Si observem la natura, veurem que cada arbre, cada vegetal o qualsevol fruit de l'hort té el seu propi verd, amb una infinitat de tonalitats i matisos. Aquí, per exemple, el verd de les faveres no té res a veure amb el de les pesoleres. I el de la menta i el del coriandre que he collit per guarnir tenen, com era d'esperar, el famós verd menta.
Cuinaré les últimes favetes i pèsols frescos que queden. Ara toca esperar l'any vinent per tornar a gaudir-los i fotografiar les precioses flors que donen color a l'hort. Primer la llavor, després el planter, més endavant la planta, les flors i finalment els fruits. No em canso mai de fer-ne el seguiment. És així com gira la roda del temps, marcada per les estacions que ens dicten què tindrem a taula.
Som-hi.
Avui farem un mar i muntanya d'allò més saborós.
(Us recomano que poseu la música d'avui mentre llegiu el post. És una autèntica delícia).
Ingredients per 2/3 racions,
- 1/4 kg de carn de porc trinxada
- 1 ou
- pa ratllat
- sal i pebre
- farina
- 1/4 kg de sipionets
- 1 ceba tallada a rodanxes fines
- 2 alls tendres tallats a tires
- 1 tomàquet ratllat o 4 cullerades de salsa de tomàquet
- un raig de vi ranci
- un raig de brandi
- favetes fresques (o en conserva o congelades)
- pèsols frescos (o en conserva o congelats)
- oli d'oliva verge extra
- 150 ml d'aigua
- fulles de menta i coriandre per guarnir
Comencem fent les pilotes amb la carn, l'ou i el pa ratllat. Les salpebrem, les fem a mida de mossegada, les passem per farina i les fregim en una paella amb oli. Un cop cuites, les deixem escórrer sobre paper de cuina i, un cop fredes, les reservem sense el paper.
En una cassola amb oli calent, fregim els sipionets. Un cop cuits, els retirem i reservem.
Aprofitant el mateix oli, hi sofregim la ceba. Quan comenci a estovar-se, hi afegim els alls tendres. Reguem amb un raig de brandi i un de vi ranci, i deixem coure uns minuts.
Afegim les favetes i els pèsols. Quan s'hagin estovat lleugerament, incorporem les pilotes i els sipionets.
Aboquem l'aigua i deixem a foc mitjà durant uns deu minuts.
Comprovem el punt de sal i llestos. Plat a taula.
Des que vaig descobrir la versió que Charles Aznavour va enregistrar amb el seu amic Michel Legrand de Les moulins de mon coeur, no puc parar d'escoltar-la. Aznavour, fill d'emigrants armenis, va néixer al barri de Sant-Germain-des-Prés a París, però mai no va deixar de sentir-se armeni. En aquesta versió, Legrand la vesteix amb aires d'Armènia.
Escolteu també Armenian Duduk Calm, de Kumbhaka, i entendreu d'on li venia la inspiració. Poesia pura.
Les moulins de mon coeur, Charles Aznavour
... Une pierre que l'on jette
dans l'eau vive d'un
ruisseau
Et qui laisse derrière elle
des milliers de ronds dans
l'eau...
Les fotografies precioses. 😍🌸
ResponEliminaMoltes gràcies! ❤️
Elimina