Hamburguesa de tonyina {i ortigues de mar}

Anar al mercat sense una idea preconcebuda de compra et fa passejar i mirar, que és tot un plaer. Improvisació i gustos s'uneixen per a complaure el paladar de la millor manera possible. I si mentre mires les parades tan ben posades descobreixes alguna cosa que no has tastat mai, cal aturar-s'hi, preguntar i comprar. Fa uns dies vàrem descobrir unes hamburgueses ja preparades i al cistell que van caure. I unes ortigues també, que feia dies que en volíem. Ara que comença a venir de gust estar a la fresca, un sopar exquisit i senzill.

Fesols amb cloïsses {oh, el mar!}

A casa consumim llegums a dojo. Ens agraden i com a mínim en fem un parell de cops a la setmana. Quan vàrem fer la Trobada de bloggers a Tarragona va venir en Josep de Menja de bacallà, que em va portar uns fesols de Tordera (Maresme) que es diuen Genoll de Crist i uns altres Or i plata, a qual més bo. Farem els primers amb unes cloïsses que ens agraden força.

Arròs amb licor d'arròs {i cireres bullides}

Tenim arròs a casa? Sí, doncs farem unes postres per als adults de casa. Estaran fetes en un tres i no res. I amb cireres, que esperem amb delit tot l'any. Les nostres, comprades al mercat, són de Bràfim (Alt Camp). Encara hem de collir les de casa.

Melindros {per a una tarda de diumenge}

...

     Això de la xocolata ha vingut d'ella. Al seu pare no li agradava, potser era la mare la que perdia el nord amb aquell producte, però la Dolors no ho recorda, i els temps de privacions tampoc no eren per poder-se permetre luxes tan dolços. O sigui que sempre li havia fet l'efecte que la dèria venia d'ella, només d'ella. Quan s'havien casat i l'Eduard havia deixat de regalar-li bombons, era ella la que intentava esgarrapar quatre duros mal comptats per comprar-ne una mica, perquè era una temptació massa gran per deixar-la passar quan se li posava al davant del nas.

     No hi ha res millor que la xocolata. Desfeta o en rajola, tant és. Ahir, quan en van fer per a la

Figacitas argentinas {un bon esmorzar}

Quan visito un país me'l faig meu. De l'Argentina porto la natura i la seva gent al cor. I no s'oblida fàcilment tot el que es viu allí. Així que quan vaig veure que al llibre Pa de Xavier Barriga hi havia un pa argentí sabia que el faria, volia recordar. És una recepta de Yasmin Recht. Aquests panets acostumen acompanyar els asados argentinos, però també es poden menjar per esmorzar passats per la torradora i untats amb mantega. El resultat és molt bo.