Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 17 de febrer de 2020

Les galetes 'glutonianes'


Ja han arribat. Les anemones ja són aquí. I com sempre, em fa molta il·lusió comprar el primer pom.  Les espero perquè anuncien la primavera. M'agraden, són vistoses i diuen que simbolitzen l'amor intens però fràgil, momentani o amenaçat. Tant se val si duren poc com molts amors, ha sigut bonic mentre s'han viscut. D'altres diuen que si és la flor del vent per com volen els pètals quan es desprenen de les flors. Qualsevulla que sigui el significat m'agrada. El seu nom científic és anemone i les podem trobar en colors diversos que ens alegraran el dia. Ja van sortir, fa cinc anys, al post de la terrina d'arengada que també era per aquesta època. Però avui us parlaré d'una altra cosa: del llibre de receptes de la Mònica.
La Mònica és molt coneguda: ella és celíaca i comparteix les seves receptes i experiències a la xarxa amb el nom de Glutoniana. Si visiteu el seu blog, veureu que es pot viure i sobreviure menjant bé, mantenint a ratlla qualsevol obstacle que ho pugui impedir. Una gran varietat de plats i amb ingredients aptes per a celíacs i intolerants. Ella explica molt bé la malaltia celíaca: és una afecció que provoca la ingestió de gluten a l'intestí prim. Doncs bé, tot aquest assoliment de coneixement del seu impediment de menjar com tots els que no ho patim, ella ho va voler reunir en un llibre. I a l'hora de posar-hi imatges va confiar-me les fotografies. El projecte em va il·lusionar des d'un principi. Va ser a l'estiu del 2018. Calor i dubtes ens van acompanyar des del primer moment. Riures i nervis, també. Ella volia que fossin naturals sense floritures, senzilles. I crec que ho vam aconseguir. De totes les que vàrem fer només en vam repetir una que no ens acabava de fer el pes. Ens va agradar el resultat. En ell hi podeu trobar 30 receptes + 1. Salades, pans i dolces. I jo he volgut compartir una d'aquestes últimes: unes galetes. Adverteixo però, que jo l'he fet amb farina de rebosteria normal on ella posa una sense gluten i sense lactosa d'una marca en concret, de la quantitat de sucre jo la parteixo per la meitat i afegeixo panela, com a aromatitzant hi poso spéculoos (en tinc un pot gran) i ella afegeix d'altres opcions, i com a impulsor per a postres jo incorporo crémor tàrtar que està a punt de caducar. També afegeixo sucre vainillat per a empolvorar. La resta, tot igual. Resultat? Unes galetes cruixents, més fosques que les seves per la panela i que he marcat amb un segell especial que ella em va deixar. És un marcador que es fa servir al Baix Ebre, la terra de la Mònica, per a les galetes que es beneeixen per Sant Blai.  

Ingredients,
 - 100 g de mantega en pomada
 - 75 g de sucre
 - 75 g de panela de canya de sucre ecològica
 - 2 ous mitjans 
 - 300 g de farina de rebosteria
 - 5 g de crémor tàrtar
 - 10 g de spéculoos
 - 1 ou per a pintar les galetes + sucre vainillat

Manera de fer,
Barregem la mantega amb el sucre i la panela en un bol amb l'ajut d'una batedora elèctrica o manual, a poc a poc. Jo ho he fet amb Kitchen Aid durant 3 minuts i velocitat 1.
Afegim els ous d'un a un, procurant no posar-hi el següent fins que s'hagi integrat l'anterior.
Seguidament afegim l'spéculoos, o l'ingredient que hàgim triat, i tornem a barrejar.
Sobre una superfície de treball o dins d'un bol (jo continuo amb la KA), formem un volcà amb la farina i el crémor tàrtar.
Aboquem al centre la barreja de mantega, sucre i ous.
Pastem. Si convingués, podem afegir una mica més de farina, la justa, per a conformar la massa.
No caldrà que ho pastem massa, però ha de quedar homogènia amb tots els ingredients ben integrats.
Folrem una safata de forn amb paper vegetal.
Fem boletes de la mida que ens agradi i les marquem amb el segell que tinguem a mà.
Les col·loquem amb molta cura sobre la safata, deixant espai entre elles perquè creixen una mica quan es couen. 
Quan faig galetes, a mi m'agrada posar la safata al frigorífic uns trenta minuts abans d'enfornar-les.
Les pintem amb ou i empolvorem amb sucre vainillat i enfornem, amb el forn preescalfat a 180ºC, entre 15 i 20 minuts.
Consells que dona la Mònica:
Quan les traiem del forn les deixem reposar uns minuts, després les passem a una reixa i que s'acabin de refredar i així no es trencaran.
Ja es poden menjar i si en sobren, podem guardar-les en un recipient hermètic. 
Si teniu vi dolç a casa, no dubteu en posar una copeta per a acompanyar-les o un te a les cinc.
I unes anemones de colors...

Desde que te perdí, Kevin Johansen & Natalia Lafourcade


8 comentaris:

  1. T'han quedat xulísimes! I què dir de la foto... com sempre amb una composició i resultat elegant. Vas aconseguir que les fotos del llibre fossin com jo volia i transmtessin la bellesa del menjar.

    I les galetes t'han quedat molt i molt xules! Pensava que eren de xocolata jaja.

    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Han quedat molt bones però les teves són molt fines.
      Vam patiraquell estiu veient com es desfeia el gelat i regalimava la nata mentre muntàvem l'escenari per a fotografiar, aquella calor que ho xafava tot, això sí, vam riure i l'experiència va ser molt bona.
      Una abraçada, Mònica.

      Suprimeix
  2. Si les anèmones ja són boniques per elles mateixes, crec que amb les teves fotos encara ho són més. Les galetes les faré i aquest llibre molt bona ajuda per a qui encara no estem acostumats a cuinar sense gluten i, de vegades, ho hem de fer.
    Ptns!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Totes accentuem anèmones, jo la primera, però l'IEC diu que són anemones i el corrector també. Es diuen igual que el nom científic. Ho he après fent el post.
      Mercè, si les fas com la Mònica et quedaran més fines. La panela que vaig posar li dona un punt cruixent.
      Ptns!

      Suprimeix
  3. fotografies precioses de les anèmones !!!

    ResponSuprimeix
  4. Temps d'anèmones, ja falta poc per la primavera ;o)
    Unes fotos ideals amb unes adaptacions molt interessants de les receptes de la nostra Mònica !
    Una abraçada ben forta de nosaltres dues!
    Palmira

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ei, Palmira.
      Aviat farà dos anys que ens vam veure a París i com recordo Roses Costes, a la rue Saint Honoré, a la que m'hi vas portar tu. Quina meravella de floristeria amb només roses de tots els colors. Saps com m'agraden les flors.
      A veure si ens tornem a trobar aviat. Aquí, a Andorra o a París.
      I sí, el llibre és de la nostra Mònica.
      Una abraçada i un petonàs a la Polyanna!

      Suprimeix