Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 15 de gener de 2013

Estofat de carabassa {i un bon llibre}


En molt poc temps ens han deixat persones centenàries que han viscut fins l'últim moment apassionats per allò que feien: l'arquitecte Oscar Niemeyer, el doctor Moisès Broggi, la neuròloga premi Nobel de Medicina Rita Levi Montalcini i Mãe Canô, la mare dels cantants brasilers Caetano Veloso i Maria Bethânia, una excel·lent cuinera. Potser el secret d'una llarga vida sigui viure amb intensitat. Potser sigui defensar el que creus. Potser sigui alimentar l'ànima i el cos adequadament. No ho sabem, però al menys els exemples d'aquestes persones, que han estat actives fins l'últim moment, ens diguin alguna cosa. 
De l'últim viatge a Brasil em vaig portar el llibre de receptes de Claudionor Vianna, coneguda com a Mãe Canô, que és una crònica culinària com diu el pròleg. El títol és ben curiós O sal é um dom, la sal és un do, saber-la dosificar és un art: mai de més, mai de menys. S'ha de posar en la mesura certa. En el llibre hi ha una recepta, l'abobrada, un plat que la meva mare ens feia sovint i no és més que un estofat de carn amb carabassa. Ella en feia molts d'estofats: amb sípia, amb carn, amb llegums, del que fos: ens agradaven molt. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 400 g de carn per a estofar, jo he posat filet de pobre, tallada a dauets
 - 1 tomàquet sense llavors ni pell 
 - 1 ceba mitjana
 - 1/2 pebrot verd
 - 2 alls tendres
 - 1 trosset de porro
 - 2 cullerades (sopa) de tomàquet concentrat
 - 1/2 kg de carabassa neta i polida
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 2 gots d'aigua calenta

Farem:
Daurem la carn, salpebrada, en un cassola amb oli d'oliva.
Quan estigui rossa hi afegirem el tomàquet, la ceba, el pebrot, els alls tendres, el porro, tot tallat a daus.
Deixem que s'estovin, hi afegim el tomàquet concentrat donant una remenada i aboquem l'aigua, quan arrenqui el bull abaixem el foc i deixem que cogui uns 20'.
Seguidament hi posem la carabassa tallada a daus i deixem fins que estigui tova.
Tastem el punt de sal.
Jo l'he servit amb allioli que li ha tret la dolçor de la carabassa.
Acompanyem amb un bon vi negre de la DO Mont-sant, mentre el duo d'Omara Portuondo i Maria Bethânia ens canten una dolça samba/bolero que ens deixen l'ànima en pau, Só vendo que beleza (Marambaia). Potser hem trobat el secret...



18 comentaris:

  1. Quin estofat més bò per cuidar-nos i calentar-nos, que amb aquests dies de pluja i boira van molt bé.
    Mira que preparo molts estofats i mai amb carabassa així que ho haurem de probar molt aviat.
    ës veritat, amb la sal, ni massa ni massa poca, sino pots arruinar-te la salut i el plat!
    Petonets,
    palmira

    ResponElimina
  2. M'encanten totes les receptes amb carbassa, i en els estofats li deu donar un puntet dolç molt bo.

    ResponElimina
  3. Que bon Nani! No saps com m'agrada la carbassa. Llàstima que als meus fills així tan intensament no els hi agradi, em purés si però així no ser pas... o ho puc provar?
    Gràcies, guapa! Unes fotos amb uns colors preciosos!

    ResponElimina
  4. Saps que mai, però mai n'he menjat de carabassa en estofat!!! Hi hauré de posar remei!!

    PTNTS
    DOLÇa

    ResponElimina
  5. La meva avia ens va deixar amb 94 anys i crec que el seu secret era gaudir de totes les petites coses, amoinar-se poc i riure molt... Aquest plat te una pinta bonisima!! Un peto!

    ResponElimina
  6. Aquest llibre deu ser una petita joia, oi?
    Aquests estofats em fascinen, amb quatre coses que tens per casa es poden fer meravelles! Just avui a la tarda en faré un de carbassa per dinar demà :)
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  7. Ayer comimos en casa un plato prácticamente igual, estaba delicioso. Te ha quedado con un aspecto inmejorable, lleno de sabor y color. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  8. Aquesta darrera foto em fa salivar, i això que aquests dies no m'ho puc permetre. Pero es fantàstica, de presència, de colors, de llum... espectacular!
    Doncs Nani, no ho sé, ojalà existís la formula escrita de la longevitat en condicions com ho estar la de l'energia o la del triangle equilátero(uqe....per cert...perque serveix?) però el cas es que el jo si penso que es important es viure amb intensitat...amb passió, gaudint dels moments i de les persones que ens envolten i volen ser gaudidades. Com ara tú, que tens part del trucu..... donar.... per rebre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. i qué bonic aquest titul, "la sal es un dò"... la sal es vida, i la vida es el gran do!

    ResponElimina
  10. Quin estofat mes bo !!! Quina bona impresio que fa. Amb aquestos colors es un estofat molt alegre i aixo a mi m'agrada. Molt curios, l'haurem de probar.

    Una abraçada, Agusti CAngrejo Grande

    ResponElimina
  11. M'has animat a fer un passet més!!! Fins l'hivern passat no vaig cuinar mai la carabassa. Una companya de feina em va animar a fer crema de carabassa (em va regalar una del seu hort). Ens agrada moltíssim!!!
    Ara, m'animaré a cuinar-la estofada amb carn.
    No es pot parar de provar coses noves!!!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  12. Es ben cert NANI; amb la sal es poden fer maravelles o desastres; lo que si es cert es que amb el teu plat tu has fet una MARAVELLA
    Bon dia tinguis amiga :)

    ResponElimina
  13. Fa una pinta boníssima aquest estofat! i ara que fa una mica més de fred és ideal per escalfar-nos!
    Totalment d'acord en que cal viure apassionadament per tal de ser feliç i viure mlts anys! És indispensable!!
    ptns!!

    ResponElimina
  14. L'important viure amb intensitat que no vol dir al límit.C'est la rose...
    Una recepta interessant per a variar dela carn guisada de smpre, ab patates. Petons.

    ResponElimina
  15. Quin estofat més bo! Té una pinta bonísima y a més es una recepta molt original (no l'havia sentida mai)
    petons

    ResponElimina
  16. Dons a mi la carabassa no m'agrada massa però cuinada així te una pinta...
    Petonets.

    ResponElimina
  17. Un bon substitut de la patata! N l'he fet mai, la carabassa amb l'estofat. Ho provaré, que fa molt bona pinta!
    Marta

    ResponElimina
  18. la propera vegada faré aquesta recepta!!!! la carbassa ha de quedar genial. molts petonets guapa

    ResponElimina