dilluns, 26 d’agost del 2019

Una menja vegana per a celebrar el post 600 ❤︎ i un embriac de bellesa


Últimament raciono molt el meu temps. Com més el valores veus que no el pots perdre de qualsevol manera. Intentes: que els llibres que llegiràs t'aportin alguna cosa, que la música que escoltaràs sigui ben triada i t'emocioni, reunir-te amb els amics de sempre o nous amb qui voldràs compartir moments de benestar, que els aliments siguin per a sustentar i no viure per a alimentar-te, i així tot un estol de coses que ens produirà plaer i activarà els nostres sentits.
I en això estic. Han passat 200 posts d'ençà que vaig publicar el 400, on explicava el perquè d'un blog de cuina. Els motius no han canviat, mantinc les mateixes il·lusions que fan que publiqui setmanalment per a ser entre vosaltres. I rebre els correus i els comentaris que em deixeu, que em continuen fent feliç. I les ganes de cuinar que no han passat però sí que ho faig de manera molt més senzilla i saludable. I el dia que preparo el post fem festa, ho celebrem sobretot si hi ha alguna cosa més especial. Viure en contacte amb la natura s'ha convertit en una obligació. I en aquests moments que cremen l'Amazònia i els nostres boscos, que hi ha empreses que desfan glaceres de l'Àrtic per a vendre la seva aigua a esnobs i tota una rècula de disbarats, un darrere l'altre, no em queda més que pensar i mirar detingudament què podem fer nosaltres per a posar-hi el nostre gra de sorra per parar aquest desastre de canvi climàtic que no té aturador. Cal prendre consciència d'aquesta terrible situació. Sense la protecció de la natura no som res i cal estimar-la i cuidar-la. Procuro portar al límit l'observació i cura d'allò que ens envolta. I aquí és on vaig dedicar-me a captar imatges del naixement i desenvolupament dels agapants del jardí durant el mes de juliol. Vaig agafar de referència una de les flors i seguí durant uns 25 dies, fent una fotografia en un interval de cada tres o quatre i procurant que fos a la mateixa hora per a tenir una llum similar. El resultat el podeu observar i desitjo que us embriagueu amb mi (diu el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans-IEC en una de les seves accepcions del mot embriac és qui té l'ànim pertorbat per una passió) de l'encant singular d'aquest naixement.
I si de bellesa parlem, us vull recomanar un capítol del programa que emet Netflix, Chef's Table. Concretament el de la monja coreana Jeong Kwan. És d'un atractiu excepcional. Aquesta cuinera no té restaurant i només ho fa per a les monges del temple on viu i també per als visitants. Ocasionalment la conviden a actes perquè pugui compartir la seva filosofia de vida i de cuina. Ens diu que es poden compartir emocions amb el menjar. Segons Jeff Gordinier, un periodista del New York Times, la vida li va canviar la seva relació amb els aliments quan va assistir a un dinar preparat per ella. Condimenta els àpats amb la natura procurant que hi hagi connexió amb energia espiritual i que serveixi per a canviar el cor de les persones. No utilitza però cinc ingredients: all, ceba, ceba tendra, porro i cebollí. Fa servir cúrcuma i pebre i sobretot soja. Una salsa de soja de 10 anys i que es pot arribar a heretar. Fabulosa. Treballa amb calma. Fermenta aliments i els làctics no hi caben en els seus àpats. El seu hort és com un jardí i no hi entren els productes químics. Imparteix seminaris de cuina vegetariana en una universitat de Seül. Mare meva, quina dona. Recalco que les imatges que podeu veure són extremadament espectaculars. Ens queda molt per aprendre.
I en honor seu, i de la meva filla Zoe que és vegana, preparo una menja que no té res especial i que vosaltres podeu fer posant o traient ingredients. Només és un homenatge a la natura. N'he triat tres: els bolets que creixen arran de terra, les albergínies que ho fan a un pam i unes figues que són més amunt. La Jeong prepara uns bolets Shitake amb soja, i jo ho intento. Fregeixo unes figues enfarinades i escalivo albergínia.

