes amb te matxa i que he col·locat en un entorn oníric, de colors i fantasia com ho fa la Fina.

Ingredients:
amb aquestes quantitats en sortiran unes 12,
 - 100 g de mantega semi salada
 - 50 g de sucre de llustre
 - 1 rovell d'ou
 - 40 g d'ametlla en pols
 - 90 g de farina
 - 2 cullerades (cafè) de te matxa
 - sucre daurat
 - film transparent
 - paper de forn

Com preparar-les:
En bol gran barregem el sucre amb la mantega, que haurem tret el dia abans del frigorífic, i pastem fins a deixar-la cremosa.
Afegim el rovell i continuem barrejant.
En un altre bol barregem la farina d'ametlla, la farina i el te matxa, tot ben remenat perquè no hi hagi grumolls.
Ajuntem les dues masses i pastem.
Formem un rulo forma de botifarra amb la massa, l'embolcallem amb film transparent i ho posem al frigorífic un parell d'hores.
Escalfem el forn a 180ºC i folrem una safata de forn amb paper.
Posem el sucre daurat en un plat i hi passem el rulo que tallarem en rodanxes.
Posem les galetes a la safata una mica separades perquè s'eixamplen una mica en coure's.
Les courem durant uns 12 minuts.
En treure-les les deixem reposar uns cinc minuts i després les passem a una reixa perquè es refredin.
Si les voleu fer amb pal, els haureu de posar un cop tallades les rodanxes.

Tinc un clavell per a tu, Lluís Llach
          ... Au! Vinga, amunt, amunt.
                   Obre els teus ulls i amunt.
                        Puja a la barca amb el teu bagatge
                             i recorda que la vida és teva...

6 comentaris:

  1. Quina il•lusió que m’hagis dedicat aquest post tan especial, el dia del meu aniversari!!!! I que hi hagis inclòs el nostre #mestimo 10!!! Unes fotos que m’enamoren, com sempre...però avui especialment, perquè estan inspirades en miiiiiiii... :) Quina delicadesa, quina naturalitat...m’encanten!!! Merci Nani, una abraçada dolça i de camp!!!

    ResponElimina
  2. Ja són tres les arts que conflueixen en aquest inspirador quadre. M'he anotat la recepta. Gràcies, Nani.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lena,
      Moltes gràcies per les teves reflexions que acompanyen les il·lustracions de la Fina.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  3. Un post molt especial ;o) Estimar-se és el repte d'una vida !
    Una abraçada ben forta, ara vaig a veure qui és la fina veciana !
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palmira,
      La Fina és una artista multidisciplinar tal com es defineix i que fa feliços als que la seguim, com tu amb les teves receptes. Un gust seguir qui regala benestar.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina