La marialluïsa de la torreta ara està esplèndida. Ja cal que anem pensant què hem de fer amb les seves fulles abans que caiguin. Encara fa calor, però el rebost que es nodreix de l'hort tot l'any ja espera les seves fulles seques.
Fa uns dies la Rosa, una veïna, ens va preparar una infusió molt bona amb elles. Explicà que les asseca d'una manera ben senzilla: en treu les fulles, les posa en un bol o safata i les cobreix amb un tul o un colador metàl·lic. Les deixa 3 dies a sol i serena, sense que es mullin. Les envasa en un pot hermètic i llestos.
Nosaltres ja ho hem fet i ja ens imaginem a la tardor llegint un bon llibre i prenent una infusió que ens deixarà l'ànima ben reconfortada. A més ens acompanyarà Mahler, Simfonia núm. 5 in C, dirigit per Herbert Von Karajan.
Us quedeu amb nosaltres?
Aunque parezca mentira, si en tu jardín tienes salvia, añádele unas hojitas a las de M. Luisa, pero poquitas y verás que toque de sabor mas rico.
ResponEliminaHe llegado a ti a través de M. Gloria.
Besos
Uf, justo habia yo mezclado esas 2 hierbas i no sabia si podia hacerse, gracias porqué me has tranquilizado leyendote
EliminaÉs clar que ens apuntem :o) Es la mevera infusió preferida, sobretot a l'estiu amb fulles fresques.
ResponEliminaQuina il.lusió poder gaudir aquesta tardor del millor de l'estiu. M'agradaria veure el teu rebost Nani!!!
Petonets,
Palmira
Tinc un arbre a casa.....M'encanta...Records
ResponEliminaQuin coixi mes bonic....
ResponEliminaOstres! En tinc una planta i no se m'havia acudit mai assecar-ne les fulles, només l'aprofito per a fer begudes refrescants a l'estiu. Ara les assecaré com tu proposes.
ResponEliminaPetons,
Que bona ha de ser!!! Doncs com que no podem para el temps, ens prepararem pel fred.
ResponEliminaAquest hort vostre té de tot!! jo no sóc massa d'infusions, sóc més de cafè, però poc a poc vaig provant-ne de noves i mira, si són així afrutades hi gaudeixo. Les fotos són una xulada, i quins coixins!
ResponEliminaA casa la meva padrina cada nit ens preníem una marialluïsa. Com que tira a dolceta a mi m'agradava molt. Potser cal recuperar els costums, però araa sense gens de sucre.
ResponEliminaCom va l'estiu? Petonets.
M'hi apunto...sobretot aquests darrers dies que aqui ja fa temps de tardor i que quan baixem de muntanya ja ve de gust una cosa ben calentona.
ResponEliminaPtns
Dolça
La infusió de Marialluïsa és de les que més m'agraden!! va molt bé per al mal de panxa...i a casa l'assequem d'una forma semblant! Una abraçada, Marta
ResponEliminaOstres!A casa tenim des de fa molts anys una Maria Lluïsa i de tant en tant fem infusions però sabent aquest mètode en podrem fer durant més temps!!! Moltes gràcies!!!!!
ResponElimina¡Cómo me gusta leerte! Ahora ya es todo diferente. Visualizo el huerto, las gallinas y todas las cosas que rodean vuestra casa. Hace muchísimos años, cuando era muy pequeña, mi madre solía hacer lo mismo con la tila (y creo que también se secaba en septiembre).
ResponEliminaVoy poniéndome al día poco a poco. Tengo que terminar una sorpresa para vosotros. Besitos.