Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 18 de setembre de 2013

El ginjoler {un dels meus arbres preferits}


L'entrada d'avui no estava prevista, però ahir sense voler vaig provocar curiositat en publicar a Instagram primer i Facebook després una fotografia d'uns gínjols. De sobte em preguntaren quin fruit era i quin gust tenia. Us puc dir que per a nosaltres és bastant comú veure ginjolers en molts horts i jardins. Té el gust similar a les pomes. Aquest arbre que veieu ens el van regalar en una branqueta i ara és harmoniós i elegant. Em té fascinada i quan fa vent m'agradaria poder compartir la bellesa de la seva dansa.
No sé si la dita catalana estar més content que un gínjol té a veure amb aquest factor. És un arbre alegre. En castellà es diu azofaifa i segons Vikipedia era el símbol al silenci a l'antiga Roma. La seva fusta s'empra per a fer els nostrats instruments gralla i tenora. Els fruits verds que veieu són de fa un mes i ara ja estan marrons, per a fruir-los. A partir del mes de gener perd les fulles i les recupera a la primavera.
M'agraden els tangos, els meus amics ho saben. En un dia de vent li posaré al ginjoler Franca Masu, una cantant de l'Alguer que té una veu magnífica, i que li canti l'Amargantango. M'assembla que el filmaré dansant...

17 comentaris:

  1. Jo sí que els conec i mira que són bons!! mon pare quan es va "muntar" l'hort, el ginjoler va ser un dels arbres que va triar perquè és difícil trobar gínjols al mercat. M'ha fet il·lusió esta entrada Nani!! Marta

    ResponElimina
  2. No coneixia aquest abre Nani..ni tampoc el seu fruit. Un preciós descobriment. Gràcies :)
    Petonets guapa. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  3. A l'hort en tenim in, ara ja comencen a estar madurs els gínjols, a mí el sabor em recorda als litxis xinesos. Petons.

    ResponElimina
  4. És que només el nom ja és bonic! Jo també tinc una entrada al blog de l'any passat explicant què és el gínjol i el ginjoler. Trobo que és ben curiós, i és un fruit de marge molt del país que està bé que coneguem. Bona entrada, Nani.

    ResponElimina
  5. M'encanten els gínjols, però la temporada és molt curta i aquest any no en podré menjar. És una llàstima que a Barcelona no se'n trobin perquè la gent no ho coneix.
    No saben el que es perden

    ResponElimina
  6. No coneixia aquest arbre, i mira que he dit vegades "estar més content que un gínjol"! I, mai havia cercat el significat...aquí a Barcelona és ben cert que no el coneixem, haurem de fer més pedagogía en aquest sentit. Moltes gràcies per aquesta entrada!

    ResponElimina
  7. Doncs jo tampoc no els coneixia, però ja em cau bé, aquest arbre... I més encara si sap ballar ;)
    Marta

    ResponElimina
  8. El nom ja sol és tot un poema i imaginar-lo ballant em sembla encara més poètic, no el coneixia fins ara però això m'agrada, anar a dormir sabent una cosa nova :o)
    Petons,
    palmira

    ResponElimina
  9. Gràcies per haver compartit aquesta informació!!! En sabia ben poc del ginjoler.......
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  10. A mi, lo que me tiene fascinada es el cuidado que vosotros le dais a vuestro huerto. Y los frutales también disfrutan de vuestro cariño. Es verdad. Ayer me sentí desconcertada con tus comentarios sobre este tipo de árbol. Con la máxima sinceridad: sigo sin reconocerlo. Claro, que me doy cuenta de que, para mi desgracia, soy una hija del asfalto. Un besazo.

    ResponElimina
  11. No coneixia gaire bé com és el ginjoler, moltes gràcies per compartir-ho :)

    ResponElimina
  12. ooohhhh!!!! l'"azufaifo"... records de casa, records d'infantesa
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Nani, no el coneixia, i no recordo haver-lo vist mai. Gràcies!!!

    ResponElimina
  14. Jo coneixia la dita, pero desconoixia que era un jingol...al meu cap era com un cascabell o algún fruit que tinguès quelcom dins que el fès sonar... ara veig que l'alegria procedeix del moviment...quantes vegades veien natura en moviment pel vent pensem en extranyes dansas de la terra?
    M'ha encantat el gingoler, i els fruits em semblen preciosos.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Hola Nani,

    En Ontinyent (Valencia) están plantados por algunas calles y los venden hasta caramelizados. Allí se llaman Jíjoles y están deliciosos, siendo protagonistas de algunos platos de la cocina ontinyenca.

    Escribí sobre ellos hace 3 años, cuando los descubrí en una paraeta en el mercado:
    http://www.amigastronomicas.com/?s=j%C3%ADjoles&submit=Search

    A mi me gusta mucho y sólo lo pruebo cuando bajo.

    Estupendo articulo, aunque no estuviera programado.

    Saludos,
    Silvia

    ResponElimina
  16. Entre la poesia amb què has relatat la entrada i aquest tango meravellós, tot el conjunt és una veritable meravella. Haig de venir a veure com ballen les branques amb el vent.
    Espero que a las meves branquetes els agradi el lloc i me puguin regalar aquesta meravellosa poesía.
    El nom de azofafifa em sona a arrels àrabs.
    Petons a milions

    ResponElimina