Confitura de 'Vieux Garçon'

I ja tenim la primavera aquí. Aviat vindran els fruits que arriben amb ella i jo ho aprofito per a compartir una conserva que podem començar a fer a partir d'ara i fins a la tardor, per a després trobar-la a taula per Nadal: la confitura de 'Vieux Garçon'. Tindrem dues maneres de preparar-la, tot i que una no l'he provat i serà la que faci enguany.

Quan vaig comprar el llibre de la Carme Ruscalleda 'Cuinar per ser feliç', la recepta de la confitura de conco 'Vieux Garçon' va ser de les primeres que vaig fer. La Carme explica que és una recepta que ve de la França central i que la feien sobretot les cuineres que cuidaven els nois de casa bona i la començaven a la primavera, continuaven a l'estiu i a la tardor. La feien per al noi conco. Caldrà estar amatents de les fruites que vagin apareixent i que anirem posant en un pot gran de vidre o de ceràmica i omplir-lo fins a un terç de la seva capacitat d'aiguardent. Ella recomana el vodka perquè respecta els gustos de les fruites, però veureu que en l'altra recepta fan servir el rom. El pot només ha d'estar ple fins a un terç de la capacitat total, que guardarem en un lloc fosc i fresc. La fruita que incorporem ha d'estar neta, tallada a quarts o meitats, sense pinyol les que en tinguin. Sempre incorporarem el mateix pes net de fruita que de sucre i no hem de remenar-ho mai. 

Els ingredients que ella indica són,

 - un pot gran de vidre o ceràmica amb capacitat d'uns 10 litres

 - 3 litres de vodka de qualitat, molt important

 - Anar afegint a la primavera: maduixots, cireres, albercocs, peretes de Sant Joan; a l'estiu: préssecs, prunes; a la tardor: figues, raïm...

 - sucre de 3 a 4 kg de sucre

Jo com que tinc moltes figues a l'hort són les que més preparo, junt amb les cireres que començo a posar a la primavera. Ho faig en pots de 2 litres i aplico la proporció.

I ara us comparteixo una altra manera de fer aquesta confitura que trec del llibre del qual ja us vaig parlar a la recepta del pollastre al vermut, el The Metropolitan Opera Cookbook, de Jules J. Bond. Enguany la faré d'aquesta manera i a veure com anirà. La veig molt interessant. M'agrada això de fer-la amb un almívar:

 - 1 / 1 1/2 quart de galó nord-americà per a líquids (equivalent cada quart a 0,95 l) de rom blanc

 - 1 beina de vainilla, partida per la meitat longitudinalment

 - 6 claus d'olor

 - 1 1/2  tassa de sucre

 - 1 tassa d'aigua

 - fruites de temporada (no recomanen taronges, llimones, maduixes, groselles o gerds)

En un pot de vidre de boca ample, de dos o tres litres i que es pugui tapar, col·locarem el rom amb els claus d'olor i la beina de vainilla. Tanquem bé i deixem reposar uns quants dies. Passat el temps, dissoldrem el sucre amb l'aigua en una cassola, fins a fer un almívar que quedi clar i espès, a foc lent durant uns minuts. Retirem del foc, deixem refredar i l'afegim al pot que conté el rom. Barregem bé. Anirem afegint-hi les fruites a mesura que vagin arribant, rentades, assecades amb cura i sense pinyols. Remenar suaument de tant en tant. Servir al natural o amb gelat. 

Observo dues maneres ben diferents de fer-la. Una la conec, l'altra la descobriré.

Com que tenia la meitat del paquet de pasta fil·lo que em va sobrar de la recepta del pastís de coco i taronja, l'aprofito per a fer uns motlles on serviré confitura que tinc de l'any passat. S'ha de fer l'observació que aquesta confitura no és apta per als petits, ja que porta bastant alcohol. Jo l'he escalfat una mica (tèbia) tot fent un almívar amb el suc al qual he afegit una cullerada de panela que ha acabat tenyint la fruita. 

Per a fer els motlles,

 - pasta fil·lo

 - mantega fosa, uns 20 g

 - cigrons secs per a fer pes

 - motlles

Greixem els motlles per dins amb mantega fosa. Tallem la pasta en quatre parts i l'untem amb mantega també fosa per un costat i la repartim pels motlles. Posem cigrons secs per dins per mantenir la forma. Ho enfornem (forn preescalfat a 180℃) uns 10 minuts, fins que veiem les vores una mica torrades. M'hauria agradat servir-la amb una bola de gelat, però encara no en tinc. Queda molt bona.

Recomanació de la setmana, que venint de la meva amiga Cèlia, que és de Valls, no podia ser d'altra que la de fer seguiment de les exposicions i actes que es faran amb motiu del centenari del genial fotògraf vallenc Francesc Català-Roca. Una força interessant és 'Els Català. Fotògrafs d'un segle' que estarà fins al 25 de setembre i que organitza l'Arxiu Nacional de Catalunya al Museu d'Història de Catalunya, amb material cedit per l'Arxiu Històric del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya). Em diu la Cèlia que resultarà interessant visitar l'exposició 'Francesc Català-Roca i els fotògrafs del seu temps', que serà del 22 d'abril al 26 de juny a la Sala del Museu de Valls. Mentrestant es pot veure 'Autoretrats de Francesc Català-Roca' al vestíbul del mateix museu. I tot un reguitzell d'actes els quals podeu veure a Cultura i Paisatge.  

Intentaré no perdre'm cap exposició. Gràcies, Cèlia.

Els publicistes ho porten cru amb mi. Quan sento la música dels anuncis el meu pensament se'n va i es concentra amb els sons. Amb l'anunci d'un determinat cotxe (no em pregunteu la marca perquè ja he dit que no m'hi fixo) de seguida vaig descobrir la cançó 'Mon manège à moi' (manège=l'atracció de fira dels cavallets=carrusel). Ostres! I no era l'Edith Piaf. Una versió electrònica amb Soondclub/Luz, molt original, alternativa i dolça. Però trobarem una de sensacional, com per ballar en un cabaret, amb l'Yves Montand. M'encanta la de l'Étienne Daho, amb un punt sensual i 100x100 ballable. Així i tot, quan he de triar una, la de la Piaf! Ballem?

Mon manège à moi, Édith Piaf

         ...Tu me fais tourner la tête

                Mon manège à moi c'est toi

                      Je suis toujours à la fête

                             Quan tu me tiens dans tes bras...