Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 25 d’agost del 2020

Coc de llimona


Durant molt de temps el blog i moltes altres activitats quotidianes quedaran marcades per la situació vírica que estem patint. I no tan quotidianes però sí una que feia de tant en tant era viatjar. I ara per ara no tindrà continuïtat. Conèixer llocs, costums, gastronomia, arquitectura, cultura i altres ítems de tot allò que veus quan viatges queda aturat per un temps indefinit i fins que no ho pugui tornar a fer amb seguretat. Queden els records i les experiències viscudes. Els moments viscuts amb intensitat per ser diferents de tot el que coneixia. A la ment queden aquells plats forans que la curiositat em va portar a gaudir. I els vins locals compartits amb el company de viatge i de vida. Resulten gratificants aquelles compres que fas i que gaudeixes quan tornes a casa com una continuació de tot el que has viscut. I un dels productes que tinc és un licor que vaig comprar a l'Albert de l'Ambassade de Llívia és El Torb Cerdanya, definit com a licor de muntanya de gerds, nabius i genciana. Diu l'etiqueta: ... El Torb, vent glaçat del Nord, és avui un amable licor d'aiguardent amb maceració de gerds, nabius i arrel de genciana, De paladar suau i aromàtic amb sabors complexos d'herbes i fruits. Al Torb hi trobareu l'esperit de les nostres muntanyes... El recomanen fresc, sol o amb gel, amb cava o vi blanc, amb tònica (on el poso), amb aigua amb gas i sifó, acompanya gelats, pastisseria i almívars. Elaborat a Llívia, a la Cerdanya. Com que tenia nabius deshidratats per a posar-los al coc, els he remullat amb el licor que li ha donat un gust diferent. També ha acompanyat el coc amb una copeta. I un altre licor ha debutat a casa: un licor casolà de llet de cabra que em va regalar la Candela de Valls i fet per ella. Una altra delícia. Gràcies, Candela. I aquí teniu el coc per a passar aquests dies de semiconfinament, tot esperant que no vagi a més. 

Ingredients per a un motlle rectangular de 24 x 10 cm,
 - 20 g de nabius deshidratats
 - licor El Torb Cerdanya, o un que tingueu a mà
 - 120 g de mantega a temperatura ambient
 - 80 g de sucre
 - 1 llimona, la ratlladura de la pell 
 - 3 ous
 - 200 g de farina
 - 16 g de llevat en pols
 - 100 g de formatge mascarpone
 - el suc de la llimona

Com el preparem,
El vespre posem els nabius en remull amb dues cullerades soperes de licor.
Per a fer el coc barregem la mantega, el sucre i la ratlladura de la pell de la llimona en un bol de batedora. Jo ho he fet amb la KitchenAid a velocitat 1 durant un minut, o fins a veure una barreja cremosa.
Afegim els ous i batem, jo uns 30 segons a velocitat 1 amb la KA.
Seguidament hi aboquem la farina, el mascarpone, el llevat i el suc de la llimona.
Ho continuem barrejant amb la batedora, jo ho faig durant un parell de minuts a velocitat 1.
Posem la barreja i els nabius al motlle untat amb mantega i farina, o bé amb paper de forn.
Ho posem al forn preescalfat a 180ºC durant uns 40 minuts o una mica més segons el forn que tingueu.
Per a saber si està llest el punxem amb un escuradents i si surt net, és que està al punt.
Traiem del forn i el posem a refredar en una reixa.
Empolvorem amb sucre de llustre, si ens ve de gust.
Servim amb unes copes de licor, si és per a berenar amb adults.
Acompanyem de xocolata desfeta o una tassa de llet, si és per a esmorzar.

I parlant de viatges hi ha un que ja he descartat fer. La història aquesta del virus farà que canviï la manera de sortir i segurament m'ho hauré de pensar molt abans de tornar a pujar a un avió. Un dels llocs que tenia moltes ganes de conèixer és Cap Verd, un arxipèlag de l'Atlàntic nord i a la costa occidental de l'Àfrica, on vaig estar a punt d'anar fa un temps i després ho vaig deixar per a més endavant, que ja no serà. Potser per la seva història que a igual del Brasil va ser colonitzada pels portuguesos, m'atreia la idea de conèixer el lloc que va aconseguir la seva independència de Portugal l'any 1975. I la seva cultura i paisatge -del que no queda res de verd-. La seva música 'morna' (tèbia, suau) és un dels gèneres autòctons que m'ha seduït de sempre i té com a gran representant la desapareguda Cesária Évora, la cantant dels peus descalços i de la que encara recordo la seva actuació al Camp de Mart de Tarragona. Quina emoció. Venero tot el seu repertori i de Cap Verd també molts altres intèrprets. De fet, tinc una llista de Spotify dedicada a la música capverdiana, 'Receitas caboverdianas'. I és que té molta semblança rítmica amb la música brasilera, la seva percussió i el 'batuque' que té el mateix origen que el batuque brasiler, dels ritmes dels esclaus. I de Cesária Évora m'agrada molt Ausencia, que canta amb el Goran Brégovic, el gran Goran a qui sentir en directe amb les trompetes i els tambors resulta espectacular. I aquí us poso la versió que n'han fet el grup de Barcelona, la Balkan Paradise Orchestra, amb influència de música balcànica, entre ells el Goran. Tot queda a casa, però viatgem amb el ritme i la imaginació sense sortir...

Ausencia, Balkan Paradise Orchestra

2 comentaris:

  1. Espectacular, mai me’n he sortit de fer un coc tan esponjós, segur que està bonissim !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va, cal que t'hi posis i engeguis el forn...
      Lourdes, una abraçada.

      Elimina