dimecres, 24 de juliol del 2019

Un dia entre amics a l'Alt Camp


Hi ha llocs encisadors que per més els hagis visitat tot sovint sempre acabes descobrint algun detall nou que havia passat per alt. Paratges que t'emocionen, indrets que et fan bategar el cor i que voldries posar una banda sonora que t'acompanyés mentre hi ets. I tot això em passa quan soc a Casafort.
És com ser a la Toscana italiana. De vegades hi vaig caminant, d'altres en cotxe. Visc molt a prop. I no em canso de parlar-ne: haureu vist que surt moltes vegades al blog perquè m'agrada compartir el nostre entorn, el nostre territori.
Resulta que ens havíem de trobar un grup d'amics que feia temps que nos ens veiem i d'ençà que vaig posar el post de 'Fem un vermut, anem a Bràfim' insistien que els acompanyés a fer una visita a Vermouth Padró. Cap problema. Però havíem de pensar en un lloc per anar a dinar. Amb una temperatura més normal ho hauria fet a casa, però he de dir que de ganes de cuinar ara mateix no en tinc. Així que vaig recordar que en Xavi Fabra del restaurant Quintaforca de Casafort, em va comentar que entre setmana, que és quan el té tancat, acostuma a cuinar per a empreses i grups de particulars que li demanen obrir només per a ells. Em va semblar fantàstic tenir tot un restaurant per a nosaltres i a més, discret.  Té sales amb reservat per a passar desapercebuts. A part d'això, anar-hi és com ser a casa. Un lloc acollidor molt ben decorat. A l'hora de triar el menú ens va dir que prepararia un arròs (que va resultar fantàstic), un all cremat de llamàntol (de luxe), una amanida de tomàquets del temps amb xufles (impressionant) i formatges del Mas d'Eroles d'Adrall, a l'Alt Urgell. I tot maridat amb vins de Bernaví de la DO.Terra Alta i del Mas de la Caçadora d'Els Guiamets, al Priorat.  Tota una mostra del territori a taula.
I va ser en Xavi qui es va preocupar de concertar la visita a Vermouth Padró i fins i tot es va afegir al grup. Jo ja ho havia visitat l'any passat quan vaig fer el post (per cert us el recomano per les opinions dels entesos en vermut que van participar), però vaig aprendre coses noves. Entre elles d'on prové la paraula vermut. D'una de les principals herbes que entren en la seva fórmula: el donzell (Artemisia absinthium) o absenta i que en alemany es coneix com a 'wermut'. I curiós és saber també què significa el Tarragona Clásico, però ho deixo perquè us ho expliqui la Marta, la guia que ho fa molt i molt bé. No cal que us digui que resulta molt interessant la visita.

Va ser un dia fantàstic. Ens vàrem acomiadar a l'hora que també ho va fer el sol rere les muntanyes per a tornar l'endemà i nosaltres pensant que valdrà la pena repetir-ho l'any vinent allà on sigui. Tot creient que  no coneixem prou bé l'Alt Camp...

De tornada a casa portava Barry White al cotxe. M'agrada. El cor em bategava al ritme de la música. I aquesta versió alternativa que vaig trobar fa uns dies a Spotify. Notareu un canvi en el tercer o quart compàs. Ballem?


You're the first, the last, my everything (Alternate version), Barry White
         ...My first, the last, my everything
                   Can love you 'til the day I die
                         you're the first, you're the last, my everything...                            

2 comentaris:

  1. oh, m'agrada molt ! ho vau passar bé, eh? i el vi desobedient què tal, l'etiqueta és xulíssima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé!!! El desobedient també. No debo asomarme al balcón, no debo asomarme al balcón, no debo asomarme al balcón...

      Elimina