Feia temps que volia compartir un entrepà de llonguet. És un pa que em transporta a molts anys enrere, quan a casa en berenàvem amb xocolata. I va ser fa uns dies, passant per davant del forn Sistaré que en vaig veure i no vaig dubtar a comprar-ne.
Els pans i entrepans del món sempre em criden l'atenció: que si un entrepà de calamars a la capital del reino, que si una baguette francesa servida en qualsevol bistrot francès, i, sobretot recordo els 'pistolets' belgues, una icona de la fleca popular d'aquell país. Són uns panets rodons, de crosta fina i cruixent i molla tendra, que vaig menjar amb gambes, acompanyats d'una cervesa local, a Brussel·les.
I tot això em porta a preparar el nostre propi entrepà: un llonguet amb gambes de Tarragona, fregat amb tomàquet i acompanyat d'una de les bones cerveses que tenim per tot Catalunya, celebrant la nostra 'Oktoberfest' particular.
El llonguet és d'aquells pans que potser passen desapercebuts entre tanta varietat, però que formen part de la memòria gastronòmica de casa nostra. Té una forma allargada característica, una crosta lleugerament cruixent i una molla que demana ser farcida. És un pa senzill, però precisament en aquesta senzillesa hi ha bona part del seu encant: pa, tomàquet, oli d'oliva verge extra, un bon ingredient a dins i poca cosa més. I què millor que omplir-lo amb gambes de Tarragona? El mar i la fleca, dues coses tan nostres, trobant-se dins d'un entrepà.
Vaig aprofitar que dissabte va venir la Violeta, que sempre té gana, per preparar-lo. I, abans de menjar-nos-el, entre quatre, en vàrem fer la fotografia. Després ens esperava un arròs...
Un post amb pa nostrat, memòria i peix de Tarragona.
Memòria, viatges i gastronomia de casa.
🎵 Als Núvols (Turisme per la Memòria), Marc Parrot & Roger Mas
... Als núvols amb el temps i una canya
Puc esperar que es moguin les muntanyes
Somiant truites i mirant les musaranyes
Mentre a baix cau pedregada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada