dilluns, 1 de març del 2021

De pícnic amb vi en llauna

Marie Tourell Søderberg és l'autora del llibre 'Hygge. La recepta de la felicitat'. El subtítol diu: 'Com gaudir més d'allò que ja tenim'. A les primeres pàgines escriu que el 'hygge' té moltes formes. Cadascú el presenta des de la seva perspectiva. Per a molts danesos, el hygge és una meta, una espècie de brúixola que ens condueix cap als petits moments que no es compren amb diners, descobrint la màgia de la normalitat. En un acte de confessió, després del pròleg enumera les 5 coses que per a ella són hygge, una de les quals és 'beure vi al jardí de la meva mare'. Les altres són 'quedar amb la germana i fer una volta pel parc, i parlar, riure i fer el pallasso com si tornéssim a ser petites', 'escoltar la pluja al terrat, amb una tassa de te i la meva parella al costat' i 'gaudir amb les amigues d'una tassa de cafè que es converteix en un sopar, i el sopar en una copa, perquè ningú no vol que s'acabi la vetllada'.

Per a l'amiga i fotògrafa Nani Nolla i per a mi, fer articles com aquest també és hygge, que en danès en diuen la felicitat de les petites coses. Cosir paraules i fotografiar l'ànima de plats i de vins que sentim bategar a prop dels nostres ideals i de la nostra manera de viure, cada vegada més connectades amb el ritme de la ciclicitat que ens ensenya la natura. Al llibre de Tourell s'explica que en temps de crisi econòmica es creen condicions especialment bones per al hygge: 'La crisi ha tornat més introspectiu l'estil de vida, i els danesos han passat més temps a casa. S'han enfortit els llaços familiars i d'amistat. Hem encès les nostres llars de foc i hem tret els jocs de taula. Hi ha més espai per a la reflexió. Ara ja no queda bé tenir alguna cosa, sinó saber d'alguna cosa; d'aquí que en època de crisis llegim més llibres'. No es refereix a la pandèmia, sinó a una crisi econòmica anterior que va viure Dinamarca, però ve a ser el mateix. De fet, a Catalunya, el confinament ha fet madurar idees que estaven guardades al calaix i prova d'això és que han nascut projectes innovadors i disruptius. El vi en llauna n'és un. Un envàs i un model de consum que va iniciar-se a Austràlia i que es va estendre ràpidament als Estats Units. No vol competir amb l'ampolla, ni ve a substituir-la. El seu rol és un altre. Són nous moments de consum, noves formes de viure la vida i de celebrar-la, sense complexos.

Ogimi és un poble japonès amb el nombre més gran de persones centenàries del món. Entre el seu estil de vida hi ha cultivar un hort i plantacions de te. Pertanyen a alguna associació de veïns, celebren molt, fins i tot les petites coses. Tenen una missió important a la vida, o vàries. Tenen un ikigai, però tampoc se'l prenen seriosament. Hi ha relaxament i gaudi en tot allò que fan. Estan orgullosos de les tradicions i de la cultura local. Mostren passió per tot el que fan per poc important que sembli. Tenen el yui-maru, un esperit de cooperació mútua. Estan sempre ocupats amb tasques diverses que els permet relaxar-se. Quan se'ls pregunta directament per la clau d'una vellesa viva, diuen que hi ha el no preocupar-se, les bones rutines, cultivar les amistats cada dia, viure sense presses i optimisme. També hi juguen a favor aspectes com moure's i menjar sa. I meditar. Tot això i molt més s'explica al llibre 'Ikigai. Los secretos de Japón para una vida larga y feliz', d'Héctor García i Francesc Miralles, dels que us recomanem la lectura. Un llibre on queda reflectida la importància de viure el present i de forma conscient i del que hem volgut seleccionar quatre paraules que hauríem d'incorporar al nostre vocabulari per viure abraçant la veritat i la bellesa:

Wabi-sabi, 'En vez de buscar la belleza en lo perfecto busquémoslo en lo imperfecto, en lo incompleto. Este es el motivo por el que un japonés valora una taza de forma irregular, atravesada por una grieta en el medio Solo lo que es imperfecto, efímero e incompleto posee verdadera belleza, ya que se asemeja entonces a la naturaleza.

Ichi-go  ichi-e, 'Este momento solo existe ahora y no volverá a repetirse. Se utiliza en la práctica de la ceremonia del te en la meditación zen y en las artes marciales japonesas. Todas las artes tienen como hilo conductor el momento presente'.

