Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Hamburgueses mini especiades i arrebossades

Això d'escriure un post setmanal és un exercici que necessita una preparació complexa, encara que no ho sembli. Si es vol fer bé hauràs de pensar què preparar, tenir els ingredients a mà, on fer la fotografia i preparar la composició. I és en aquest últim requisit que hi entren els plats i els colors que juguin una concordança estètica. Així estava quan no sabia quin color posaria i de sobte, en alçar la vista, vaig veure les figues de moro que tinc davant la finestra de la cuina que tenien un color ben bonic i eren com un tovalló antic que guardo a la prestatgeria del rebost.  

Pizza de sobrassada de Mallorca amb ceba i figues

De tant en tant m'agrada fer-li una comanda. Els seus embotits són una exquisidesa. I a l'última vaig aprofitar per comprar el seu llibre 'Porca misèria', ja que volia que me'l dediqués. Un llibre amb unes fotografies precioses. Feia temps que no tenia un llibre de gastronomia amb unes imatges tan ben fetes. Excepte dues, totes són de Martin de Arriba i representen molt bé el producte que fa ell, és en Xesc Reina de Can Company d'Inca, a les Balears.