Les galetes napolitanes de l'amistat

Començar els posts del blog és un full en blanc que has d'escriure i no sempre tens la inspiració a favor: uns dies perquè allò que has d'explicar et costa plasmar-ho, d'altres perquè els sentiments et frenen i intentes que t'entenguin. El d'avui porta sentiments i records que et treuen pensaments que tens dins teu. He explicat més d'una vegada que el meu pare era de Mont-roig del Camp, al Baix Camp. El meu altre poble, al que li tinc molta estima i on em queden família i amics. I també amics dels meus pares.
Un d'ells va ser l'Anselmo Solé, el pare de l'Ester i de la Dolors. Els pares van ser amics i les filles vam continuar el camí. I ara les xarxes fan que continuem el seguiment amb les seves netes que porten l'empresa Olis Solé, una empresa de tradició familiar amb més de cent noranta-cinc anys d'oleïcultura. Ubicada a la plaça Miramar (la plaça nova per als mont-rogencs), no puc més que recordar que aquella casa em porta records de joventut. Allí vaig aprendre, un dia que la Dolors i jo estudiàvem per a un examen de geografia, que 'Moscú' era Moscou en català. El seu avi ens va corregir i mai més ho he oblidat. D'aquelles coses que et queden i et treuen un somriure. I no fa gaire, quan hi vaig tornar amb la visita programada per 'El paisatge dels genis' vaig sentir l'emoció d'entrar en un lloc molt conegut per mi i trobar-me amb la Maria Llevat, l'esposa de l'Anselmo, després de molts anys. Fa uns dies, en veure les galetes napolitanes que va compartir la Chef Olivetta, sabia que les faria i com que tenia els ingredients, dit i fet. He introduït unes petites modificacions, però aquestes han sortit tan bones que no tardaré a fer les originals de la xef perquè les napolitanes són les preferides de casa i sempre en tinc. En lloc de canyella he posat spéculoos i no les he empolvorat en posar-les al forn perquè la Violeta les volia per a sucar-les en xocolata i haurien embafat massa. Però ho torno a dir, el resultat ha sigut tan bo que les tornaré a fer aviat. Aquí les teniu.

Ingredients,
 - 125 g farina de blat
 - 125 g farina d'espelta integral
 - 100 g de sucre morè integral de canya
 - 90 g de mantega a temperatura ambient
 - 15 ml d'oli d'oliva verge extra Mas Tarrés d'Olis Solé
 - 1 cullerada sopera rasa d'spéculoos o canyella
 - 6 g de llevat en pols
 - sucre i spéculoos (o canyella) en pols per a decorar (opcional)
 - film transparent
 - paper de forn

Com preparar-les,
Al blog de la Chef Olivetta ella les prepara de dues maneres: manual i amb la Thermomix.
Jo tiro pel dret i agafo la segona opció, fent alguna petita variació.
Posem la papallona a la TMX i hi afegim la mantega, l'oli i el sucre.
Programem 5 minuts a velocitat 3.
Seguidament afegim l'ou i dos minuts més a velocitat 3.
Traiem la papallona i afegim la farina, l'spéculoos i el llevat.
Programem 15 segons a velocitat 3.
Lliguem la massa tot fent una bola i que embolicarem amb paper film transparent, que deixarem al frigorífic una mitja hora com a mínim.
Un cop passat el temps l'estendrem entre dos fulls de paper de forn, cosa que farà que no s'enganxi la massa.
La deixem fina d'uns 3 mm de gruix, jo l'he deixat d'uns 6 mm i fa que me n'hagin sortit unes 18.
Les posem en una safata de forn i si volem, les empolvorem amb una mica de sucre i canyella abans d'enfornar-les a 180ºC amb el forn preescalfat i durant 12 minuts.
Les deixem refredar sobre una reixeta i es guarden en una llauna hermètica perquè es conservin cruixents.
Una xocolata desfeta va servir per a assaborir-les (i de quina manera).

La Violeta té la seva llista de Spotify. M'agraden totes les cançons escollides per ella però em fa gràcia recordar com de petita ja sabia les lletres dels Sopa de Cabra. I com les ballava. Amb quatre anys sa mare la va portar a un concert d'ells i l'endemà, quan va venir a dinar em va dir: Saps vovà? Ahir quan van començar a cantar van dir 'bona nit malparits'! I es va tapar la boca rient... Ara no li podem veure el somriure per la mascareta que hem de portar pels moments que ens han tocat viure i dels que hem volgut deixar constància amb la fotografia per a quan tot s'acabi.

Si et quedes amb mi, Sopa de Cabra
       ... Més lluny de les muntanyes
                Jo vull trobar un racó
                       Per viure sense pressa
                             I ser l'ombra del teu cos
                                   Si et quedes, aah, si et quedes amb mi...