Herència Altés, arquitectura, paisatge i vins a la Terra Alta

Una visita ajornada molt de temps i que per fi s'ha materialitzat: al celler Herència Altés, a la Terra Alta. Amb la Núria n'havíem parlat moltes vegades, però sempre quedava per més endavant i per fi divendres va arribar el moment. 

I la cosa de les xarxes és ben curiosa. Amb la Núria fa molts anys que ens coneixem, ben bé des del principi de tenir el blog. Fa receptes meves que marida amb els seus vins i després m'envia les fotos. Una d'aquelles comunicacions internes que no surten a la llum. Feia temps que programàvem trobar-nos i per fi va arribar el dia. Vàrem aprofitar d'anar-hi amb la Natza, una altra coneixença de la xarxa i que ha vingut per a quedar-se. El dia va començar lleganyós, però amb la perspectiva que seria genial. No feia fred i vam fer un passeig per l'entorn d'Herència Altés. Ens va acompanyar l'Enric, el responsable de les vinyes i del projecte ambiental, que ens anava explicant sobre la biodiversitat i què hi apliquen: les caixes/nius dels ratpenats -de gran importància la ratapinyada a l'ecosistema i com a eficient insectívor natural entorn de la vinya-, de les mallerengues i d'altres com ara el hacking per la reintroducció de l'òliba i el xoriguer, així com l'adhesió al projecte de seguiment i identificació de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), tot protegint el paisatge. El treball que s'hi fa a la finca, com a la resta de les que tenen, és de manera manual i ecològica, respectant també el patrimoni cultural: magnífics marges de pedra seca que hauran sigut muts testimonis  de la guerra civil. Cal dir que la vista que teníem en tot moment era la dels Ports, el Coll del Moro, Gandesa, Corbera d'Ebre, les serres de Cavalls i de Pàndols, escenaris dels violents combats a la Batalla de l'Ebre. Una guerra que continua a la memòria dels habitants de la zona. Una anècdota: amb el meu marit ens vàrem aturar a fer un cafè en un bar de Gandesa i el senyor que ens va atendre ens va explicar històries d'aquelles que no  llegeixes enlloc, en un quart d'hora, i sobre les quals moltes persones no en volen parlar. De la mateixa manera que a la Núria se li envidreeixen aquells ulls tan blaus quan explica com ho van viure a la seva família. Un territori que encara arrossega un gran pes. 

I en mig de tanta bellesa, l'edifici del celler. Obra d'un arquitecte amic de la família, en Joaquim Ferrús, fill de Batea el poble de la Núria, és al bell mig de la finca Lo Grau de l'Inquisidor amb una modernitat majestuosa. Data del 2016, quan la Núria i el seu marit Rafael De Haan, van estrenar-lo, tot i que el projecte del cultiu de les finques familiars el varen iniciar el 2010. La superfície subterrània del celler permet aconseguir a la sala de criança la humitat i la temperatura adequada. Amb una autosuficiència energètica completa que funciona amb energia renovable, la teulada està coberta de plaques fotovoltaiques que produeixen el 80% de l'energia que consumeixen.

I arribada l'hora de dinar la Núria ens va posar el territori a taula maridant-lo amb els seus vins. No cal dir que són uns vins frescos i elegants que m'agraden molt, embotellats amb D.O. Terra Alta. Ja han sortit alguna altra vegada al blog. Soc fan de les seves etiquetes. Quan vàrem passejar per les vinyes ens vam aturar a la de la Garnatxa peluda, de la qual en vàrem menjar uns quants carrolls -gotims de raïm que queden al cep després de veremar- i que va sortir a taula amb 'La Pilosa'. La Garnatxa peluda és una variant que ha desenvolupat un borrissol a la part interior de les seves fulles per a protegir el cep de la transpiració en un clima càlid similar al pèl del romaní i altres plantes mediterrànies. Molt diferent del de Garnatxa blanca la 'Trementinaire', que ens va servir com a aperitiu. Un brisat amb cert gust de ranci. I així vam continuar a taula tot cuinat amb productes de proximitat que reflectien el lloc on érem. Entre d'altres: una clotxa, la truita amb suc, abadejo en salsa i de postres un coc amb maçanes i una coca d'avellanes feta per la mare de la Núria. Senzillament deliciosa com tota la resta de l'àpat. Per cert, la dolçor final de les postres la va posar el 'Verema tardana' de Garnatxa blanca. Tot rodó. I no cal dir que la Núria va resultar una excel·lent amfitriona. I com acostuma a passar entre els vinyaters que conec, s'emociona quan parla i explica allò que fa amb tanta estima, aconseguint un resultat extraordinari: els seus vins. Moltes gràcies, Núria, perquè nosaltres gaudim de les teves emocions a taula.

Una filtració: no serà l'última vegada que la veieu per aquí. Tenim pendent des de fa temps una visita a un lloc al qual a ella li agrada anar tot sovint, però això serà un altre dia. Farem uns quants quilòmetres. De moment us recomano que aneu a la web d'Herència Altés, on podreu passejar per una part d'aquest tan bonic indret de la Terra Alta i que és idoni per a practicar enoturisme de manera presencial.

Al mes de juliol passat en Marc Parrot, que també descendeix de Batea (la seva àvia materna) i fill de la periodista feminista Elvira Altés, va fer un concert al celler. Tot acaba quedant a casa.

Què volen aquesta gent, Marc Parrot

                 ... De matinada han trucat

                          Són al replà de l'escala

                                 La mare quan surt a obrir

                                       Porta la bata posada

                                             Què volen aquesta gent

                                                    Que truquen de matinada...