Resiliencia, 'Una de las características comunes de todos aquellos que tienen un ikigai bien definido es que persisten en su pasión pase lo que pase. Cuando la vida les da reveses, cuando todo son obstáculos, nunca se rinden. Siguen luchando pase lo que pase. Estamos hablando de resiliencia'.

Antifragilidad, 'Para construir un estilo de vida resiliente, no debemos temer las adversidades, porque todas esconden un potencial de crecimiento. Si adoptamos una postura de antifragilidad, encontraremos la manera de hacernos fuertes con cada golpe, depurando nuestro estilo de vida y manteniendo el foco en nuestro ikigai'.

És un llibre ple de lliçons, però n'hi ha dues que sobresurten:

'No hi ha cap secret. El truc és simplement viure'

“七 転 び 八 起 き”

que vol dir que 'si caus 7 vegades, alça't 8

I nosaltres que mirem d'aplicar-nos-les, ho hem celebrat amb un pícnic entre vinyes just al moment que els ametllers ja perden la flor que ens ha regalat la mirada durant les últimes setmanes. I l'hem acompanyat dels vins en llauna de Zeena, Can-Vi, Glass Canned Winnes i Born Rosé, les quatre empreses catalanes que han començat l'aventura d'envasar vi català en llauna.

Salut i llarga vida.

                                                               Ruth Troyano, Periodista i comunicadora


Després de les paraules de la Ruth poca cosa em queda per dir. Fa temps, després d'un viatge a Copenhaguen, vaig escriure un post on parlava del hygge (una manera de viure tranquil·la gestionant el temps) No és autoajuda, és una manera de viure més generosa amb nosaltres mateixos. Gaudir del moment, tot aprofitant el nostre clima mediterrani. I la nostra dieta. I els nostres vins. M'hauria agradat que fóssiu amb nosaltres mentre fèiem el pícnic. La música també hi era present, com sempre. I jo que normalment vaig sola amb el carretó i tots els estris que porto pel camí, ahir vaig gaudir de la seva companyia. I ella és l'autora de les fotografies on surto (no em vaig adonar que les feia). Durant uns moments ens va ploure, però després va sortir el sol, que aplicat al pensament de la Ruth, podríem dir que va ser com la vida: després de la tempesta sempre arriba la calma. Avui una recepta de vi-da. 

                                                                 Nani


For Jóhann, Víkingur Ólafsson

 

4 comentaris:

  1. Aquest és un pic-nic "high level". Nani estàs guapíssima, el hygge, molt bona filosofia de vida !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga, com m'agraden les teves visites. Haurem de fer un cafè quan la 'cosa' hagi millorat.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. La meva amiga Elena Gracia em deixa uns comentaris al Facebook que m'agraden molt i ja li he dit que els copiaré tots i els posaré en cada post. Moltíssimes vegades, quasi sempre, il·lustren molt bé allò que he escrit. Aquí teniu el dels vins enllaunats,
    Desitjo q tingui sortida el vi enllaunat, és veritat q a vegades es troba a faltar un bon glop com a colofó ​​d'un moment especial....i no poder fer-ho x no tenir a mà una ampolla!
    M'encanten les 2 filosofies de vida q il·lustren el reportatge, sobretot la de l'autora danesa per allò q conlleva de visió femenina i q es reflecteix perfectament en els moments q ella descriu de felicitat plena.
    En realitat la felicitat està en viure envoltada de bona gent, procurant fer la seva vida més fàcil i gaudir dls petits plaers, un bon vi, un "martini" fresquet ben preparat, un bon llibre, una bona peli, una melodia q et transpota en el temps, un dinar o sopar amb una amiga trufat d complicitat agermanada i mil confidències, un "iaiaaaaa !!!" emocionat de Vilma, un bany al mar, sentir la pluja des del llit, el soroll cruixent d les nostres petjades a la neu verge...., infinites coses q ens envolten i, de vegades, pels clarobscurs emocionals q hem de sortejar ... ens perdem.
    Gràcies, Nani, una vegada més per fer-me reflexionar íntimament, llegint-te!
    Un petó!
    Pd.
    Molt maca la "posada en escena" fotogràfica, amb la teva delicadesa i sensibilitat!
    Elena Gracia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es queden al Facebook es perdran. Moltes gràcies, amiga.

      Elimina