Cóc de cafè {fet en un matí de lleure}

La llum del matí era tènue, l'aire perfumat pels lilàs ben farcits de flors i la quietud de l'entorn només  es trencava pel so dels ocells que ens meravellaven amb els seus cants. Sí, el dia va començar d'aquella manera que voldries cada dia: perfecte per a prendre un cafè amb tu mateix, tranquil·lament, sense presses. 

Fa uns dies vaig recuperar del rebost, amagada en un racó, la vella cafetera. Al seu costat un paquet de cafè, que hi era feia poc, de Xocolates Creo, que també en tenen a més de xocolata. Em venia de gust preparar-lo. De sobte, vaig recordar una antiga recepta d'un cóc fet amb cafè. Ideal! En prepararia un per a esmorzar. Tot era qüestió que m'hi posés. I dit i fet! El cafè va sortir molt bo i n'hi havia per al pastís fins i tot. Aquella flaire de la cuina em va recordar quan al meu germà Zè el metge li va recomanar que no en begués durant una temporada. Cap problema: de tant que li agradava aquesta beguda no en bevia, però en llevar-se se'n feia una cafeterada, esmorzava el que fos i en tenia prou amb sentir la flaire. I és que un cafè acabat de fer deixa anar una aroma que et dóna forces per a l'ànima. Va, comencem que en un tres i no res el tindrem fet. Per a un motlle de 20 cm,

Necessitarem:

 - 125 g de mantega a temperatura ambient

 - 300 g de farina

 - 4 rovells d'ou

 - 160 g de sucre

 - 40 g d'ametlla mòlta

 - 1 cullerada (cafè) de canyella

 - 10 claus d'olor ben picats al morter

 - 100 g de panses de Corint

 - 1/4 l de cafè

 - 1 cullerada (cafè) de llevat Royal

 - les clares dels 4 ous

Farem:

Engeguem el forn a 180º.

Batem la mantega amb els rovells. Hi afegim la farina, el sucre, el cafè que haurem preparat més aviat carregat, les espècies, l'ametlla mòlta i el llevat.

Un cop ben barrejat hi afegim les clares muntades a punt de neu, tot remenant suaument.

Enfarinem les panses perquè no s'enfonsin i les aboquem a la massa, tot donant una última remenada.

Untem el motlle amb mantega i l'enfornem durant uns 40 minuts, o fins que el veiem a punt, com sempre dic segons els forn de cadascú.

Let It Be Me, George Harrisson.