Mostatxo Most, una interessant visita al Penedès

Visitar els productors, del que sigui, fa que m'adoni de tot el que hi ha darrere d'una etiqueta. L'embalatge és molt important, però la gran feina desconeguda que hi ha darrere per a aconseguir un bon resultat, encara més. Amb aquest motiu em vaig posar en contacte amb els de Mostatxo, perquè sincerament, primer em va cridar l'atenció de com anava vestida l'ampolla i després perquè m'agrada el most. El que desconeixia era que em lleparia els bigotis, mai millor dit. I amb la Ruth vam acordar de fer-los una visita d'aquelles que ens plauen de fer. I cap al Penedès vam anar.

I he de reconèixer que no creia que veuria tot el que vaig veure. Tant de natura com de manera de fer. Amb aquella tranquil·litat de quan obri una ampolla a taula, tant la meva filla vegana, com els nets més petits i els grans també, podrem compartir una beguda que serà per a tots.  De l'entorn parlen les fotografies i en dues d'elles podeu veure la Via Augusta dels romans que passa pel mig de la finca -la quarta i la que té el poble de Gelida al fons-. I la Ruth és qui us parla de la resta,

'En ell hi ha condensats els treballs vitícoles d'un any a la vinya i la síntesi d'anys de pràctiques respectuoses amb el sòl. Voldríem que hi trobeu el gust del paisatge que estimem'. Paraules precises i clares dels seus creadors per descriure Mostatxo, el suc de raïm de finques biodinàmiques que neix al Penedès d'Espiells, mosaic de vinyes i masies, i al massís d'Ordal. Un most energètic que amaga la sensibilitat i atreviment d'un filòleg i d'una dissenyadora gràfica: Gil Coma i Magda Bages, tots dos nascuts a Gelida. De Can Castany i de Can Ros, d'aquí el cognom del most segons si és de raïm negre o blanc. 

L'epicentre, en qualsevol cas, és Can Castany, la masia familiar amb vinya i oliveres en propietat que Gil Coma, quarta generació, treballa des de fa 20 anys. Aleshores en tenia 30 i decideix canviar la docència per la pagesia. En aquest temps, ha fet el salt de la viticultura tradicional a la biodinàmica, començant pel chardonnay i el moscatell, les més complexes, que van ser termòmetre per al conjunt de varietats que cultiva, 9 en total. Ven raïm a cellers que entenen i paguen els preceptes de Rudolf Steiner i la seva convicció de cultivar amb coberta vegetal espontània en passades alternes i tractaments de fitoteràpia. De la vitalitat i l'energia de la terra n'han après i continuen fent-ho amb David Baixas-Lehnberg i és al seu celler d'Aiguamúrcia on elaboren el most, en un 'petit obrador familiar on hem trobat la complicitat i la connivència necessària per fer un producte personal amb el màxim de respecte i amor pel resultat final', matisen. No hi ha cap secret, el raïm es cull a mà i en caixes, es premsa, s'hi afegeixen enzims per clarificar el most. Reposa uns dies en una tina a baixa temperatura. S'afegeixen proteïnes d'origen vegetal i bentonites per netejar impureses. Abans d'embotellar, es pasteuritza perquè no es pugui degradar amb el pas del temps. La primera anyada, la 2020, Mostatxo Castany és un cupatge d'ull de llebre i syrah sense filtrar. La segona, la 2021, ull de llebre i parellada. La tercera, que serà la d'aquest 2022, és possible que sigui un 100% xarel·lo, la varietat més emblemàtica del Penedès.

L'aventura comencen a gestar-la el 2019, però no serà fins a la pandèmia quan agafa volada. Després que alguns cellers decideixin no comprar-los raïm per la pandèmia, Gil Coma i Magda Bages llegeixen el missatge: és el moment de tirar endavant el projecte personal. 'Volíem fer alguna cosa diferent, que fos complementària al vi, i és aquí on neix la idea d'elaborar most i sumar-hi una imatge desenfadada i divertida. El nom el tria la nostra filla', explica Magda Bages. Mostatxo és una beguda apta per a vegans, no té sucres, ni sulfits ni conservants afegits. Es pot prendre sol, però els seus creadors inventen fórmules per fer-lo més social. El Mostatxo Castany, amb copa i glaçó de gel, per a l'aperitiu. El Ros, amb sifó, menta, gel i palleta. Tot i que no s'han dedicat amb insistència a la comercialització, exporten a Bèlgica i tenen un mercat consolidat al Penedès i cada vegada més a Barcelona. Creen vincles amb projectes innovadors com The Wine Truck i saben que triomfen més en botigues de producte natural que establiments orientats al vi. A cada ampolla hi ha un quilo i mig de raïm i molta coherència. S'hi olora la voluntat d'embotellar el respecte que senten pel paisatge que han rebut, que els ha vist créixer i que volen llegar, havent-lo regenerat.

                           Ruth Troyano Puig, periodista especialitzada en turisme enològic

Quan ens trobem, la Ruth i jo aprofitem per dinar plegades a prop del lloc que hem visitat. Aquest cop vàrem anar a Mambo, Taverna & Vi a Sant Llorenç d'Hortons, on tenen el Mostatxo i serveixen amb aigua de Vichy, una barreja al 50%. Refrescant i ideal per les fortes temperatures que estem suportant. Moveu el cul de la cadira i tombeu pel Penedès, tot passant per carreteres secundàries sense fer cua a l'autopista. Una bona oferta gastronòmica en un paisatge de luxe. No cal anar gaire lluny per gaudir de petits moments de plaer. I aquesta és la recomanació de la setmana, conèixer la nostra terra i comprar productes locals.

I si Mostatxo és del Penedès, hi posaré l'Anna Roig i L'ombre de ton chien que també ho són. Música Km0. En un post de fa anys ja va sortir el grup amb la cançó de Dolces nits de somnis curts ... Jo que no sé fer una fruita, ni un pastís, ni uns canelons per un noi així em faria sa majestat dels fogons, cuinaria tot el dia olles plenes d'il·lusions, i mai no ens atiparíem de menjar entre passions... i la Violeta es va pintar un bigoti vermell (avui no ho faria). Ella ha crescut amb el blog.

Bigoti vermell, l'Anna Roig i l'ombre de ton chien