M'agrada tenir bons estris a la cuina i a taula a l'hora de servir els àpats. I, sense dubte, un dels elements més importants a l'hora de cuinar són els ganivets. Els cuido i procuro tenir-los sempre ben esmolats. Entre els que formen part del meu assortit hi ha els de Pallarès, una marca catalana ben coneguda arreu del món i que, a més, s'ha convertit en un complement habitual en les fotografies gastronòmiques de revistes internacionals.
Feia molt de temps que tenia pendent visitar la seva fàbrica i, quan vaig parlar amb en David Pallarès, de seguida ens vam posar d'acord per fer-ho realitat. Vaig trobar-hi un home apassionat per la seva feina, de la qual parla amb orgull i que sap transmetre aquest entusiasme tant amb paraules com amb els fets. De fet, durant la visita em va fer una demostració de com esmolar una de les peces.
Ganivets Pallarès és una empresa centenària de Solsona i l'últim testimoni viu d'una tradició ganivetera local que es remonta al segle XV. Solsona va viure una època daurada durant el segle XVIII, amb fins a 24 tallers actius. Tanmateix, la manca de modernització a principis del segle XX va anar abocant el sector a la decadència.
En aquest context, els germans Lluís i Carles Pallarès van fundar el seu taller l'any 1917. Una de les seves decisions més pioneres va ser gravar el seu propi nom a les fulles de les navalles, una manera de distingir-se i sortir de l'anonimat comercial d'aquella època. En una de les fotografies podeu veure una antiquíssima destral recuperada i que llueix en un aparador de la ciutat.
La clau de la continuïtat de l'empresa va arribar amb la segona generació, que va introduir premses i maquinària industrial per agilitzar la producció, sense renunciar, però, a l'essència de l'ofici: l'esmolat i els acabats manuals, treballats peça a peça.
Actualment, la tercera generació, encapçalada pels cosins David i Lluís Pallarès, està al capdavant del negoci. L'empresa ha fet un important salt internacional i exporta a països com els Estats Units, Nova Zelanda i Singapur. Els seus productes són valorats per la precisió de tal i per la qualitat dels materials tradicionals que utilitzen, com ara l'acer al Carboni i les fustes de boix i d'olivera.
Més enllà dels seus icònics ganivets de cuina, tant per a professionals com per a aficionats, i de les tradicionals navalles -com la coneguda fulla de llorer-, el seu catàleg inclou també esmoladors, tisores i diverses eines per al camp i la jardineria.
Aquest ric llegat i el compromís amb l'ofici artesanal han rebut també el reconeixement del món gastronòmic. El passat mes d'octubre, l'empresa va ser guardonada amb el Premi Comer a l'Origen ('O' d'Origen), de La Vanguardia. El guardó li va ser lliurat per la xef Carme Ruscalleda a David Pallarès.
Abans de marxar, no em vaig poder estar de comprar un joc de taula amb mànec d'olivera, el que podeu veure a les fotografies. Una manera d'endur-me a casa un record d'aquesta visita i, sobretot, unes peces que de segur gaudiré utilitzant-lo en futurs posts.
Després d'aquest visita, us proposo una recepta ben reconfortant, on també tenen protagonisme els bons estris de cuina: una crema suau de llenties vermelles i pastanaga, aromatitzada amb cúrcuma i coronada amb trossos de cep.
Ingredients per a quatre racions,
- 1 cep per a la guarnició
- 250 g de pastanagues, rentades i pelades
- 2 grans d'all
- 100 g de ceba confitada que ja tenia preparada
- 150 g de llenties vermelles
- 1 culleradeta (cafè) de cúrcuma
- 250 ml de nata fresca (18%MG)
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre
- 1 litre d'aigua
Com la preparem,
En una cassola amb dues cullerades d'oli d'oliva, sofregim els alls esmicolats a foc mitjà.
Hi afegim la ceba confitada i la cúrcuma, i ho remenem durant uns instants perquè els aromes es barregin.
Tot seguit, incorporem les pastanagues tallades a trossos i l'aigua. Hi afegim també les llenties vermelles i salpebrem al gust.
Deixem coure el conjunt durant uns 25 minuts a foc mitjà.
A continuació, hi aboquem la nata i mantenim la cocció uns 10 minuts més, aquesta vegada a foc suau.
Un cop tot ben cuit, triturem la preparació amb un robot de cuina fins a obtenir una crema ben fina i homogènia.
Per acabar, tallem el cep a trossos i el saltem en una paella amb una mica d'oli d'oliva. L'usarem per guarnir la crema just abans de servir-la.
Ja que era a Solsona, vaig aprofitar l'ocasió per fer-hi una passejada, que em va agradar molt. Em va sorprendre especialment veure com el nucli antic ha mantingut la seva personalitat preservant el comerç de proximitat, mantenint moltes de les botigues de sempre. Són aquests petits establiments els que donen al centre històric un aire acollidor i autèntic.
També voldria destacar l'amabilitat dels seus habitants. Més d'una vegada, algú es va aturar espontàniament per explicar-me petits detalls dels monuments o alguna curiositat del municipi. Gestos que s'agraeixen.
Una visita que ha valgut molt la pena: per conèixer de prop un ofici centenari, descobrir una empresa que ha sabut mantenir viva la seva tradició i, de passada gaudir de l'encant de Solsona.
🎶 You Are So Beautiful, Billy Preston
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada