La primera impressió que vaig tenir en veure la Francisca va ser el color de cel dels seus ulls, uns ulls que s'entelaven quan parlava dels seus. Després, el seu nom, Francisca, com la meva àvia materna, la Sisqueta. Potser per això, o per la serenor que desprenia, vaig saber de seguida que aquell matí seria tranquil, d'aquells que deixen rastre dolç al record. Vam començar parlant amb la prudència de qui s'explora, però ben aviat vam descobrir que coneixia part de la meva família. La conversa es va omplir de somriures i confidències, i tot va fluir amb naturalitat.
La Francisca té noranta anys, però la vitalitat li brilla a les mans, polides i ben cuidades. Quan arriba la tardor, continua fent panellets com sempre, tot seguint la tradició. Les ametlles, collides a la seva masia, les trenca una per una amb una trencadora antiga de la família. Mentre pasten les mans, els records també es desfan i es barregen i m'explica com el seu pare, l'Octavi -fabricant de lluquets d'ensofrades per a botes de vi i lector empedreït-, va obrir una papereria i llibreria per a la seva mare, la Júlia. Ella, que hauria preferit una perfumeria, va acabar estimant els llibres, i així va néixer la Llibreria Roca de Valls, que encara avui obre portes més de vuitanta anys després i que regenta la seva filla gran, la Júlia. La Francisca hi va treballar dels quinze als setanta-dos anys, envoltada d'històries i personatges dels llibres que venia. Amb orgull m'explica que la seva mare li va ensenyar a llegir i escriure en català, un gest de resistència silenciosa en temps difícils.
A la Francesca li agrada viure entre cassoles, cuinar en silenci i s'hi pot passar hores, en solitud (en això coincidim), amb el ritme pausat de qui conversa amb els ingredients, preparant conserves dels productes de l'hort que cuida la seva filla Júlia a la masia i les guarda en un rebost que sembla sortit d'un altre temps, ple de pots, colors i records.
Em dona la recepta dels panellets, tot dient que els fa com tothom, però hi posa aquell saber antic que no surt als llibres. Només introdueix modificacions quan els vol de gustos diversos: de taronja on posa la pell ratllada i després els banya amb xocolata desfeta; de coco amb forma de rovelló; de canyella (els preferits de la Júlia); de llimona que fa igual que els de taronja; de pinyons que suca en ou batut i els deixa uns minuts perquè s'impregnin i s'hi enganxin millor i alguna varietat més. Dels únics que no en fa són els de cafè.
Aquí teniu la recepta que fa diàriament i que va guardant i tapant amb draps de cuina ben bonics fins a tindre'ls tots fets i poder regalar a la família i amics,
- 1 kg d'ametlla crua triturada
- 800 g de sucre
- 2 ous
-2 patates petites bullides amb pell i després pelades
Barregeu-ho tot en un bol gran, amb les patates encara calentes perquè la massa lligui millor. La Francisca la prepara al vespre i la deixa reposar fins a l'endemà, tapada amb un drap, com si guardés un tresor.
L'endemà, dona forma als panellets i els cou al forn, preescalfat a 200℃, durant uns 10/12 minuts. No els deixeu daurar massa, m'avisa, que si no us quedaran durs. Cada forn té el seu caràcter.
Els traiem i deixem refredar.
I així, entre llibres, ametlles i paraules, la Francisca continua mantenint viva una manera de fer -i de viure- que té gust d'autenticitat i memòria.
Si voleu conèixer més sobre la seva història, busqueu el primer número de la revista Arrels on trobareu l'entrevista que li va fer l'estimada escriptora Carme Martí, un retrat precís i tendre d'aquesta dona que ha viscut fidel a les seves arrels. Per cert, l'article 'Una vida entre llibres i lectors' va rebre el XXXV Premi Cristina Requena i Giró, de treballs periodístics per la qualitat periodística i literària, que d'altra banda descriu la ciutat de Valls a traves d'un temps i d'un personatge de referència local, com ha estat Francesca Roca, propietària de la Llibreria Roca.
Un goig conèixer dones tan interessants i amb molta força.
Il cielo in una stanza, Gino Paoli
Quin text tan bonic, Nani
ResponElimina