Ingredients,
 - barreja de bolets: Shitake, Portobello, Pleurotis eryngii, Shimeji
 - albergínies
 - figues
 - salsa de soja
 - farina
 - oli d'oliva verge extra

Manera de fer,
En una paella hi posem salsa de soja i els coem a foc lent, confitant-los.
Partim les figues per la meitat, les enfarinem i fregim.
Escalivem l'albergínia, pelem, amanim amb oli d'oliva i molt poca sal, o si voleu, cúrcuma.
Muntem el plat amb els tres ingredients.

A l'hora de triar la música adient al post d'avui i completar l'embriaguesa de bellesa que m'envaeix, no podia posar una altra que la recomposició que fa en Max Richter de Les quatre estacions de Vivaldi i que si sou seguidors dels programes de Chef's Table, sabeu que sona quan comencen els capítols. I encara que siguem a l'estiu, aquesta sèrie d'1, 2 i 3 de l'hivern deixen el cos i ment amb pau. Una meravella que el músic alemany i criat al Regne Unit, ens ha sabut regalar per a delectar-nos. Alceu el volum dels altaveus mentre observeu el creixement de la flor de l'amor i veureu que no hi ha prou maldat al món per a llevar-nos el plaer de contactar i viure amb la natura...

Richter: Recomposed By Max Richter: Vivaldi, The Four Seasons, Winter- 1, Max Richter, Andre de Ridder, Daniel Hope, Konzerthaus Kammerorchester Berlin, Raphael Alpermann

Richter: Recomposed By Max Richter: Vivaldi, The Four Seasons, Winter- 2, Max Richter, Andre de Ridder, Daniel Hope, Konzerthaus Kammerorchester Berlin, Raphael Alpermann

Richter: Recomposed By Max Richter: Vivaldi, The Four Seasons, Winter- 3, Max Richter, Andre de Ridder, Daniel Hope, Konzerthaus Kammerorchester Berlin, Rapahel Alpermann

13 comentaris:

  1. Ets la meva ídola!!! Si la monja coreana veiés aquestes fotos de tan embriagada que es quedaria crec que menjaria alls, cebes i porros a manta. Quina meravella de post i d'agapants.
    Moltes felicitats pels 600!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva ídola! Ja he arribat al'Olimp. Però no em posaré a dormir a la palla i intentaré continuar fent coses que t'agradin. Moltes gràcies per passar sempre per aquí.
      Un petonàs!

      Elimina
  2. Preciós en tots els sentits i per a tots els sentits.

    ResponElimina
  3. Preciós! si tothom tingués la mateixa sensibilitat potser el món aniria molt millor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies i saps que sóc una gran fan del teu blog: senzill i natural, tal com m'agrada.
      Una molt gran abraçada.

      Elimina
  4. Felicitats per el post 600 i les fotos que l´acompanyen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carles. Espero i desitjo continuar publicant i que t'agradi tot el que faig.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Quina bona pinta té aquest plat i que boniques les fotografies. Vas ser el primer blog de cuina que vaig seguir cuan vaig descobrir les xarxes socials. Felicitats 😘😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Fina.
      Recordo molt bé que també vares ser una de les primeres seguidores del blog.
      Em fa molt feliç veure que continues passant per aquí. Moltes gràcies.
      Una forta abraçada.

      Elimina
  6. Temps: no el pots perdre de qualsevol manera. Cert! ....Ens diu que es poden compartir emocions amb el menjar. Totalment d'acord! ENHORABONA 600!
    Les teves imatges tant siguin de plats com de flors m'encanten! una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Hem d'aprofitar els moments bons que la vida passa en un sospir.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. embriagada de la teva amistat. gràcies! després et truco

    ResponElimina