... Estic ocupadíssim amb el meu jardí, i això per a mi és una alegria...
Necessito tenir flors sempre...
A mi em passa el mateix. Necessito veure i tenir flors al meu voltant. Bellesa i pau. L'any passat, quan vaig anar a l'estudi de la Diana de Go Floral pel pastís de llimona de la Dolors, em va agradar tant que vàrem quedar que tornaríem a compartir un altre post amb algun bodegó. I dit i fet. Avui passegem entre flors.
Quan vaig arribar amb les cireres del Gerard de Bràfim, la Diana ja estava preparant un dels bodegons. Després en faríem un amb els fruits vermells de plena temporada. Go Floral és un espai on gaudir de la natura i les flors. Preparen esdeveniments de tots tipus (privats particulars i d'empreses), casaments, tallers, estilismes i inauguracions.
Em diu la Diana:
Procurem cuidar al màxim els detalls i el procés creatiu. Un objectiu per nosaltres és que tot sigui una experiència especial. Les flors són efímeres, però no volem que quedi el record en uns pocs dies, sinó transformar el moment en tota una experiència. Que visquis una transformació floral. Procurem treballar amb flor de temporada, principalment cultivada al Maresme i collida del mateix camp. No sempre és possible, per la tria de varietats, per una banda, i per una altra per la disminució de floricultors a la nostra terra. Trobar moments com aquest, amb la Nani, on es creen sinergies tant en l'àmbit creatiu com de filosofia són una base fonamental de Go Floral. Sempre estarem amb les portes obertes.
Moltes gràcies, Diana. Ja sé perquè m'agrada visitar-te.
Els moments tan convulsos que estem vivint fan que calgui amarar-nos de bellesa, de la bellesa que ens donen les flors. Està demostrat que influeixen en el nostre estat d'ànim i sentiments. Doncs això, posem-les a la nostra vida. Ah, i cireres també, que la temporada és molt efímera. Alimentem els sentits amb els colors i el gust.
Recomanació de la setmana, en faré dues. Una, que tingueu flors a casa que us animaran l'ànima i si pot ser, de la Diana. Només cal que li truqueu i ella us tindrà preparat un ram que us agradarà segur. La seva creativitat no té límits. I l'altre, un llibre que m'ha vingut recomanat per diferents conductes: La mente bien ajardinada, Las ventajas de vivir al ritmo de las plantas. De la psiquiatra, apassionada jardinera i excel·lent narradora Sue Stuart-Smith. Una meravella de llibre que barreja història, neurociència, psicologia i literatura. I moltes gràcies a les que me l'heu recomanat.
Aquest post, a part de la Diana, també el dedico a la Sara de Tinta Cirera per motius diversos: pel nom del seu blog, perquè acostuma a deixar sempre comentaris molt dolços, viu entre el francès i el català i li agraden molt les flors.
A l'hora de triar la música una cançó de l'any 1866, Le temps des cerises. Ja la vaig posar de fons amb la veu de l'Yves Montand per la recepta del ragú de xai amb magrana. Però aquest cop explicaré una mica de la seva història: aquesta cançó es troba molt associada a la Comuna de París, com un cant a la llibertat i va ser dedicada a una infermera que va morir a la Setmana sanglant. El color vermell de les cireres tenen diferents significats i sobretot evoca nostàlgia i una idea d'alegria popular. Per l'esquerra francesa és molt emblemàtica i la versió més coneguda és la d'en Charles Trenet.
Le temps de cerises, Charles Trenet
... Mais il est bien curt, le temps de cerises
Où l'on s'en va à deux cueillir en rêvant
Débordant de rêves...
Gràcies Nani em fa molkt feliç que em dediquis aquest post que és preciós i venint d'una persona com tu, d'una gran sensibilitat. Sí, m'encanten les cireres, i les flors, aquestes roses meravelloses que has posat. I m'encanta aquest post teu, un dels més bonics que recordo i te torno a dir gràcies perquè llegir-te és un plaer, un descobriment de consells, però també d'art, de matisos... I, malgrat el temps que, en aquest moment, m'és escàs, perdre'l així, llegint-te és guanyar un goig. Gràcies per aquest regal. Petonets.
ResponEliminagràcies a tu que sempre m'animes amb els teus comentaris 💟
Elimina