A la peixateria sempre hi vaig sempre amb la ment oberta, sense llista ni idees prefixades. M'agrada veure què fa goig i quin preu és raonable aquell dia. La setmana passada vaig tenir sort: vaig trobar una rajada ja neta i tallada, un d'aquells petits tresors que aprecies no haver d'enllestir a casa.
La rajada -també coneguda com a bastina o escrita- és un peix blanc de carn finíssima, ideal per als suquets. Es pesca amb arrossegament i amb palangre, i en podem trobar tot l'any. Amb un producte així tan polit, tenia clar que el dinar sortiria rodó.
Vaig preparar un suquet d'aquells de llepar-se'n els dits, amb un romesco que hi fa una companyia perfecta. És una recepta senzilla i ràpida. I com que ja veia que acabaria sucant força, vaig preparar també un pa de sèmola fina de blat, seguint una recepta de Thermomix: el conegut pa Venècia. El forn encès va perfumar tota la cuina, i va quedar un pa esponjós i deliciós.
Som-hi, dones, cap als fogons.
Ingredients per a quatre persones,
- 1 ceba
- 1/2 pebrot verd
- 1 tomàquet madur pelat i sense llavors
- 1 all
- 3 patates
- pèsols
- uns talls de rajada
- sal i pebre
- oli d'oliva verge extra
- brou de peix o aigua
En una cassola amb unes cullerades d'oli d'oliva sofregirem la ceba tallada a daus, a foc lent per confitar-la. Quan comenci a agafar color, hi afegirem el pebrot verd tallat de la mateixa manera, el tomàquet i l'all ben esmicolat. Un cop el sofregit estigui cuit, incorporem les patates pelades i esqueixades, i les saltem un parell de minuts. Salpebrem i cobrim amb brou de peix. Deixem coure a foc mitjà. Mentrestant preparem el romesco. Aquí teniu la recepta, la mateixa que faig servir per al romesco de sèpia i patates.
Quan les patates ja siguin gairebé cuites, hi afegim la rajada neta i salada. I un cop arrenqui novament el bull, incorporem el romesco, remenem amb cura i hi afegim els pèsols.
És un suquet que encara és millor si el deixeu reposar d'un dia per l'altre.
Acompanyeu-lo amb vi blanc i un bon pa. Jo també hi vaig fer allioli, encara que no surti a la fotografia.
Ens ha deixat la gran Ornella Vanoni, una de les meves cantants preferides. Amant de la música brasilera, com jo. Va col·laborar amb figures importants com Toquinho i Vinicius de Morais.
La recordo amb aquest duet preciós amb Mahmood, cantant italià, interpretant Sant'Allegria, una versió del tema 'Bem leve' d'Arnaldo Antunes, compositor brasiler, que també canta Marisa Monte. Una meravella per acabar la recepta amb bona música.
Sant'Allegria, Ornella Vanoni & Mahmood
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada