Guisat de llenties, rovellons i xaiota

       

Si la meva mare veiés que tinc a l'hort un peu de 'chuchu' no s'ho creuria. A la cuina brasilera és tot un clàssic. En català es coneix com a xaiota o sequi. I a mi m'ha arribat la llavor de part d'un veí francès, en Pierre, que en cultiva. En francès és chayotte i també chuchu. També li diuen la patata voladora per créixer com una planta enfiladora. Al blog, que jo recordi, almenys han sortit un parell de vegades: una a gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès i l'altra en un sashimi de tonyina amb chuchu en tempura.  

I li agraeixo al Pierre el regal que em va fer, ja que es tracta d'una hortalissa que a part de portar-me molts records de la cuina de la meva mare, també porta una gran quantitat de propietats nutritives. Si es cuina amb altres ingredients, agafa el gust dels acompanyants, pel fet que no té un gust específic. Resulta ideal per a dietes d'aprimament per tenir un valor energètic baix i evita la retenció de líquids. Una verdura que puc cultivar al meu hort i que segons en Pierre pot arribar a viure uns cinc anys. L'estic cuidant com una planta més i no necessita massa aigua. És la primera vegada que m'ha donat fruits i de moment només un. Les flors s'han marcit, no oblido que és un fruit tropical i que amb la baixada de temperatura s'aturarà durant l'hivern. Quan vaig a caminar passo per davant de l'hort on en Pierre té els seus cultius i veig que la planta resisteix el fred molt bé. Esperaré que la meva també. Vaig plantar la llavor i li vaig posar un tutor, però ha preferit enfilar-se per l'ametller que tenia al costat. I fins a l'hort he anat a fer les fotografies perquè conegueu la xaiota 'in person' amb la seva flor, fruit i uns preciosos circells, els seus tirabuixons enfiladors. De fons, el taronger farcit de fruits. Vindran postres i sucs a dojo (i el cistell tan bonic que m'ha fet la Violeta!). I a taula unes torradetes de pa amb l'oli nou d'enguany. Ja n'heu comprat? Ara toca. 

Per a fer el plat d'avui m'he inspirat en una recepta de la Carme Ruscalleda que va sortir a la revista Cuina  núm.90, guisat de llenties, card i xaiota, però jo li he canviat el card per uns rovellons petits que vaig trobar al mercat. I aquí teniu tal com l'he fet. Un plat de llenties totalment vegetarià, sense més tall que els bolets. Cuina saludable cent per cent. 

Ingredients per a quatre racions,

 - 1/4 kg de llenties pardines

 - l litre d'aigua

 - sal 

 - 1 ceba tallada a dauets

 - 1 pastanaga, també a dauets

 - 1 all esmicolat

 - 1 branqueta d'api

 - 1 tomàquet ratllat sense llavors

 - 1 sequi o xaiota, a dauets

 - rovellons

 - 1 fulla de llorer petita

 - oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana

 - sal i pebre negre

Rentem les llenties i les posem en una olla amb aigua freda. Les bullim aproximadament una mitja hora, a foc amorós, amb l'olla mig tapada i amb un xic de sal.

En una altra cassola sofregim la ceba amb un raig d'oli, uns deu minuts. Afegim la pastanaga i l'all i deixem uns deu minuts més. Salpebrem. Seguidament, hi posem el tomàquet, el llorer i el sequi. Remenem i deixem que es confiti tot uns cinc minuts més. Ara ja podem afegir les llenties, escorregudes de l'aigua, però en reservem un bon got per afegir-lo al guisat. Deixem que bullin plàcidament uns cinc minuts. Salpebrem i afegim els rovellons, que haurem passat primer per una paella amb oli per a confitar-los. Deixem un parell de minuts i ja podem servir. 

Recomanació de la setmana: Photo Km0 és una associació d'onze fotògrafs a la qual pertanyo i que aquesta setmana presentarem al Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, de Riudoms, al Baix Camp, l'exposició 'Del Llamp, Una mirada col·lectiva al Camp de Tarragona'. La inauguració + vermut serà a les 12 h. Espero que el meu treball fotogràfic 'Del segle XVIII al XXI, els comerços i oficis que sobreviuen' us agradi. Tots són prou interessants. Esteu convidats.

Contigo, El Canto del Loco