Crema de carabassó i altres verdures de l'hort, una nova versió

Molt es parla de tot allò que cal per a ser feliç. Entre elles està la de cultivar un hort. I justament aquesta crema em va fer feliç abans, mentre i després de preparar-la, perquè els carabassons emprats són de l'hortet que tinc davant de casa, a trenta metres de la cuina. Estimar la terra i cuidar-la no té preu. Però us puc dir que aquesta hortalissa de la família de les cucurbitàcies són molt valuoses: primer s'ha de preparar la terra on han de ser sembrades, regar-les, veure-les créixer i collir-les al seu temps.
I aquí la crema, amb una de les seves flors, que per més vegades que es faci no cansa. De proximitat, més que quilòmetre zero podria dir metro zero, i de temporada: a partir del mes de juny sortiran a balquena fins a mitjans d'agost. Que no teniu hort? Al mercat els trobareu econòmics per ser del temps. Tot això que us explico ho he tret del meu llibre de cuina del qual podeu veure la fotografia. Cal distingir que els carabassons tenen flors femenines i flors mascles. La de dalt és la masculina i que també es coneix com a badoc. La flor femenina és la que produeix el fruit i la teniu més avall. Bé, ara he volgut fer una segona versió de la crema: la primera només portava carabassó i ceba, i ara li he afegit patata i bledes. Totes del meu hort, excepte la patata que encara no en tenim però les podeu veure amb les seves flors. Vindran aviat. De pas, he fotografiat els gira-sols tal com estan ara. L'hort és poesia visual.
A més a més, aquesta crema porta un afegitó important: el formatge Màquia de La Segalla. La Segalla és una formatgeria que van crear, fa cinc anys, l'Anna i el Pere. Dos amics que van començar l'aventura comprant unes cabres payoyes procedents de la Serra de Cadis i que produeixen la llet amb la qual fan els boníssims formatges ecològics de pastora. He de dir que em va agradar molt veure  l'obrador i el corral que tenen a l'Albiol, al Baix Camp. Els formatges són d'una qualitat excel·lent i han estat reconeguts. Fa dos anys que els comercialitzen i el tarannà ecològic del projecte fa que no parin d'investigar i millorar les maneres de conservar-los òptimament. Per exemple, a l'hora d'embolcallar els formatges Sotabosc i Màquia han trobat una bossa transparent de material orgànic que no ofega el formatge i és reciclable.  I recomanen que un cop a casa el formatge es conservarà millor desembolicat i guardat a dins d'un tàper. Jo us aconsello que els seguiu a Instagram, en el seu compte @lasegalla, que a part de donar bons consells podreu veure les varietats dels seus productes. I a Tarragona jo els compro al Mercat Central, a la parada dels Pollastres Pili. Ja ho veieu, avui una recepta 100% Km0, de proximitat i de temporada.

Ingredients per a quatre racions,
 - 2 carabassons, uns 600 g, amb pell o sense
 - 1 ceba, 200 g
 - 150 g bledes
 - 1 patata pelada, 200 g
 - formatge al gust, el meu és el Màquia de llet crua de La Segalla
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - 1 litre d'aigua
 - 1 pastilla de brou concentrat
 - 1 cullerada sopera de mantega, 20 g

Manera de fer:
Passem per una cassola amb oli d'oliva, els carabassons i la patata tallats a daus, la ceba en juliana.
Salpebrem, afegim l'aigua i bullim uns 10 minuts.
Seguidament hi posem les bledes i la ració de formatge que vulguem afegir (jo hi he posat l'equivalent a dos triangles com si fossin dos formatgets de porcions), deixant bullir uns cinc minuts més.
Passem per la batedora o per la Thermomix durant un minut i velocitat 10, fins a deixar-la ben fina.
Servim amb crostonets de pa fregit.

Tenia bona música mentre fotografiava el plat als porxos, moments fantàstics quan faltaven pocs dies per al solstici d'estiu. Conjunció d'emocions, plovia a bots i barrals...

Solstici, Sopa de Cabra
         ...No ens sentirem menys forts
                 Sabrem que no és un joc
                       Que no és un joc
                            Sabrem com és el món
                                  Mirant el cel...