All That Jazz, crema de bledes {i un estri de cuina}

Què és la felicitat? Ben bé no ho sé. Però sí que puc dir que sóc molt feliç quan la tinc al meu costat. El temps passa de pressa i no puc gaudir d'ella tot el que voldria. I és que la Violeta és com un buf d'aire fresc que fa que tot sigui molt fàcil. Aquests dies de vacances hem aprofitat per a fer una mica de vida a l'hort i ella, com sempre, m'ha fet de model. Entre les dues sabem com fer-ho i ens enfadem però de seguida tornem a riure com si res. També ens ha acompanyat el Xingu, el seu gos que acaba de fer 10 anys, passejava i ens mirava tot vigilant.
Resulta que vaig comprar un estri, sí un més, que imita un bombí foradat (d'aquí la música triada avui) i que és un colador. El vaig estrenar per a rentar les bledes que he emprat per a fer aquesta deliciosa crema que no té cap secret però la faig i la comparteixo per a seguir amb la nostra dieta saludable i de proximitat. Menjar verdures a casa s'ha convertit en un hàbit quasi diari. A més, són de les que cultivem a casa i són totalment ecològiques (el gall i les gallines també en mengen). Acabades de collir i junt amb les patates i cebes, que també són de l'hort puc dir que resulta totalment quilòmetre 0. Us animeu? Per a quatre persones,

Necessitarem:

 - 12 penques de bledes

 - 3 pastanagues

 - 1 patata

 - 1 ceba

 - 1/2 porro

 - oli d'oliva verge extra

 - sal i pebre

 - 1 litre de caldo de pollastre Aneto

 - 2 cullerades soperes de mantega

Farem:

En una cassola amb sis cullerades soperes d'oli d'oliva hi passem les verdures, netes, pelades i tallades a trossos, excepte les bledes que les posarem posteriorment.

Salpebrem.

Afegim el caldo i deixem bullir a foc mitjà fins que siguin toves, més o menys uns 20 minuts.

Quan estiguin al punt afegim les bledes, tallades a tires, i deixem bullir uns tres minuts.

Afegim la mantega.

Passem per la Thermomix, o per una batedora, fins que sigui una crema ben fina.

Tastem el punt de sal i ja podem servir.

Podrem fregir uns crostonets de pa per a acompanyar.

Jo l'he servit amb bacallà passat per la paella i res més: teníem una mona ben bona de postres que ens esperava.

El camp està preciós en aquesta època. Les roselles que donen color. El ginjoler que ja treu fulles i punxes que avisen que no el toquem. I la taula que és sota la prunera és plena de pètals secs de les seves flors que ja s'estan convertint en fruits. Magnífica natura. 

All That Jazz, Liza Minnelli