I avui ha arribat l'estiu. Ja el tenim aquí. I amb ell vindran dies de calor i els fruits que l'acompanyen.
...a les peres de juny, tan dolces i rosades,
més fines que la cera, d'amors saltironants
les peres jovenetes penjant extasiades,
que caben, justes, dintre la boca dels infants...
I perquè cito en Josep Carner? Doncs perquè ja sabeu que m'agrada convidar al blog persones creatives que ens recreen amb les seves obres, bé sigui a la cuina, a l'hort, al celler, als llibres, en qualsevol lloc on desenvolupin les seves inspiracions. I avui us porto una mirada diferent, la del fotògraf Pep Salvat a qui li agrada el poeta català, conegut com el príncep dels poetes catalans, nascut a Barcelona i mort a l'exili, a Brussel·les (1884-1970). Em va fer gràcia que té la mateixa edició del llibre que tinc jo, bé en tinc dues diferents, de quan estudiaven les meves filles i que estan plenes d'anotacions a llapis. Una sort tenir en Pep avui, perquè les fotos són seves i l'edició també. Jo que estic acostumada a fer les receptes, preparar l'entorn i escriure el post, en aquest només hi he de posar les lletres i la música. Un post visual on les flors les posa la Diana de Go Floral, l'estilisme la Dolors Carnicer, la casa que té un premi d'arquitectura de l'Anna i la mirada en Pep, el fotògraf. Ja us vaig parlar d'ells al post del pastís de llimona que va preparar la Dolors. Com que ells han creat Nostrat, vaig aprofitar de visitar-lo en un dia de reunió i poder veure la seva mirada. Tots fem fotografies, tots mirem, però cadascú es fixa en un punt que l'altre el veu diferent. I aquí teniu la seva. En un entorn a la que hi està acostumat perquè és casa seva (un bon exercici fotografiar casa nostra i observar aquells racons que ens agraden), en Pep ens ofereix una sensibilitat i gust exquisit. M'agrada la tonalitat de l'edició, molt elegant. A l'hora de la fotografia gastronòmica, va fer un bon exercici. Tot acompanyat d'un bon vi, el Clos Mesorah, un vi caixer de la DO Montsant. I tornem al Carner dels fruits saborosos, en Els raïms immortals on diu,
... Però tot nèctar en el vas del rim,
duració en perfum i en transparència
es fa en el cup de la completa essència,
amb delits i recances que oprimim...
En Pep és un enamorat del nostre entorn i de tot allò que fa flaire de la nostra cultura. La poesia, la música, els productes que s'hi fan. Cultura catalana. Com el projecte Nostrat, centrat a recuperar els elements de la nostra terra en diferents àmbits de l'arquitectura, l'interiorisme, l'estilisme i el disseny. I en això estem d'acord. Consumim productes de casa nostra i de temporada. I tot defensant la llengua, perquè també és la manera de mostrar el nostre tarannà. I a l'hora de retrats els fa molt bonics i actuals i jo tinc pendent el meu. Gràcies Pep per la teva participació. I a tot l'equip. Tornarem a veure'ns aviat.
Tornaràs a tremolar, Mishima en directe a la Sala Apolo, 2018
... Els petons robats, els tresors perduts,
els oblidats, són com fulles que el vent s'emporta enllà i capriciós les fa tornar...
quanta bellesa reunida.
ResponEliminauna mirada diferent...
EliminaMoltes gràcies per les teves paraules, és indiscutible que quan persones amb talent i sobretot qualitat humana s'ajunten, la nostra feina és molt més fàcil. Poder observar la bellesa, l'actitud, la disciplina, l'art... i ser-ne testimoni, és tot un privilegi.
ResponEliminaGràcia a tu i a la teva mirada que destaca la bellesa...
Elimina