Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dijous, 5 de novembre de 2020

Spätzle

   

...Per això no em sorprenia gens que la Feli, la seva assistenta domèstica -una indígena quítxua que feia dècades que treballava per a ells i entre setmana vivia a casa seva-, sabés elaborar a la cuina, sempre lluint la voluminosa pollera del seu vestit tribal andí, no només delicioses receptes bolivianes picants, sinó també spätzle -una pasta casolana cuinada al forn amb formatge i ceba-, sopa de mandonguilles i Strudel de poma. I li agrada menjar-s'ho! Per a ella, les receptes alemanyes ja feia temps que no tenien res d'exòtic. De la mateixa manera, jo també vaig acabar oblidant que aquelles combinacions gastronòmiques només existien a l'Avenida Heroínas, que el meu nou passaport no era del tot verídic, malgrat que fos vàlid, i que jo, tot i que aviat vaig començar a parlar com una cochabambina nativa, només ho semblava en la meva imaginació...

Del llibre Si aquest carrer fos meu, de la Stefanie Kremser, Edicions de 1984.
(Amb llicència d'Edicions de 1984)

Quan vaig sentir en una entrevista que li van fer a la Stefanie sobre el seu llibre de seguida vaig saber que si el llegia, viatjaria a Brasil, tot i que ella també parla d'altres carrers que ha viscut en diferents indrets del món. I així va ser. Un llibre per a fer volar la imaginació. No tan sols hi vaig anar sinó que a més a més em va fer recordar tantes coses de les vivències d'allà com compartir sensacions de quan te'n vas a viure a un lloc diferent et marca molt. Un cop vaig sentir dir a en Sergi Pàmies que quan has nascut i viscut la infantesa en un país diferent del que vius posteriorment i adaptes els seus costums, no acabes essent completament ni d'un lloc ni de l'altre. Realment et fa veure les d'una altra manera per més anys que hagin passat. I així la Stefanie em va treure el somriure en molts paràgrafs. La manera de vestir d'allà i d'aquí (en aquell moment), de quan la meva àvia materna ens enviava roba per a la meva germana i a mi, i encara que fos bona a nosaltres ens feia vergonya portar-la perquè era diferent. O viure la nit de Nadal en plena canícula, on sempre hi havia una síndria en fresc per a compartir. O la inseguretat dels carrers on els cotxes no respecten els semàfors en vermell per a no ser atracats. O la coincidència de viure en una casa de color verd on hi havia un alvocater junt amb altres arbres fruiters tropicals. I quan arribo a la pàgina 138 trobo la macumba, una de les branques brasileres del vudú, que apareixia a la cantonada de casa situada en una cruïlla de dos carrers: on hi havia un gran cercle dibuixat amb guix i a l'interior del qual es descomponia un gall negre (tot i que jo recordo haver vist gallines blanques també), junt amb espelmes i ofrenes. Mai es tocava res d'allò per superstició. I de com es meravellava el meu pare no haver sentit res del ritual durant la nit on ballaven al ritme de tambors i es fumaven puros, les restes dels quals també apareixien a terra. Coses d'aquelles que et queden. I em trobo a la pàgina 47 on parla de l'Spätzle, una deliciosa pasta fresca que fan a Alemanya però que vaig menjar a Viena i que feia temps que volia compartir al blog. Ja tenia una excusa perfecta. I també anomena una sopa de mandonguilles i Strudel, que ambdues surten al meu llibre de cuina. I apa, llegit i fet. Ingredients per a quatre racions (perdoneu que els posi tots seguits perquè no sé què passa amb Blogger avui que no em deixa fer punts i a part). Salten dues línies seguides i no acabaria mai. 

Ingredients per a la pasta: 300 g de farina, 3 ous, 120 g de crema espessa, 1/2 got d'aigua, 1 cullerada (cafè) de nou moscada, sal i pebre, oli d'oliva verge extra i una cullerada sopera de mantega.

Barregem la farina, amb un xic de sal i pebre, la nou moscada, els ous i la crema. Es pot barrejar a mà o amb un robot. Quan la tinguem lleugerament líquida la deixem reposar 10 minuts. Seguidament posem una olla amb aigua i sal al foc. Penseu que segons la farina que utilitzeu sempre pot fer variar les quantitats dels ingredients. Quan bulli deixem anar la massa passada per un colador de forats, i amb l'ajut d'una espàtula anem fem tandes de fideus o boles. Estaran cuites quan suren a l'aigua (igual que els nyoquis) i els anem deixant en un colador. Quan hàgim acabat hi passem una aigua perquè no s'enganxi i la passem per una paella amb una mica d'oli oliva verge extra i una cullerada de mantega. 

Us deixo un parell de tutorials per a què veieu com n'és de fàcil fer aquesta pasta fresca. Encara que un està en brasiler l'entendreu molt fàcilment i l'altre en francès. Les imatges són les que interessen. 

Per a servir-la podeu fer una bolonyesa o qualsevol altra salsa que us agradi per acompanyar la pasta fresca. Jo he fet un sofregit de ceba ben daurada a foc lent amb un raig de brandi, hi he afegit quatre cullerades de salsa de tomàquet de la que tinc al rebost, unes tires de cansalada tallada ben fina i fent un nus amb elles, i formatge ratllat per a barrejar tot junt. Seguidament per a servir podem ratllar parmesà per sobre o també podeu portar-ho al forn i gratinar-ho, com faríeu amb qualsevol plat de pasta. Unes fulletes d'alfàbrega hi donaran un toc de color. I les últimes bignònies del jardí posen una mica de natura a taula.

El títol del llibre la Stefanie el manlleva d'una cançó infantil que cantàvem de petites quan jugàvem a picar de mans Se essa rua fosse minha. He trobat una versió per a dormir nadons, canções para ninar. 

Se essa rua fosse minha, Tomaz Lima



Cap comentari:

Publica un comentari