Púding de croissant amb poma de Prades caramel·litzada

Vaig començar el post a la primavera quan vaig visitar els pomers florits a Prades. El continuo anant a collir unes quantes a l'estiu i avui el publico quan estem a punt d'entrar a la tardor. Tot un cercle que encara no queda tancat perquè els arbres aniran donant fruits fins a novembre. A l'hivern, amb el fred, l'arbre descansa per tornar a florir a la primavera. M'agrada la natura i d'ella, els arbres fruiters i veure com no hi ha res més agraït que seguir els seus cicles vitals que ens fan regals per la vista i per la nostra supervivència. 

Quan vaig contactar amb l'Eugeni Coll, un dels quatres pagesos que cultiven les pomes d'aquest indret màgic del Baix Camp, a la primavera, no em va poder acompanyar perquè aquell dia tenia feina amb les patates. I ara, amb prou feina vàrem trobar un dia al calendari perquè tornava a estar enredat amb elles. I el pagès sempre mirant el cel, depenent del temps i ara del canvi climàtic que tant els afecta. Tant quan vaig anar al mes de maig com ara al setembre, plovia. Però no importava perquè la pluja fa que l'indret encara sigui més bell. A tocar del poble, la vila vermella, i des d'on es veu el campanar amb el color de la pedra local, un magnífic pomerar. Pomes de tots colors i totes classes. Gala (amb les que faré la recepta d'avui), Gaia, Golden, René, Fuji, Story. Tot un reguitzell de colors i gustos, unes més cruixents que d'altres. I que es cultiven a les poblacions de Capafonts, Prades i Vilanova de Prades, a una altitud entre 759 i 1000 metres. Un fruit que l'Eugeni treballa junt amb altres pagesos: l'Enric Domènech, l'Ignasi Casals i en Salomó Besora. Entre els quatre produeixen els fruits que podem trobar als mercats de Tarragona i Reus, i també a botigues de Valls, Riudoms i la Selva del Camp. 

L'Eugeni em va rebre al seu bar restaurant de la plaça Major on vàrem prendre un cafè tot esperant que amainés la pluja que queia. És un home tranquil i que t'explica de com va començar a cultivar la Poma Muntanyes de Prades, que curiosament és un fruit que prové del Kazakhstan. I per aquelles coses de la vida em va contar que és Rodonyà, a l'Alt Camp, però la vida el va portar a Prades. I torno al poble, Rodonyà, que últimament m'ha inspirat uns dels últims posts del blog: el gall del Penedès a la malvasia i el del Centre d'Interpretació de la Malvasia i el llegat Llopis. Aquell fil vermell de la vida que em va unint a persones que tenen alguna cosa en comú. 

Us deixo dos enllaços força interessants per si voleu ampliar més informació: Muntanyes Costa Daurada, de Rafael López-Monné i Una poma d'altura que ja es pot tastar, de la Cristina Serret al Diari Més. 

Passem a la recepta. Per cert, utilitzo també una mel de proximitat que li vaig comprar a l'Eugeni, una de Farena, la Flors del Brugent. Excel·lent.

Ingredients per al púding,

 - 3 croissants del dia abans o 200 g de pa adormit

 - 1/4 litre de llet tèbia

 - 100 g de sucre

 - 4 ous

 - 200 ml de nata líquida 35%MG

 - 1 poma Gala de Prades

 - 1 cullerada sopera de mantega

 - mantega pel motlle rectangular de plum-cake

per guarnir,

 - pomes Gala de Prades

  -mel Flors del Brugent de Farena

 - 1 cullerada (cafè) de canyella

Posem els croissants o el pa del dia abans en un bol i el reguem amb la llet. Deixem que s'estovi i hi afegim el sucre, els ous batuts i la nata. Afegim els trossos d'una poma pelada que haurem passat per la paella amb mantega. Remenem i ho aboquem al motlle untat amb mantega. Enfornem al bany maria amb forn preescalfat a 180℃, uns 35/40 minuts. El deixem refredar abans de desemmotllar. Com la majoria de púdings és millor fer-los d'un dia per l'altre.

A l'hora de servir-lo, pelarem les pomes amb les quals guarnirem el púding. Les tallem i passem per una paella amb mel. Muntem el plat amb un tros del púding i guarnim amb les pomes passades per la mel i abocant aquesta per sobre. Podem acompanyar també amb una bola de gelat. 

Del dia que vaig anar a fotografiar les flors de les pomeres hi ha el post amb fotografies de Prades, la trumfada. El recordeu?

Recomanació de la setmana, un suggeriment i quasi que un prec: convertim-nos en activistes del consum local, de proximitat i de temporada. Demanem als nostres paradistes que ens proveeixin de productes del nostre entorn. El camp està amenaçat i nosaltres, com a consumidors, tenim més poder del que ens pensem. Podem decidir què hi posem al nostre cistell. 

La fotografia de la poma mullada amb totes les pomes de terra em recorda un paisatge impressionista, com la música de Claude Debussy, un compositor destacat del moviment de l'impressionisme. I de la mà del músic japonès Isao Tomita la Suite Bergamasque transforma l'ambient en un lloc meravellós, tot recordant la influència japonesa en aquest moviment artístic. Escolteu i transporteu-vos al pomerar.

Suite Bergamasque: Clair de Lune núm. 3 de Claude Debussy, Isao Tomita