dilluns, 9 de setembre del 2019

Pollastre al vermut, el 'Chicken Vermouth' de la Bàrbara Daniels


El clarobscur és una tècnica pictòrica que consisteix en fer servir les llums i les ombres en un dibuix, pintura o fotografia per tal de donar-li expressivitat. I avui he volgut fer unes fotografies especials  a l'aire lliure aprofitant els rajos de sol d'aquest estiu que aviat s'acabarà (que no la calor) per a la recepta treta d'un llibre que em va fer molta il·lusió quan me'l van regalar fa un temps.
Ja he comentat altres vegades que la blogosfera m'ha portat a conèixer persones força interessants. Entre elles està la Montse, que tenia un blog molt bonic i que va abandonar quan van arribar en Roc i la Gina, la seva parelleta de bessons. Ara ja només publica per Instagram, el seu elegant compte   Montse {rock&gin}, perquè els petits li deixen pocs temps per a res. Quan vaig publicar el llibre Codonys a l'armari, ella va ser la primera a fer-me saber que ja el tenia. Vàrem quedar a l'estiu passat que vingués a passar un dia a casa meva, amb tanta mala sort que aquell dia va ploure molt fort i ens vam haver de quedar dins amb tots els meus nets, que com el temps, estaven esvalotats. Aquest estiu ens havíem de tornar a veure, però els dies han passat volant.
Resulta que quan em va visitar ella acabava de tornar de Chicago i allí va comprar, en una llibreria de vell, The Metropolitan Opera Cookbook, un llibre de Jules J. Bond amb 180 receptes d'estrelles de l'òpera, cors i orquestra de la Metropolitan Opera, que pot fer les delícies de tots els amants d'aquest art en qüestió culinària. Què dir de que ella pensés en mi em va fer feliç, jo que soc una enamorada dels llibres de cuina de vell i en aquest aspecte he trobat autèntiques joies. I em fa molta gràcia quan descobreixo en algun que he comprat notes manuscrites dels propietaris anteriors. I paperets amb llistes d'ingredients a comprar. I dedicatòries. Com la que porta el llibre de part de la mare, la Mom i que el  dedica amb amor a la Linda & Bobain, feta el febrer de 1989. Poc es poden imaginar que el llibre ha traspassat l'Atlàntic i ara sortirà en un blog de cuina amb una recepta de la Bàrbara Daniels, la soprano nord-americana que va debutar l'any 1983 al Metropolitan Opera de Nova York com a Musetta.
M'hauria agradat fer les fotografies amb la Montse i els nens, però com he dit abans l'estiu ha passat volant i hem quedat de retrobar-nos l'any vinent. I aquell dia farem un plat de pasta, el llibre porta alguna recepta bona d'en Pavarotti. Però la d'avui amb una salsa de vermut no es queda enrere. I per a fer-la he triat un vermut km 0, el de Padró de Bràfim, a l'Alt Camp. Si voleu triomfar, la seguiu al peu de la lletra i fins i tot podeu afegir algun element de la vostra imaginació. Com el bany de salmorra que he fet jo. M'he acostumat a preparar-lo quan cuino carn i la veritat és que dona bon resultat: contribueix a fer que quedi més sucosa i depura olors que poden desprendre. Va som-hi, us agradarà. 

Ingredients per a quatre,
 - 4 pits de pollastre sencers, desossats, sense pell i tallats per la meitat
 - 2 grans d'alls tallats a rodanxes
 - canyella en pols
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 3/4 tassa de ceba picada (1/2 ceba mitjana)
 - 1 tassa de bolets frescos trossejats o picats, els meus són Xiitake sencers
 - 3/4 tassa d'olives farcides de pebrot
 - 1 tassa de crema de llet espessa
 - sal i pebre al gust
per a la salmorra,
 - 1 l d'aigua
 - 100 g de sal

Com el prepara la Bàrbara,
Aplanem lleugerament els pits a la meitat.
Preparem una salmorra amb un litre d'aigua i 100 g de sal.
Posem els pits en aquesta barreja durant una mitja hora.
Els traiem i eixuguem amb paper de cuina. 
Col·loquem les rodanxes d'all a cada meitat i, després, empolvorem amb una mica de canyella.
Enrotllem les peces, tapem i deixem durant una hora o més al frigorífic. 
En una paella, escalfem la mantega i saltem la ceba fins que estigui brillant, durant uns cinc minuts segons l'autora, però jo la deixo un quart d'hora a foc molt baix.
Afegim els bolets i els saltem uns minuts, seguidament hi afegim les olives i deixem coure un parell de minuts més i reservem a part.
Afegim més mantega a la paella, si cal, i saltem els trossos de pollastre fins que estiguin daurats per tots els costats, uns 10 minuts aproximadament, sense cuinar-los en excés, a foc lent.
Aboquem la barreja de ceba, olives i bolets a la paella, afegim el vermut i portem a ebullició, i quan comenci abaixem el foc.
Posem la crema de llet per sobre i ho salpebrem al gust.
Tapem la paella i ho fem coure lentament durant 10 minuts.
Retirem del foc i deixem reposar, amb la paella tapada, durant uns 10 minuts més abans de servir.
Acompanyem amb arròs blanc o arròs integral.
Al servir traurem el fil amb el qual hem lligat els rotllets. Jo els he deixat per a fer les fotografies.
Com que al mercat no vaig trobar olives farcides de pebrot, n'he posat de les preparades amb ell i a part uns pebrots petits farcits de formatge que fan força goig.
Hi ha un afegitó a la recepta que indica que si afegim curri i gingebre a la canyella el pollastre pot guanyar molts punts...
Si volem, podem beure vermut com a maridatge. Últimament estic veient en algun restaurant que ho fan. Soc una fan del vermut i m'agrada molt, i en aquest cas ha sigut un descobriment. Jo me'l bec sempre fresc, sense gel.

I qui no recorda la romàntica pel·lícula Encís de Lluna (Hechizo de luna), de 1987, dirigida per Norman Jewison i protagonitzada per la cantant Cher, que va guanyar l'Òscar per la seva interpretació junt amb els de Millor Guió Original, el de la Millor Actriu Secundària (Olympia Dukakis) i nominada per la Millor Pel·lícula. Musetta's Waltz era una de les inoblidables cançons de la banda sonora. I per bona i dolça, m'agrada la versió de Maria Callas que vaig posar el dia del post de la Mona Micaela amb els plàtans perfumats amb anís. Ai l'amor...

Quando me'n vo soletta, (Vals de Musetta) de l'Act 2 de La Bohème de Giacomo Puccini, per Barbara Daniels & l'Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia

2 comentaris:

  1. què bonic. un post que ja ens deixa intuir la tardor! preciós com tots

    ResponElimina