Les llenties de la meva mare {i que bones}

La meva mare feia les millors llenties del món. Us ho podeu creure. La meva amiga Dolors venia a dinar quan en feia, es delia per un plat de les de casa. Sempre explico que la meva mare tenia un repertori de pocs plats, no li agradava gaire experimentar, però els que feia eren boníssims: espectacular el seu fricandó, l'ensalada russa inigualable, una carn d'olla que jo no he aconseguit que em surti com ella i així tot allò que feia.
Avui he fet les llenties com em va ensenyar, senzilles, i que podem posar a l'apartat cuina per a mandrosos, no cal perdre temps per a fer-les.

Per a quatre persones

Necessitarem:

 - 400 g de llenties

 - 150 g de xoriç ibèric

 - l fulla de llorer

 - 1 all sense pelar

 - 1 tomacó madur

 - 1 ceba petita pelada

 - sal i pebre

 - oli d'oliva
 - 1 pastilla de brou concentrat
 - verduretes al gust (opcional)

Farem:

Posem les llenties en remull 1 hora (el temps que necessiten les que compro que són petites i rodones).

Les escorrem, les posem en una olla i les cobrim amb aigua freda amb un parell de dits per sobre.

Salpebrem i afegim el tomàquet, la ceba sencera, l'all, la pastilla de brou, el llorer i el xoriç tallat a trossos.

Hi afegim un rajolí d'oli d'oliva.

Deixem coure uns 25/30 minuts a foc mig.
Si us ve de gust hi podeu afegir unes verduretes tallades a daus.

Comprovem que estiguin al punt i servim.

El meu pare tenia el costum de posar-s'hi un rajolí de vinagre. He llegit en llibres de cuina estrangers que és un costum espanyol.

Sí, sí, aquestes llenties de tan senzilles resulten un plat exquisit. Si les acompanyem amb arròs blanc em quedo sense paraules per a definir-les.

Lucio Dalla se'n va anar fa uns dies. Heu sentit Felicità? Feu-ho, val la pena.